Diumenge 15 de maig de 2016 — 18:30 h — Teatre Conservatori
El Quinteto de la muerte ARGUMENT
CARTELL
U
na dama octogenària, la senyora Wilberforce, lloga una habitació a un tal professor Marcus, un home d’aspecte sinistre però de refinats modals. L’inquilí és visitat diàriament per quatre indi· vidus molt estranys. Pretexten haver format un quintet de corda, quan en realitat són una banda de lladres que durant els fingits assajos preparen un atracament.
FITXA TÈCNICA Nacionalitat: Any: Durada: Direcció: Guió: Producció: Fotografia: Edició: Música:
GB 1955 97 min. Alexander Mackendrick William Rose Michael Balcon Otto Heller Jack Harris Tristam Cary
Versió original anglesa subtitulada en espanyol.
FITXA ARTÍSTICA Alec Guinness Cecil Parker Herbert Lom Peter Sellers Danny Green Jack Warner Katie Johnson Philip Stainton Frankie Howerd
(Professor Marcus) (Claude/Major Courtney) (Louis/Sr. Harvey) (Harry/Sr. Robinson) (One-Round/Sr. Lawson) (El superintendent) (Sra. Wilberforce) (El sergent) (El noi Barrow)
FILMOGRAFIA 1949 1951 1952 1954 1955 1957 1963 1965 1967
Whisky Galore! (Whisky a gogó) The Man in the White Suit (El hombre vestido de blanco) Mandy (Mandy) The Maggie (La bella Maggie) The Ladykillers (El quinteto de la muerte) Sweet Smell of Success (Chantaje en Broadway) Sammy Going South (Huida hacia el sur) A High Wind in Jamaica (Viento en las velas) Don’t Make Waves (No hagan olas)
DIRECTOR
N
ALEXANDER MACKENRICK
eix a Boston, EUA, l’any 1912, fill d’emigrants es· cocesos. Després de la mort del seu pare, sis anys després del seu naixement, és enviat per la seva mare (a qui no tornarà a veure mai més) a viure amb els seus avis a Glasgow. Estu· dia a la Hillhead High School i a la Glasgow School of Art. A la dècada dels 30 es trasllada a Londres, on treballa com a director d’anuncis i, com a gui· onista, revoluciona el món de la publicitat del moment. Durant la Segona Guerra Mundial és contractat pel Ministeri d’Infor· mació i realitza pel·lícules pro· pagandístiques. Viatja a Algèria i a Itàlia, on filma reportatges i documentals i aconsegueix el lloc de director de la segona unitat al clàssic Roma, ciutat oberta, de Roberto Rossellini. Després de la guerra s’incorpora als Ealing Studios, on treballa durant nou anys. De tots els cineastes sorgits sota l’empara de sir Michael Balcon (director de l’Ealing durant la seva edat d’or), el més destacat i original
va ser el precisament Macken· drick, un director inclassificable que va impartir el seu magisteri en quants gèneres va tocar, però que en el terreny de la comèdia va volar a gran altura, especialment amb El quintet de la mort, una obra mestra que entu· siasma successives generacions d’espectadors. Fora del gènere, però, és impossible no destacar Chantaje en Broadway per la seva sòbria i amarga visió sobre l’am· bició i el poder. La raó de què és retirés del cinema a finals dels anys 60 per dedicar la resta de la seva vida a fer de professor al Carolina Institute of Arts la trobem en la conflictiva relació amb els productors dels seus films, motivada principalment pel seu perfeccionisme extrem. Però n’ha tingut prou amb una minsa filmografia (nou títols en divuit anys d’activitat) per situ· ar el seu nom entre els grans mestres del setè art. Una breu carrera presidida per la inde· pendència, una forta càrrega crítica i un humor fi i subtil. Va morir a Los Angeles l’any 1993.
COMENTARI
E
ntre finals dels anys quaranta i mitjans dels cinquanta, els estudis Ealing van revolucionar el camp de la comèdia amb un pom de pel· lícules que avui formen part d’aquesta edat d’or del cinema britànic. Entre totes elles brilla aquest autèntic clàssic, brodat amb tal finor i gràcia per Alec Guiness, Katie Johnson i uns secundaris de primera, que difí· cilment l’espectador pot oblidar que alguna vegada la va veure. Mackendrick va il·luminar una mostra de la millor i més àcida comèdia britànica, una obra que desprèn aromes de bon cinema per tots els porus, de cinema intel·ligent, refinat i tremen· dament original. Des dels seus primers fotogrames, la cinta discorre entre la comèdia i la farsa, entre escenes decidida·
ment jocoses i escenes realment cruels, jalonades per una traca de petites sorpreses en crescen· do, que envolten l’espectador en un torrent de desimboltura i d’inventiva. Tot això és possible perquè el guió de William Rose és superb, perquè l’encertat ús del color permet crear l’atmosfe· ra adequada en cada moment, i perquè tots els actors composen una galeria de personatges ino· blidables. L’impagable Alec Gui· ness està més enllà del bé i del mal. No en va, la seva capacitat per transformar-se físicament i la seva versatilitat per passar amb èxit d’un gènere a un altre el van convertir durant anys en l’indiscutible rei de la comèdia anglesa. En aquesta ocasió, es va lluir al seu aire encarnant a un tètric atracador, un personatge desgrenyat, de faç lívida i ulls
injectats en sang, parapetat en una quilomètrica bufanda. Els altres components de la banda, tots magistrals, són l’impossible aristòcrata Cecil Parker, el do· lentíssim i absurd Herbert Lom, Danny Green, el brut amb un cor d’or, i, curiosament, l’actor que estava cridat a convertir-se en l’hereu de Guinness, l’im· mens Peter Sellers. Però per sobre de tots destaca la inefable senyora Wilberforce, una explo· siva combinació d’ingenuïtat i distracció capaç d’acabar amb la paciència del més pintat. Cal veure a Katie Johnson llançar mirades frontals, provocar embolics o enganxar amb un paraigua a un fruiter embogit per confiar en la màgia de la in· terpretació. Comèdia hilarant, mordaç i negra al mateix temps, El quintet de la mort és un remolí
d’inventiva que defineix a la perfecció la singularitat dels seus intèrprets. No dóna treva al públic i, en canvi, l’embolic està desenvolupat amb un ritme en què la velocitat dels diàlegs i el enrevessament dels equívocs semblen trenats amb fils invisi· bles, sense que es produeixi cap grinyol o malsonancia en el seu acoblament recíproc. Mestres com Mackendrick es divertien i ens divertien jugant al joc del gat i el ratolí amb l’espectador. Això és en essència aquesta pel· lícula: un joc, una inesgotable diversió, encara que amanit, això sí, amb unes gotes d’un humor delicat, elegant i molt negre, negríssim. Juan Tejero Diccionario de la Comedia T&B EDITORES