Diumenge 17 d’abril de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Langosta CARTELL
ARGUMENT
U
na història d’amor ambientada en un futur proper on les persones solteres, d’acord amb les regles de La Ciutat, són detingudes i traslladades a L’Hotel. Allà, si no troben parella en 45 dies, es transformen en un animal de la seva elecció i son abandonades als Boscos. El protagonista del relat es David, un home desesperat que s’enamorarà, però saltant-se les normes.
FITXA TÈCNICA Nacionalitat: Any: Durada: Direcció: Guió: Lanthimos Producció: Fotografia: Edició: Música:
Irlanda-GB-GrèciaFrança-Països Baixos-EUA 2015 118 min. Yorgos Lanthimos Efthymis Filippou i Yorgos Ceci Dempsey, Ed Guiney, Lee Magiday i Yorgos Lanthimos Thimios Bakatakis Yorgos Mavropsaridis Johnnie Burns
Versió original anglesa/francesa subtitulada al espanyol
FITXA ARTÍSTICA Colin Farrell David) Rachel Weisz (Dona curta de vista) Ben Whishaw (L’home coix) John C. Reilly (Home papissot) Angeliki Papoulia (Dona sense cor) Ariane Labed (Minyona) Léa Seydoux (Líder del solters) Jessica Barden (Dona a qui li sagna el nas) Olivia Colman (Directora de L’Hotel)
FILMOGRAFIA 2001 2005 2009 2011 2015
O kalyteros mou filos (My best friend) Kinetta Kynodontas (Canino) Alps (Alps) The Lobster (Langosta)
DIRECTOR
E
YORGOS LANTHIMOS
l grec Lanthimos (Atenes, 1971) és un dels autors més singulars de l’actualitat. Els seus films són autèntiques rareses tant absurdes i divertides com enigmàtiques i reflexives. Estudia direcció de cinema i televisió a l’Escola de Cinema Stavrakos, a Atenes. Comença la seva carrera com a director l’any 1995 signant vídeos musicals, de dansa, curtmetratges, obres de
teatre i molts anuncis. També va ser membre de l’equip creatiu que va dissenyar les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004. Kinetta, el seu primer llargmetratge, passa per festivals com el de Toronto i Berlín amb gran èxit de crítica, però el reconeixement internacional arriba amb la seva següent pel·lícula, la genial Canino, premiada a Canes (Un
Certain Regard) i a molts altres festivals i nominada a l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. Amb Alps guanya la Osella al Millor Guió al Festival de Venècia de 2011 i el premi a la Millor Pel·lícula al Festival de Cinema de Sydney el 2012. Langosta és el seu primer film parlat en anglès i, entre els nombrosos premis que ha obtingut, es troba el del Jurat de Canes.
COMENTARI
U
na parella fuig entre la vegetació. Ella és cega i ell la porta. En un pla aeri veiem com corren. Ella s’aferra a ell amb les dues mans: la dreta contra el palmell esquerre d’ell; l’altra, recolzada en el seu canell com si fos un bastó. El necessita per seguir, és el seu guia en el moment màxim de foscor. Com en l’amor veritable. Rebobinem. Ell és David (Colin Farrell), el protagonista d’aquesta història en la qual la seva dona l’acaba d’abandonar. En una sèrie d’eficaces escenes introductòries narrades com si fossin un conte infantil per la veu en off més sexy del cinema britànic (Rachel Weisz) descobrim que és heterosexual, que viu amb un gos que una vegada va ser el seu germà i que, en aquest món en el qual estar sol és il·legal, té 45 dies per trobar una nova parella a L’Hotel al qual ha estat “ingressat” abans de ser transformat en un animal. Ell tria la llagosta, una opció que agrada a la directora de L’Hotel (minuciosa Olivia Colman) però horroritza a altres hostes com “l’home papissot” (John C. Reilly) o “l’home coix” (Ben Whishaw), que demostraran de seguida ser molt més pràctics a l’hora d’estimar encara que sigui fent-ho veure. El rerefons d’aquest Hotel de solters imaginat per Yorgos Lanthimos, el director de l’extravagant Canino —insereixi aquí el seu “Ahhhh”—, és una societat intolerant amb els que
no tenen parella, una societat que subterrània i subtilment assenyala amb el dit els que trien estar sols, o pitjor, als que no aconsegueixen trobar algú amb el qual valgui la pena compartir les seves vides, o molt pitjor, als que, per por de no trobar-lo, es conformen amb qualsevol. Lanthimos torna a aplicar el seu esquema sui generis i brillant, aquest que el va llançar de Grècia al món amb la seva tercera pel·lícula i que va repetir amb menys sort a Alps: observar les grans qüestions de l’ésser humà i explicar-nos-les com si fóssim nens, garantint un relat pervers i alhora tendre que fa les vegades també de poema visual i d’assaig antropològic sobre com marxen les coses a la societat occidental. Si en el seu anterior llargmetratge eren la mort i el dol els elements hiperbolitzats, a Langosta, l’Un món feliç o el 1984 del segle XXI, li toca el torn a l’amor. A l’amor, com dèiem, vist com un constructe social, una sèrie de decisions alienes al sentiment real. Aquest que no sent David però que fingeix sentir al costat de —paradoxes— “la dona sense cor” per salvar-se de l’olla bullint però també el que, en nom d’experimentar-lo alguna vegada, li dóna forces per escapar-se de L’Hotel. I què hi ha més enllà d’aquest món opressiu? Un altre d’igual. A El Bosc de Langosta habiten els solters, una tribu revolu-
cionària que funciona com guerrilla en la resistència i amb una líder (Léa Seydoux) que és tan dogmàtica, autoritària i captiva com els hostes de L’Hotel que David ha deixat enrere. La descripció que fa Lanthimos d’aquest altre bàndol de la contesa —ballen sols música electrònica i tenen prohibit enamorar-se— és la seva manera d’advertir-nos del complicat que és ser lliure per pensar. La seva forma d’expressar-ho, aquesta aconseguida contraposició entre imatges belles —com un Wes Anderson de colors pàl·lids, sense prendre el sol—, i la crueltat del que narren, passat tot per un filtre d’humor negre i les cordes de Stravinski, desperta aquest riure que fa pena, una cosa semblant al riure perplex o nerviós més habitual en el cinema de terror. Amb això vol dir-nos Lanthimos que és impossible estimar de veritat? Heus aquí la seva privilegiada ment: demostrarnos que no dins d’una història d’amor. La que neix entre David i “la dona curta de vista” —genial aquesta veu en off (Rachel Weisz) que, sorpresa, és un personatge dins de la narració—. El seu amor cec els farà lluitar contra les adversitats, fugir, córrer mà sobre mà, separant la mala herba del Bosc cap a la Ciutat per a poder, per fi, viure el seu amor “en llibertat”. O no. Andrea G. Bermejo Cinemanía (10 Nov. 2015)