Diumenge 10 d’abril de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Taxi Teheran CARTELL
ARGUMENT
U
n taxi recorre els carrers de Teheran. Passatgers molt diversos entren al taxi i expressen obertament la seva opinió mentre són entrevistats pel conductor que no és altre que el director del film, Jafar Panahi.
FITXA TÈCNICA Direcció: Jafar Panahi Guió: Jafar Panahi Música: Jafar Panahi Producció: Jafar Panahi Intèrprets: Jafar Panahi Any: 2015 Nacionalitat: Iran Durada: 82 minuts
FILMOGRAFIA 2015 2013 2011 2006 2003 2000 1997 1995
Taxi Teheran Closed Curtain (codirigida per Kambuziá Partoví) Esto no es una película (codirigida per Mochtabá Mirtahmasp) Offside Crimson Gold El círculo El espejo Ardekoul El globo blanco
DIRECTOR
JAFAR PANAHI
N
eix el 1960 a Mianeh (Iran) i amb només deu anys guanya un concurs literari amb el seu primer llibre. Ja s’interessa a la infantesa pel cinema i roda pel·lícules en 8mm. Estudia direcció a la Facultat de Cinema i Televisió de Teheran i s’inicia professionalment a la televisió. Després de col·laborar com ajudant de dirección del gran Abbas Kiarostami a A través de los olivos (1994), debuta com a
realitzador amb El globo blanco (1995), que obté la Càmera d’Or en el Festival de Canes. El seu segon llargmetratge, El espejo (1997) aconsegueix el Lleopard d’Or en el Festival de Locarno. Es consagra definitivament com un dels mestres d’una generació privilegiada del cinema iranià amb El círculo (2000), que guanya el Lleó d’Or en el Festival de Venècia i proporciona una visió inusualment crítica de la
realitat social del seu país. El seu esperit honest i compromès acaba xocant amb les autoritats del seu país i el 2010 pateix un procés legal que el porta a una condemna de vint anys d’inhabilitació profesional. Malgrat tot, Panahi segueix rodant i en els seus darrers treballs (Esto no es una película, Closed Curtain i Taxi Teheran) ens parla en primera persona amb una audacia i una sinceritat insubornables.
ren condemnant aquesta figura incòmoda i inconformista i el 2010 patí una sentència que l’inhabilitava professionalment durant vint anys. Malgrat aquesta prohibició, el mestre asiàtic ha seguit rodant llargmetratges i en els últims temps ens ha proporcionat perles tan singulars com Esto no es una película, Closed curtain i Taxi Teheran. El mateix Panahi és el protagonista de la darrera, on el cineasta es transforma en un taxista certament peculiar. Una proposta tan audaç i iconoclasta com Taxi Teheran ja compta, d’entrada, amb les nostres simpaties perquè
suposa un acte de resistència cultural i política. Però també és una obra d’art excepcional que no necessita cap coartada per merèixer la nostra admiració. No cal, doncs, conèixer la situació especial del seu creador per restar captivat davant d’una proposta tan inventiva com radical. La càmera, ubicada en el cotxe, plasma amb un minimalisme incisiu i sorneguer alhora un fals documental que configura una panoràmica lúcida, corrosiva i rabiosament actual de l’Iran del segle XXI. La llibertat artística i ideològica respira en cadascun dels seus plans.
COMENTARI
C
ineclub projecta aquest diumenge Taxi Teheran, que guanyà l’Òs d’Or i el Premi de la crítica internacional (FIPRESCI) en el Festival de Berlin de 2015. El seu director, Jafar Panahi, s’erigeix en una de les veus més poderoses i genuïnes del cinema iranià que s’imposà en els anys noranta com un dels focus creatius essencials del panorama mundial. El globo blanco, El espejo i El círculo són alguns dels títols imprescindibles d’aquest autor major, que sempre conreà un esperit molt crític amb la realitat social del seu país. Les autoritats iranianes acaba-