Diumenge 24 de gener de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Tchindas ARGUMENT
T
chinda Andrade és una de les dones més estimades de l’illa de São Vicente, al Cap Verd, sobretot des que el 1998 va sortir de l’armari com a trans al setmanari local. El seu nom s’ha convertit, des de llavors, en la manera com s’anomenen les persones que no són heterosexuals.
La Tchinda té ara 35 anys i viu de manera humil, venent “coxinhas” pel seu barri. Durant tot l’any hi regna la calma, excepte quan arriba el carnaval. El mes previ és quan tota l’illa es posa a treballar conjuntament per crear alguna cosa bonica del no-res.
São Vicente es converteix en un “petit Brasil”, tal i com va descriure Cesária Évora (1941-2011) en una de les seves “mornas”. La seva música i les Tchindas ens guiaran per un fascinant viatge per un racó desconegut de l’Àfrica que pocs podien imaginar.
Cartell de la pel·lícula
FITXA TÈCNICA Rodat a Mindelo, a l’illa de São Vicente (Cap Verd) Any: País: Duració: Idioma original: Subtítols: Càmara: Música: Compositor: Productors: Productora: Distribuidora: Tipus d’estrena: Web del film:
2015 Cape Verde, Spain 95 min. crioll capverdià VOSE Pablo García Pérez de Lara Verónica Font Cesária Évora Yolanda Olmos, Marc Serena Doble Banda Cat&Docs World Premiere www.tchindas.com
Premis: Grand Jury Award (Outfest Los Angeles), Best Feature Documentary (Chicago Reeling), Best Pitch (Zagreb Dox Pro). FITXA ARTÍSTICA Tchinda Andrade, Elvis Tolentino, Edinha Pitanga.
Tchindas
DIRECTORS
PABLO GARCÍA PÉREZ DE LARA
Pablo García Pérez de Lara (Barcelona, 1970) ha dirigit dos llargmetratges: Fuente Álamo, la carícia del tiempo (2001), descoberta la Seminci de Valladolid d’aquell any, i Bolboreta, mariposa, papallona (2007), a la secció oficial de Karlovy Vary i San Sebastián. El seu curt Alicia retratada (2002) va ser seleccionat a la Semaine de la critique de Cannes. Per la tele ha dirigit els documentals Son de Galicia (2006) i Mura, un poble de cine (2010). Ha treballat
Marc Serena, Yolanda Olmos i Pablo García Pérez de Lara
MARC SERENA
en una dotzena de produccions, habitualment com a director de fotografia: a Familystrip (2009) de Luis Miñarro o a L’efecte K: el montador d’Stalin (2012) de Valentí Figueres, seleccionat a seixanta festivals.
El seu anterior llibre, La volta dels 25 (2011), va rebre gran èxit a l’Àsia on es va publicar en xinès i coreà. Ha dirigit el webdoc Doble epidèmia. D’aquí uns mesos publicarà el llibre de Microcatalunya.
Marc Serena (Manresa, 1983) és periodista i treballa habitualment de guionista a la ràdio i la tele. Ha publicat el llibre Això no és africà! (2014), un viatge de nord a sud del continent a recerca d’amors prohibits.
Productora: Yolanda Olmos (Barcelona, 1966) treballa a Doble Banda como a productora executiva y directora. Des del 2001 ha produït setze pel·lícules, especialment documentals.
«El Cap Verd és un país independent de Portugal des de 1975, conegut al món per la seva cantant més internacional, Cesária Évora. Les seves cançons són en crioll capverdià, una llengua sense diccionari parlada per 700.000 persones. Fa quatre anys vaig visitar a la Cesária a casa seva, junt amb la Tchinda i l’Edinha, i vam tenir una conversa. Me’n recordo perfectament quan em va dir: “Has de tornar per veure el carnaval, és el millor de l’Àfrica”. Va morir al cap de 36 hores, així que em vaig prendre les seves paraules molt seriosament i vaig tornar per rodar aquest documental». Marc Serena
«Entrem en la seva intimitat i escoltem el so de diverses paraules impossibles de traduir: “sodade” (la nostàlgia, sovint considerada positiva), “morabeza” (hospitalitat) i, òbviament, “tchindas”, que serveix per entendre perquè aquesta illa és una excepció pel respecte que reben les persones trans. Aquesta és una història desconeguda procedent de l’Àfrica de la que ens hauríem de sentir orgullosos. La volem compartir d’una manera sensible, poètica i amb una celebració final».
Pablo García Pérez de Lara
Tchindas
és una producció difícil, basada en hores i hores de gravació derivades d’un seguiment exhaustiu, però no intrusiu, de les protagonistes. El resultat és una petita joia que, de manera natural i sincera, ens dóna una gran lliçó de tolerància i convivència. Com va apuntar el director després del visionat, “Cap Verd és un dels països de l’Àfrica on les persones trans són més respectades. Si la Tchinda i les seves amigues sortissin de la seva illa, cosa que no han fet mai, i anessin al país veí, el Senegal, segurament serien empresonades i violentades o la policia les agafaria i les
torturaria. De fet, hi ha moltes persones al món que, pel sol fet ser de trans, són assassinades. I aquesta pel·lícula vol ensenyar la cara B, mostrar que és possible canviar-ho. Precisament, l’hem pensat per molta gent de l’Àfrica (o altres països) que, només per veure la Tchinda passejant lliurement pels carrers de São Vicente, s’emocionarà i dirà que també vol passejar pel seu carrer”. El cineasta destaca que la seva intenció ha estat “ensenyar que és possible estimar-se i respectar-se; deixar de dir-se trans o bisexual, dir-se pel nom i abraçar-se”.
COMENTARI
‘Dir-se pel nom’
U
n dels directors de Tchindas, Marc Serena, va denunciar la persecució del col·lectiu LGBT al llibre Això no és africà! Seguint aquest camí, ara ens presenta un documental sobre Tchinda Andrade, la transvestida que dóna nom a totes les trans de Cap Verd. Marc Serena i Pablo García Pérex de Lara decideixen anar a São Vicente a seguir durant un temps el dia a dia de Tchinda i el seu grup d’amigues, que preparen una carrossa per les festes del Carnaval amb gran entusiasme i devoció. Tchindas
Marc Serena, Yolanda Olmos i Pablo García Pérez de Lara
Anna Pujol Setmanari Directa 17/11/2015 Article complet: https://directa.cat/artistes-creadoressobre-detiquetes-tendencies “Artistes i creadores per sobre d’etiquetes i tendències. La manipulació que els ‘mass media’ i la indústria musical fan de les artistes ha estat un dels temes abordats a la tretzena edició de la mostra de documentals musicals In-Edit Festival.”