Diumenge 10 de maig de 2015 — 18:30 h — Espai Plana de l’Om
Mamma Roma ARGUMENT
A
nna Magnani és Mamma Roma, una prostituta de mitjana edat que intenta alliberar-se a si mateixa de la seva sòrdid passat pel bé del seu fill. Filmat en la gran tradició del neorealisme italià, Mamma Roma ofereix una mirada indestructible en la lluita per la
Cartell de la pel·lícula
Mamma Roma
FITXA TÈCNICA
Nacionalitat: Any: Durada: Direcció: Guió: Fotografia: Musica: Productor:
DIRECTOR
Italia 1962 110 min Pier Paolo Pasolini Pier Paolo Pasolini & Sergio Citti Tonino Delli Colli Antonio Vivaldi Alfredo Bini
PREMIS
Anna Magnani Franco Citti Ettore Garofolo Silvana Corsini Luisa Orioli Paolo Volponi Luciano Gonini Vittorio La Paglia
(Mamma Roma) (Carmine) (Ettore) (Bruna) (Biancofiore) (Cura) (Zacaria) (Sr. Pellissier)
PIER PAOLO PASOLINI
P
Pasolini va néixer a Bolonya, ciutat de tradició política esquerrana. Pasolini començà a escriure poemes als set anys. Després de la guerra, es va unir al Partit Comunista Italià a Ferrara però en fou expulsat dos anys després a causa de la seva oberta homosexualitat. Com a director cinematogràfic (s’inicià el 1961) ha creat una mena de segon Neorealisme, explorant els aspectes de la vida quotidiana, en un to proper al de la commedia dell’arte. Pasolini va morir a mans d’un jove marginal que el va envestir amb el seu propi cotxe en el balneari popular d’Òstia. Aleshores era un intel·lectual àmpliament reconegut
FILMOGRAFIA
1961 1962 1963 1964 1966 1967 1968 1969 1971 1972 1974 1975
supervivència a la Itàlia de postguerra, i la fascinació que té el director Pier Paolo Pasolini amb els marginats i desposseïts. Prohibda en el seu llançament a Itàlia per obscenitat, avui Mamma Roma segueix sent un clàssic, que ofereix un cop d’ull al controvertit director.
Accattone Mamma Roma La rabia El evangelio según San Mateo Pajaritos y pajarracos Edipo Rey Teorema Pocilga El decamerón Los cuentos de Canterbury Las mil y una noches Saló, o los 120 días de Sodoma
Pier Paolo Pasolini
i gaudia d’una posició econòmica acomodada. No obstant això, durant les primeres investigacions, les declaracions del presumpte jove assassí - qui justificava el seu assassinat amb l’argument que el va matar perquè el director li proposava tenir relacions sexuals - no van convèncer tota Itàlia i sempre van surar en l’ambient les teories que certes persones poderoses del govern desitjaven mort al director a causa de les crítiques que feia contínuament a través de les seves pel·lícules, els seus llibres i els seus discursos polítics. La nit abans de morir va fer una entrevista, avui famosa, a Stampa Sera, en la qual recorda del perill del feixisme.
COMENTARI
U
n film post-neorealista com Mamma Roma només es pot entendre com un relat visceral d’un microcosmos ben conegut pel cineasta italià. Efectivament, Pasolini va viure diversos anys en els suburbis de Roma Mamma Roma és un film d’espais vius i personatges forts. Els dos són els intèrprets que aguanten el pes de la narració: Anna Magnani i Ettore Garolfe, és el fill adolescent de la protagonista. I l’entorn que comparteixen, un barri perifèric que condiciona el seu modus vivendi. El relat —sustentat en el xoc generacional i social— transcorre majoritàriament en exteriors, a peu de carrer. Magnani és una dona d’acció que -després alliberar-se del seu proxenetaconfia encara en l’ascensió social al costat d’un fill al que amb prou feines coneix. I Ettore és un bala perduda que, tot i retrobar-se amb la seva mare, no sembla capaç de treballar o estudiar. Tots dos han emigrat a Roma, però són incapaços d’escapar d’un passat en el camp que els persegueix.
Pier Paolo Pasolini
grandiloqüents ni de l’esperpent, el seu guió és senzill i espontani. I la distància de la càmera —generalment recorrent a plans mitjans— és sempre l’adequada. Les el·lipsis abruptes donen força a l’evolució narrativa i la constant presència d’estranys plànols subjectius —que converteixen la mirada dels protagonistes en la de l’espectador ve a capturar la inquietud d’uns personatges atrapats en un entorn urbà amenaçador. Si a tots aquests elements propis d’un cineasta visceral i realista, els sumem les referències al sagrat —.
Mamma Roma
En aquesta incertesa vital s’immisceix la mirada de Pasolini que res té d’altiva i condescendent envers els seus dos personatges. Sense abusar de les frases
Un univers encara deutor del neorealisme, però propi d’un cineasta amb discurs moral i estètic. Un Pasolini capaç de tancar la seva segona pel·lícula amb una mirada aterridora d’Anna Magnani que expressa com poques una revelació tràgica, una presa de consciència de l’entorn social.
Cinearchivo