Diumenge 11 de març de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Lejos de los hombres CARTELL
ARGUMENT
A
lgèria, 1954. Daru, un solitari mestre francès, ha d’escortar a Mohamed, un pres algerià acusat d’assassinat, a travès les muntanyes de l’Atlas a plè hivern per portar-lo a judici. Perseguits per homes que reclamen la llei de la sang i per colons revengistes, els dos homes decideixen iniciar una rebel·lió personal.
FITXA TÈCNICA
Nacionalitat: Any: Durada: Direcció: Guió: Producció: Fotografia: Edició: Música:
França 2014 101 min. David Oelhoffen David Oelhoffen amb la col·laboració de Antoine Lacomblez. Basat en el relat L’Hôte d’Albert Camus Marc Du Pontavice i Matthew Gledhill Guillaume Deffontaines Juliette Welfling Nick Cave i Warren Ellis
Versió original francesa, espanyola i àrab subtitulada a l’espanyol
FITXA ARTÍSTICA
Viggo Mortensen (Daru) Reda Kateb (Mohamed) Djemel Barek (Slimane) Vincent Martin (Balducci) Nicolas Giraud (Lloctinent Le Tallec) Jean-Jerôme Esposito (Francis) Hatim Sadiki (Abdelkader) Yann Goven (René) Antoine Régent (Claude) Sonia Amori (La prostituta) Antoine Laurent (El soldat francès) Ángela Molina (Señorita Martínez)
DIRECTOR
DAVID OELHOFFEN
ascut l’any 1968, aquest director i guionista francès va dirigir un bon nombre de curtmetratges entre 1996 i 2004. Amb la seva òpera prima Nous retrouvailles (amb Jacques Gamblin i Nicolas Giraud) obtè el premi de la crítica al Festi-
N
val de Canes. Després comença a preparar el seu projecte més personal i ambiciós, Lejos de los hombres, basat en la obra d’Albert Camus i que compta amb el suport de Viggo Mortensen, com a protagonista i co-productor. El film, la in-
terpretació de Mortensen i la direcció d’Oelhoffen han rebut premis en nombrosos festivals internacionals, entre els que es trova el de Venècia, on va obtindre el Premi Arca CinemaGiovani, el premi Interfilm i el premi SIGNIS.
FILMOGRAFIA
1996 1995 2001 2004 2007 2014
Le mur (Curt) Big Bang (Curt) En mon absence Echafaudages (Curt) Sous le bleu (Curt) Nous retrouvailles (Reencuentro) Loin des hommes (Lejos de los hombres)
David Oelhoffen
COMENTARI (1)
Una victòria moral
L’
exili i el regne, recull de sis relats que Albert Camus va publicar el 1957, pocs mesos abans de rebre el premi Nobel de Literatura, tancava en el seu propi títol seva clau unitària d’interpretació, que convertia al volum gairebé en una il· lustració narrativa de moltes de les idees exposades en el seu assaig de 1951 L’home rebel. Daru, el mestre d’escola aïllat en un petit poble d’Algèria que protagonitzava un dels relats —L’ hoste—, podria elevar-se a perfecta encarnació de l’heroi camusià, així com a subjecte paradigmàtic d’aquesta tensió de contraris sintetitzada en el títol: un tipus escindit entre l’exili, o la constatació d’una falta de sentit unitari a l’existència, i el regne, o l’imperatiu
COMENTARI (2)
A
L’hoste, el relat breu en què s’inspira amb Lejos de los hombres, Albert Camus suggeria la possibilitat d’una reconciliació entre francesos i algerians en les albors de la Guerra de la Independència de la colònia africana (1954-1962). Sense entrar en política ni ser reaccionari, l’escriptor francès (nascut, precisament, el Algèria) advocava per la llibertat més enllà de la Llei i situava en el cor de la seva narració la complexa identitat dels colons, que després del conflicte es van exiliar d’una terra que consideraven la seva llar. La possible
de construir un sentit moral propi en aquesta zona de desemparament que és un món sense Déu, fracturat pels enfrontaments entre les irreconciliables lleis dels homes. En L’hoste, un gendarme s’acosta a l’escola on Daru imparteix les seves classes per encomanar-li la missió d’acompanyar a un reu comú —un pagès que ha assassinat al seu cosí— a la localitat on l’enjudicien. “En aquell desert ningú era res, ni ell ni el seu hoste. I no obstant això, Daru sabia que ni l’un ni l’altre haurien pogut viure de veritat fora d’aquell desert”, escrivia Camus reforçant la importància, física i simbòlica, d’un paisatge que el cineasta David Oelhoffen converteix en un personatge més en Lejos de los hombres, la seva molt particular lectura del relat. En la pel·lícula, com en la seva base literària, el teló
de fons és la Guerra d’Algèria, però Oelhoffen és conscient de fins a quin punt la història ens apel·la a tots, aquí i ara, i d’aquí probablement sorgeix una de les decisions més interessants i provocadores: trair Camus sent, al mateix temps, escrupolosament fidel a les implicacions del seu pensament. Lejos de los hombres converteix L’hoste en un western, on el trajecte físic ofereix la primera desviació respecte a l’original. Un western minimalista on dos estranys —Viggo Mortensen i Reda Kateb en igualat duel de sobrietats— aprenen a desxifrar entre el buit i la destrucció. Oelhoffen acaba sent més optimista que el lúcid desencantat de Camus, en un gest que sembla fruit d’una conscienciosa i coherent reflexió.
lectura imperialista del seu text es rebaixava en una prosa el·líptica i subtil, que dibuixava una trobada entre dos homes en la qual afloraven les contradiccions de la contesa. El major encert de l’adaptació cinematogràfica de David Oelhoffen és l’elecció de Viggo Mortensen per al paper de Daru. L’actor nord-americà no només sap expressar els dubtes del seu personatge en els silencis del film i omplir amb la seva presència física els àrids paisatges en què transcorre l’acció, sinó que representa, per si mateix, aquesta identitat contradictòria de la qual parlava Camus. La complexa nacionalitat del polí-
glota Mortensen (que va passar part de la seva joventut entre Veneçuela, Dinamarca i Argentina) s’apodera així del relat, on Daru és un individu digne en una cruïlla, ja que els seus orígens són espanyols, la seva llengua és francesa i els seus alumnes són àrabs. El film, d’altra banda, sap apropiar-se dels codis del western i del gènere bèl·lic per donar forma visual al relat de l’escriptor francès, que aquí s’amplia amb un tractament més frontal de la revolució algeriana i una major contextualització històrica. [...]
Jordi Costa El País (1/10/15)
Carles Matamoros Caimán CdC nº42