Diumenge 22 de novembre de 2015 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Mr. Turner ARGUMENT
S.
XIX. J. M. W. Turner és un revolucionari de la pintura dins el moviment romàntic, un innovador paisatgista amb l’aquarel·la i precursor de l’impressionisme. Viatja constantment, alterna amb la noblesa, visita els més reconeguts bordells però és un home de caràcter difícil tant per a aquells que l’envolten com per als seus col·legues de professió.
Cartell de la pel·lícula
FITXA TÈCNICA Nacionalitat: GB-França-Alemanya Any: 2014 Durada: 144 min. Direcció i guió: Mike Leigh Producció: Georgina Lowe Fotografia: Dick Pope Edició: Jon Gregory Música: Gary Yershon Versió original anglesa subtitulada a l’espanyol Timothy Spall (Mr. Turner)
FITXA ARTÍSTICA Timothy Spall Paul Jesson Dorothy Atkinson Marion Bailey Karl Johnson Ruth Sheen Sandy Foster Amy Dawson Lesley Manville Martin Savage Roger Ashton-Griffiths
(JMW Turner) (William Turner Snr) (Hannah Danby) (Sophia Booth) (Mr. Booth) (Sarah Danby) (Evelina) (Georgiana) (Mary Somerville) (Benjamin Robert Haydon) (Henry William Pickersgill)
FILMOGRAFIA 1971 1988 1990 1993 1996 1999 2002 2004 2008 2010 2014
Bleak Moments High Hopes (Grandes ambiciones) Life is Sweet Naked (Naked/Indefenso) Secrets and lies (Secretos y mentiras) Career Girls (Dos chicas de hoy) Topsy-Turvy All or Nothing (Todo o nada) Vera Drake (El secreto de Vera Drake) Happy-Go-Lucky (Happy, un cuento sobre la felicidad) Another year Mr. Turner
Mr. Turner
DIRECTOR
MIKE LEIGH
S
alford, Gran Manchester, 1943. És un dels directors britànics més respectats d’una generació (que inlou a Ken Loach o Stephen Frears) cultivada al teatre i la televisió i marcada pel tatcherisme. Després de completar la seva formació, que el porta a estudiar a prestigioses institucions com la Royal Academy of Dramatic Art i la London Film School, es vincula a l’escena teatral de Birmingham i, més tard, col·labora amb la Royal Shakespeare Company. A final dels 60 comença la seva activitat com a escriptor i realitzador de ficcions per a la televisió anglesa i, l’any 71, debuta amb Bleak Moments que, tot i guanyar premis a Chicago i Locarno, no el decideix per seguir fent cinema i continúa entre el teatre i la televisió. Disset anys més tard reinicia la seva carrera cinematogràfica (molt més prolífica a partir d’aquell moment) amb Grandes ambiciones i crea, amb Simon Channing-Williams, la productora Thin Man amb la que realitza el seu següent
llarg, Life is Sweet. Amb la impressionant Naked começa a adquirir prestigi a nivell internacional, aconseguint el premi al Millor Director i al Millor Actor per a David Thewlis al Festival de Cannes. Però és Secretos y mentiras (cinc nominacions als Oscar i la Palma d’Or a Cannes) la que el confirma com un del millors cineastes del seu país. A partir d’aquí, prosegueix amb una filmografia carregada de premis i marcada per la extraordinaria capacitat d’observació de l’autor, preocupat sobretot per mostrar la realitat social de les classes treballadores angleses. L’afany de testimoniar la situació dels sectors marginals (però sense victimismes), d’una banda, i la voluntat d’oferir al públic una reflexió plena d’ironia sobre això (però sense caricaturitzar), de l’altra, ha anat configurant el seu personal estil. La forma de treballar de Leigh es defineix a través de nombrosos i interminables assajos; en ells és elemental la improvisació dels actors, els quals han de construir els seus personatges i acabar de donar forma al guió.
COMENTARI
urner és un home molt poc interessant “T sobre el qual escriure”, es queixava AJ Finberg mentre treballava en la seva biografia del pintor romàntic britànic als anys trenta. “Les seves virtuts i defectes són totes de tipus monòton. Tot el que és interessant sobre ell apareix només en la seva obra”. No és així segons Mike Leigh. Durant quinze anys, el director britànic va somiar en fer una pel·lícula sobre JMW Turner. La seva tragicomèdia, extreta de la biografia però filada amb una sana dosi de llicència creativa, revela un personatge fascinant, larger-than-life i molt contradictori. “Un home amb una missió”, és com Leigh descriu el retrat que ell i Timothy Spall han fet de Turner en la seva mitjana i avançada edat: un artista consumit per la passió de viatjar, interpretant furiosament el món amb pintura i tinta, un “apassionat i poètic clarivident”, segons Leigh, però també un “molt mortal i excèntric rondinaire”, generós i tendre amb alguns dels seus amics i família, sense ànima amb altres. La matisada interpretació de Spall dóna vida tant al costat jovial del personatge com a la seva part esquerpa, una figura el comportament, aparença i maneres del qual, rarament encapsulen les subtils qualitats pictòriques dels seus quadres de runes a la llum de la lluna, paisatges marins o postes de sol. Com passa en totes les pel·lícules de Leigh, els personatges a Mr. Turner sorgeixen d’un període intensiu de recerca i després improvisació, “per definir qui són, com es mouen, caminen, parlen,
Mike Leigh
Mr. Turner
d’on vénen, les seves vides, l’educació dels seus pares, els seus gustos, la seva religió, les seves idees polítiques, gustos gastronòmics, el que sigui”. Això va implicar que Marion Bailey (que interpreta la dona de Turner, Mrs. Booth) estudiés enregistraments primitius de so de residents de Margate, a la British Library, i que Spall passés dos anys aprenent a pintar (“No anàvem a tallar a un pla detall de la mà d’un altre”) i desenvolupés el repertori gutural de Turner a partir d’una descripció d’una pàgina de com parlava l’artista. Mentrestant, l’atenció exhaustiva al detall per part de Leigh implicava triar només actors que poguessin pintar per
interpretar als col·legues de Turner a la Royal Academy, i passant molt de temps recreant el seu món: construir el seu estudi en una casa victoriana de Woolwich, recrear la Royal Academy en una majestuosa casa abandonada de Sheffield i, fins i tot, moure una locomotora de vapor des del Museu de Ciència i Indústria de Manchester a Gal·les per a reconstruir la famosa invocació de l’artista de la modernitat precipitant-se contra el món natural: Pluja, vapor i velocitat (1844). Isabel Stevens Caimán Cuadernos de Cine Nº 33