Diumenge 11 d’octubre de 2015 — 18:30 h — Espai Plana de l’Om
Sed de mal ARGUMENT
M
iguel Vargas, un agent de la brigada de narcòtics, inicia una investigació en una localitat de la frontera mexicana i descobreix els mètodes gens ortodoxos del cap de la policia local, Hank Quinlan. El duel està servit.
Cartell de la pel·lícula
Sed de mal
FITXA TÈCNICA Direcció i guió: Argument: Fotografia: Muntatge: Música: Direcció artística: Producció: Nacionalitat: Any: Durada:
DIRECTOR Orson Welles la novel·la de Whit Masterson Russell Metty Virgil Vogel i, Aaron Stell i Edward Curtis Henry Mancini Alexander Golitzen i Robert Claworthy Albert Zugsmith Estats Units 1958 93 minuts
FITXA ARTÍSTICA
Orson Welles (Hank Quinlan), Charlton Heston (Miguel Vargas), Janet Leigh (Susan Vargas), Joseph Calleia (Pete Menzies), Akim Tamiroff (Joe Grandt), Marlene Dietrich (Tanya), Joanna Moore (Marcia), Mercedes McCambridge (la filla de la banda), Joseph Cotten (El superintendent), Dennis Weaver (el vigilant del motel). FILMOGRAFIA 1941 Ciudadano Kane 1942 El cuarto mandamiemto Estambul (codirigida per Norman Foster) 1946 El extraño 1948 La dama de Shanghai Macbeth 1952 Otelo 1955 Mr.Arkadin 1958 Sed de mal 1962 El proceso 1965 Campanadas a medianoche 1967/1970 The Deep 1968 Una historia inmortal 1973 Fraude 1978 Filming Othello
ORSON WELLES
O
rson Welles, nascut el 1915, fou un geni precoç que, abans de debutar espectacularment a Hollywood amb només vint-i-cinc anys, ja s’havia imposat com un nen prodigi del teatre i de la ràdio: va revolucionar ambdós mitjans amb muntatges escènics tan llegendaris com el Macbeth només interpretat per actors negres i la mítica versió per les ones de La guerra dels mons. El seu esperit visionari i i megalòman va esclatar cinematogràficament amb la seva òpera prima, Ciudadano Kane (1941), que marcà un abans i un després a la història del cinema. Hollywood no li va perdonar mai la seva gosadia i, així, mutilà implacablement el seu segon (i meravellós) llargmetratge, El cuarto mandamient (1942). La miopia dels grans estudis i la desmesura caòtica d’Orson determinaren que la seva trajectòria posterior estigués farcida de films imcomplets, projectes frustrats i rodatges summament atzarosos per la manca de mitjans econòmics. El caràcter autodestructiu del poder i Shakespeare foren dos dels eixos fonamentals de la
seva obra, que, malgrat les adversitats, conté títols tan enlluernants com Sed de mal (1958), Campanadas a medianoche (1965) i Fraude (1973).
Orson Welles
COMENTARI
S
ed de mal constituí el retorn del fill pròdig a Hollywood, després d’un llarg exili de deu anys per Europa. Charlton Heston, una de les grans estrelles de l’època, va apostar per Welles i va possibilitar que el mestre assumís l’adaptació d’una novel·la de Whit Masterson. L’imposant pla-seqüència inicial (imitat en nombroses ocasions) ja ens indica que estem davant d’una de les majors exhibicions artístiques de la carrera d’Orson. Però el seu treball és molt més que una lliçó prodigiosa d’un cinema barroc i expressionista. La seva atmosfera sinistra i tenebrosa copsa antològicament la perversitat moral de Quinlan, esplèndidamet interpretat pel mateix director; un personatge fosc i carismàtic, devorat pel seu foc intern, que suposa la quinta essència de l’antiheroi genuïnament “wellesià”. Sed de mal —una de les obres mestres del cinema negre— esdevingué un dels cims creatius d’un autor majúscul i irrepetible, però, malauradament, també representà el seu adéu prematur al cinema nordamericà.
Charlton Heston (Miguel Vargas) i Janet Leigh (Susan Vargas).
Orson Welles (Hank Quinlan)