Diumenge 21 de febrer de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Un dia perfecte per volar ARGUMENT
E
n un paratge solitari a prop de la costa, un nen fa volar l’estel que li ha construït el seu pare. Fa vent i l’estel s’enreda entre la vegetació. El nen necessita de l’ajuda del pare per se· guir fent volar l’estel. Junts, errant enmig de la natura, expliquen un conte íntim i especial: el d’un gegant que sempre té gana.
Cartell de la pel·lícula
FITXA TÈCNICA Any: Duració: Director: Guió: Música: Fotografía: Muntatge:
2015 70 min. Marc Recha Marc Recha Pau Recha Hélène Louvart Belén López
FITXA ARTÍSTICA Protagonitzat per: Roc Recha Sergi López Marc Recha FILMOGRAFIA 2014 2008 2005 2003 2001 1998 1991
Ponts de Sarajevo Petit Indi Dies d’agost Les mans buides Pau i el seu germà L’arbre de les cireres El cielo sube
Sergi López i Roc Recha
DIRECTOR
MARC RECHA
a néixer el 18 d’octubre de 1970 a la ciutat de L’Hospi· talet de Llobregat. L’any 1987 viatjà fins a París gràcies a una beca concedida per la Generali· tat de Catalunya. L’any 1998 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona per la seva pel· lícula L’arbre de les cireres, el 2001 amb el Premi Ondas al millor director per Pau i el seu germà i el 2002 amb el Premi Nacional de
V
Sergi López, Roc Recha i Marc Recha
Cinema, concedit per la Genera· litat de Catalunya. De formació autodidacta, després de filmar alguns curtmetratges va debu· tar en el format de llargmetrat· ge amb la pel·lícula El cielo sube (1991), fins ara el seu únic film en castellà. El seu segon film, L’arbre de les cireres, ja en llengua catalana, inicia una fase en què destaca la seva preferència per filmar en ambients rurals i
tranquils. Amb Pau i el seu germà, la seva tercera pel·lícula, acon· seguí ser present en la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Canes, esdevenint fins al moment l’única pel· lícula parlada en català que ha aconseguit aquesta fita. Ha estat guionista de totes les seves pel· lícules. A Dies d’agost (2006), a més, apareix com a actor al cos· tat del seu germà David Recha.
Marc Recha
NOTES DEL DIRECTOR
El Conte
L’Estel
La història
Quan acompanyo al Roc a l’es· cola amb el cotxe, li explico un conte que és diu La pilota del Gegant. És un conte de mils d’episodis on un Gegant que sempre te gana viu en un castell a prop d’un bosc on hi ha uns arbres que parlen Uhin Uhan Uhé i on hi viu el Bolet màgic i el Conill blanc de les orelles vermelles que duu un sarró que li ha passat el Bolet màgic amb unes pedres llumi· noses i la pols màgica que fa servir per allunyar al Gegant perquè no es cruspeixi uns porquets de colors i els cabi· rols del bosc. A prop del bosc hi ha un hort on creixen uns tomàquets gegants que el Ge· gant sempre se’ls vol menjar. Però a sota l’hort hi viu l’Ara· nya verinosa que sempre vol picar algú.
L’Estel el fem volar els dies que bufa el vent quan tornem de l’escola passant per una mun· tanya molt alta. És un estel que vam construir a casa, però el fil sempre s’acaba enredant als matolls. I mentres el desen· redem, parlem de moltes coses. Al Roc li agrada passar per una pista forestal que travessa el bosc fins arribar a casa.
El repte era crear una història amb la relació de complici· tat que al llarg dels anys un nen i el seu pare han anat construint a través de la seva convivència. Poder veure de molt aprop la relació entre el fill i el pare i captar amb un cert lirisme contingut tot l’univers invisible que l’infant construeix en el seu camí d’aprenentatge natural. Filmar aquest aprenentatge, de veure’l en directe i sense artificis i desde la subtilitat i el respecte. Acompanyar a l’infant en el descobriment que fa amb les coses que l’envolten i la seva curiositat envers la natura, el paisatge i els seus elements que esdevenen màgics.
És un conte que al llarg dels anys ha anat creixent. El Roc és diverteix parlant amb els personatges i proposant les di· ferents trames dels episodis.
La Pel·lícula La idea de fer un rodatge espontani la va tenir l’Aitor Martos que em va engrescar per realitzar una pel·lícula espontània, fresca, sense in· termediaris, construida direc· tament amb la complicitat de l’equip humà i la col·laboració dels proveïdors tècnics. Vaig entomar el repte i en dues setmanes el guió estava a punt per rodar. El rodatge va ser breu, intens i prolífic. Amb la complicitat i la generositat de tothom vam filmar una histò· ria de ficció que, després, amb la post-producció vam acabar d’arrodonir. Aquesta llibertat pluridimensional que vam assaborir i gaudir en totes les fases de la producció, se’ns dubte, va ser determinant per arribar al final de l’aventura col·lectiva i, després, sumar més complicitats un cop acabada la pel·lícula.
El paisatge humà La visió gairebé panteista del paisatge i els elements natu· rals enllaça amb el món dels adults, que sovint és dibuixa a través de l’absència i que és barreja amb l’univers del nen. A través de la mirada d’aquest descobrim la dimensió huma· na dels adults. És un joc de miralls entre els que hi són i els que no hi són. Un joc que acaba desdibuixant la frontera entre l’imaginat i la realitat.
Marc Recha