Diumenge 19 d’octubre de 2014 — 18:30 h — Teatre Conservatori de Manresa
El raïm de la ira The grapes of wrath
FITXA TÈCNICA
EUA 1940 129 min. John Ford Darryl F. Zanuck Nunnally Johnson (Sobre la novel·la de John Steinbeck) Gregg Toland Robert Simpson
Nacionalitat: Any: Durada: Direcció: Producció: Guió: Fotografia: Edició:
ARGUMENT
T
om Joad torna a la seva llar després de complir condemna a la presó, però la il·lusió de tornar a veure els seus es transforma en frustració en veure com els expulsen de les seves terres. La família no té més remei que trobar una oportunitat a Califòrnia.
Versió original anglesa subtitulada a l’espanyol FITXA ARTÍSTICA
Henry Fonda Jane Darwell John Carradine Charley Grapewin Dorris Bowdon Russell Simpson O.Z. Whitehead John Qualen Eddie Quillan Zeffie Tilbury
(Tom Joad) (Ma Joad) (Casy) (Avi) (Rosasharn) (Pa Joad) (Al) (Muley) (Connie) (Àvia)
Cartell de la pel·lícula
DIRECTOR
FILMOGRAFIA
Filmografía escollida de John Ford 1924 1926 1928 1931 1934 1936 1939 1940 1941 1946 1947 1948 1949 1950 1952 1956 1957 1959 1960 1962 1966
The Iron Horse (Caballo de hierro) Three Bad Men (Tres hombres malos) Four Sons (Cuatro hijos) Arrowsmith (El doctor Arrowsmith) Lost patrol (La patrulla perdida) The informer (El delator) Stagecoach (La diligencia) Young Mr. Lincoln (El joven Lincoln) The Grapes of Wrath (Las uvas de la ira) Tobacco Road (La ruta del tabaco) How Green Was My Valley (¡Qué verde era mi valle!) My Darling Clementine (Pasión de los fuertes) The fugitive (El fugitivo) Fort Apache (Fort Apache) She Whore a Yellow Ribbon (La legión invencible) Rio Grande (Río Grande) The Quiet Man (El hombre tranquilo) The Searchers (Centauros del desierto) The Wings of Eagles (Escrito bajo el sol) The Horse Soldiers (Misión de audaces) Sergeant Rutledge (El sargento negro) The Man Who Shot Liberty Valance (Elc hombre que mató a Liberty Valance) Seven Women (Siete mujeres)
Fotograma de la pel·lícula
JOHN FORD
S
ean Aloysius O’Fearna, que és el seu veritable nom, neix a Cape Elizabeth, prop de Portland, Maine (EUA), l’1 de febrer de 1895. Ha rebut l’Oscar de l’Acadèmia de Hollywood en quatre ocasions per El delator, Las uvas de la ira, ¡Qué verde era mi valle! i El hombre tranquilo. Ha passat a la història del cinema com un pioner, un clàssic, des dels seus westerns fins a les seves pel·lícules de la cavalleria, passant per Irlanda. Els instants d’emoció dels seus films tenen molt a veure amb els sentiments i amb el sentit del deure. La seva professionalitat va permetre el miracle de concebre el cinema des d’un doble vessant: el que desitjava passar una bona estona ho aconseguia amb escreix; qui pretenia arribar més lluny trobava en les seves pel·lícules multitud de suggeriments. Va immortalitzar la llegenda a El hombre que mató a Liberty Valance; la comèdia a
El hombre tranquilo; la tragèdia, el dolor i la bogeria a Centauros del desierto; el deure, l’elegància, la nostàlgia i el western a La diligencia, Río Grande, Fort Apache i Pasión de los fuertes; el seu odi
John Ford
als polítics a Misión de audaces; la seva repulsa al racisme a El sargento negro; les seves preocupacions socials a Las uvas de la ira; la lluita per sobreviure i l’afecció a la vida i a la família a Escrito bajo el sol; la defensa de la dona liberal i independent a Siete mujeres... Per a alguns, el títol de la millor pel·lícula de la història del cinema es troba entre Centauros del desierto, El hombre tranquilo o ¡Qué verde era mi valle!. Ford va morir el 1973.
Diumenge 19 d’octubre de 2014 — 18:30 h — Teatre Conservatori de Manresa
El raïm de la ira The grapes of wrath
COMENTARI
A
ndrew Sarris, un crític d’estil enlluernador, amb personalitat, es converteix de vegades en un irritant ficapotes massa segur de si mateix. Afirma que la poca solidesa de Las uvas de la ira es deu al fet que Ford no sent cap implicació amb els personatges, que se sent forçat amb aquesta família, que no els comprèn. Aquesta opinió, a més de falsa, és miop. Las uvas de la ira està feta amb compromís, amor i indignació. La puresa a l’hora de filmar l’angoixant odissea d’aquesta pobra gent expulsada de les seves arrels és complementària amb la ira de Tom Joad, el menys resignat dels explotats. Des del àrid paisatge dels primers plans amb la imatge d’un home orgullós i apallissat moralment que torna a casa, sabem que la neta mirada Fonda s’endurirà
fins a límits intolerables, que el camí dels desposseïts resultarà aclaparadora. Després de la seva trobada amb un predicador vocacionalment rodamón i solitari i amb una altra víctima al·lucinada pel dolor, també sabem que no prevaldrà el pamflet, que aquesta crònica dels desheretats estarà
i pragmàtica, l’avi arterioscleròtic que torna a la infantesa, la germana embarassada i abandonada, el pare resignat i el microcosmos infantil adquireix una dimensió humanista commovedora. Tampoc es desentén de l’alegria, dels petits respirs. La felicitat que respira el ball entre mare i fill mentre els sicaris del poder intenten muntar la bronca porta la marca de la casa.
Fotograma de la pel·lícula
acompanyada per la poesia, pel lirisme més punyent. Ford no es complau amb el miserabilisme. No abusa de la fàcil pietat que pot suscitar, no té res a veure amb els neorealistes. Ningú com ell per descriure individualment un nucli familiar en perill de desintegració. La matriarca tendra
Fotograma de la pel·lícula
El director John Ford
“Las uvas de la ira està feta amb compromís, amor i indignació.”
Fotograma de la pel·lícula
La seqüència avantfinal també entra dins dels millors moments de l’obra fordiana. El monòleg de Tom Joad abans de perdre’s en la nit, mentre la seva mare escolta i plora, té una potència comunicativa que fa mal. A més d’un geni, aquest director era també un home bo. Carlos Boyero (Casablanca)