Diumenge 29 de novembre de 2015 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Murieron por encima de sus posibilidades ARGUMENT
C
inc ciutadans d’un país sospitosament semblant a Espanya veuen destrossades les seves vides per la crisi econòmica. Sense res a perdre, elaboren un pla de bojos per salvar l’economia espanyola i mundial: segrestar el president del Banc Central i exigir-li que tot torni a ser com abans.
Cartell de la pel·lícula
FITXA TÈCNICA Nacionalitat: Producció: Any: Durada: Direcció i guió: Fotografia: Música: Muntatge: So
Espanyola Isa Campo i Marc Cases 2014 96 minuts Isaki Lacuesta Diego Dussuel i Marc Gómez del Moral Judit Farrés i Albert Pla Domi Parra Agost Alustiza
FITXA ARTÍSTICA Raúl Arévalo Imanol Arias Bruno Bergonzini Àlex Brendemühl José Coronado Eduard Fernández Ariadna Gil Bárbara Lennie Sergi López Carmen Machi Ángela Molina Àlex Monner Albert Pla Josep Maria Pou Pau Riba José Sacristán Jaume Sisa Emma Suárez Ivan Telefunken Luis Tosar Jordi Vilches Julián Villagrán FILMOGRAFIA 2002 2006 2009 2010 2011 2011 2014
Cravan vs Cravan La leyenda del tiempo Los condenados La noche que no acaba El cuaderno de barro Los pasos dobles Murieron por encima de sus posibilidades
Murieron por encima de sus posibilidades
DIRECTOR
ISAKI LACUESTA
I
saki Lacuesta va néixer el 1975 en una família d’origen basc. Estudià Comunicació Àudiovisual a la UAB i es va graduar a la primera fornada del Màster en Documental de Creació de la UPF, on hi exerceix de docent, a més de a la UAB, el Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC) i la Universitat de Girona, entre d’altres. Col·labora també en diversos mitjans de comunicació. També ha realitzat diversos curtmetratges per a exposicions i escrit guions per llargmetratges. L’any 2012 va rebre el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de Catalunya. Premis: Premi al director revelació del Festival de Sitges (2002). Premi especial del jurat a la millor pel·lícula del Festival de Las Palmas (2006). Premi Fipresci del Festival Internacional de Cine de San Sebastián (2009). Concha de Oro del Festival Internacional de Cine de San Sebastián (2011).
Isaki Lacuesta
Murieron por encima de sus posibilidades
COMENTARI (2)
D
Emma Suarez i Albert Pla
COMENTARI (1)
É
s una tamborinada, un banquet de pobres, un crit d’auxili i un riure enllaunat, tot alhora. L’última d’Isaki Lacuesta va néixer com de broma una nit de porró en una fonda mítica del casc antic de Girona i ara s’ha convertit en la gran espanyolada del segle XXI, una lasanya de producte ibèric que tracta d’uns pirats que escapen del manicomi i creen un grupuscle terrorista per acabar amb el president del Banc Central. No és un refregit d’idees castisses, no és una torrentada a l’ús per pujar-te els sucs gàstrics al cap. “Murieron” és “El quintet de la mort” reescalfada amb sal gruixuda pel Mendoza d’“El enredo de la bolsa y la vida”. O, si ho voleu, la pel·lícula que hauria d’haver fet Álex de la Iglesia en comptes de “La chispa de la vida”, amb acudits quasi metacinematogràfics per a l’espectador entès. Aquí hi ha de tot, des de l’Ángela Molina que va fer la “Lola” de Bigas Luna fins a una destrucció del que representa Imanol Arias, el Lute de Vicente Aranda i l’Antonio Alcántara de “Cuéntame”. Preneu- vos-la com un campionat de disbarats, en què el gore compta amb grans cullerades de salsa barbacoa i, quan creus que ja no pot passar res més, arriba Bárbara Lennie com un àngel exterminador amb perruca rossa i pistola per acabar amb tot i tots. Per Josep Lambies a Timeout.cat Publicat Divendres 24 abril 2015
es de la seva col·laboració amb els Venga Monjas amb el curtmetratge Tres Tristes Triples, Isaki Lacuesta li ha trobat el gust, de forma explícita, al posthumor. Un post-humor que, en el cas de la seva darrera i delirant pel·lícula, Murieron por encima de sus posibilidades, es fusiona amb la paròdia social a través d’una mirada esperpèntica de l’Espanya de la crisi, la corrupció, la caspa, les retallades, l’especulació immobiliària o la manipulació informativa. Per fer-ho, el cineasta ha reunit —amb finançament en cooperativa de tots els involucrats en el film, dels actors als tècnics— el càsting més envejable de, segurament, la història del cinema espanyol: Raúl Arévalo, Imanol Arias, Àlex Brendemühl, José Coronado, Eduard Fernández, Ariadna Gil, Bárbara Lennie, Carmen Machi, Sergi López, Ángela Molina, Albert Pla, Josep Maria Pou, José Sacristán, Julián Villagrán, Emma Suárez, Jordi Vilches, Luis Tosar... La pel·lícula s’inicia amb un opening format per vinyetes dibuixades (tot el film, en general, vol tenir un to proper als còmics de l’Editorial Bruguera) mentre sona la cèlebre “Hay un hombre en España” d’Astrud. Elements que delimiten la raó gamberra, destralera i salvatge d’una pel·lícula tan políticament incorrecta, lletja i deformada que, tot i alguns encerts, acaba devorada per les seves pròpies pretensions. L’humor grotesc amaga tota subtilesa argumental (només salvat per l’speech d’Albert Pla, veritablement encabronat) i el conjunt peca d’altivesa. Per sort, Lacuesta sap arremetre també contra la societat civil i la classe treballadora i, alhora, ofereix una paràbola lúcida sobre l’estat actual de la cultura amb gent com Vicenç Altaió, Marcel·lí Antúnez, Pau Riba o Pascal Comelade tancats en un manicomi. Peces tot i així insuficients d’una pel·lícula que, en definitiva, acaba sent molt menys irreverent del que es pensa. Per visions degenerades i grotesques de la societat, dues recomanacions més sòlides: Magical Girl, de Carlos Vermut; i la sèrie Eastbound & Down, de Danny McBride. Xavi Arnaiz publicat el 24/04/201