Diumenge 28 de febrer de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Victoria CARTELL
ARGUMENT
R
odada en un únic pla seqüència, el film té com a escenari el famós barri berlinès de Kreuzberg. La càmera és testimoni de tot el que li passa a la jove Victòria, una jove espa· nyola de Berlín, durant dues hores de la seva vida: des de les quatre del matí fins a les sis: des de que coneix a quatre joves per als quals la nit acaba de començar, i com en aquest breu perío· de de temps li succeeixen coses que donaran un gir total a la seva vida.
FITXA TÈCNICA Nacionalitat: Any: Durada: Direcció: Guió: Fotografia:
Alemanya 2015 140 min Sebastian Schipper Olivia Neergaard-Holm, Sebastian Schipper Sturla Brandth Grøvlen
FITXA ARTÍSTICA Laia Costa Frederick Lau Franz Rogowski Max Mauff Burak Yigit
(Victoria) (Sonne) (Boxer) (Fuß) (Blinker)
FILMOGRAFIA 1999 2006 2009 2015
Gigantic Un amigo mio Sometime in august Victoria
DIRECTOR
SEBASTIAN SCHIPPER
ebastian Schipper va néixer el 8 de maig de 1968 a la ciutat alemanya de Hannover. Va estudiar In· terpretació a l’Escola d’Arts Escèniques Otto Falckenberg de Munic i posteriorment va passar a formar part del grup
S
Sebastian Schipper
de teatre Munic Kammerspiele durant dos anys. Al llarg de la seva carrera com a actor, ha participat en pel·lícules de Sonke Wortmann, Tom Tykwer, Romuald Karmakar i Anthony Minghella. El 1998 va obtenir el Premi de cinema
alemany, per Gigantic, el seu primer llargmetratge com a director i guionista. Des d’aleshores, ha dirigit Un amigo mio (2004), Sometime in August (2008) i Victoria, presentada a la Secció Oficial de la Berlinale 2015.
COMENTARI
Victoria, la pel·lícula d’una catalana a Berlín, conquista el món. Victòria és madrilenya, una virtuosa del piano, i ex es· tudiant de conservatori que, malgrat anys d’esforços, no arriba als primers llocs de la professió. A Berlín busca un canvi, però cobra quatre euros a l’hora treballant en una cafeteria “del carrer més capitalista de tot Europa”, ens diu el director de la pel· lícula, Sebastian Schipper. La història se centra en la ruïna d’una generació perduda, la del 50% d’atur juvenil a Espa· nya o la del desencant social general que, tot seguint les regles, veu impossible assolir els seus desitjos. “No és veritat que si seguim el que ens diuen que cal fer, tot anirà bé” —diu Schipper— “Europa és rica, però està plena de gent sense
oportunitats”. Així que Schip· per va imaginar alguna cosa radical, amb una protagonista catalana “molt autèntica”. La noia surt del club i coneix a uns xavals d’un suburbi ber· linès. Des del primer instant, sorgeix una complicitat espur· nejant, típica de trobades en la nit, entre la catalana que des· coneix l’idioma, i els nois. La primera hora de la projecció és un no parar de riures, tant que als espectadors se’ls obli· da l’assumpte d’una sola presa. Després arriba el drama i una acció de vertigen amb què la pianista canviarà la seva vida: l’atracament a un banc. Curi· osament, Costa va començar l’aventura d’aquesta pel·lícula amb cremades de primer grau a causa d’un accident de moto. Va acudir a un càsting d’intensíssima acció a Barce· lona i, encara amb els dolors, va aconseguir el paper. “No m’imagino aquesta pel·lícula sense Laia”, confessa Schipper.
I és que ni Costa, ni Victòria, són de rendir fàcilment. L’es· panyola corre i condueix de treure el singlot, ajuda i reac· ciona davant l’impossible, tot i envoltada per tota la policia de Berlín, sense queixar-se, ni caure. En un moment molt sentit de la pel·lícula, quan el grup fuma porros sobre una teulada, amb el Museu Jueu il· luminat al fons i la música de pèls de punta de Nils Frahm, el personatge de Costa s’aboca al vèrtex de l’edifici i crida: “Vaig a cremar Berlín!!”. Ship· per es refereix al caràcter del seu protagonista com el d’una “deessa d’una tragèdia”, una heroïna europea de la mateixa manera que la mateixa ciutat de Berlín, diverses vegades res· suscitada de les seves cendres. Tan femenina, que en el seu propi símbol, a sobre la Porta de Brandenburg, el nom de la deessa que condueix quatre ca· valls és precisament Victòria. Una capital que, des de la Pri·
mera guerra mundial, passant per la Segona i el nazisme, les posteriors violacions berline· ses per part de soldats russos, i el drama brutal del Mur fins a 1989, té un caràcter fart patit però valent. Potser per això, a més pel rerefons crític cap a un sistema que avui ens de· primeix, des del cor geogràfic i econòmic d’Europa, Victòria ja és la nova pel·lícula d’èxit sobre Berlín, darrere d’altres com Corre, Lola, Corre, quan Franka Potent es desviu, cor· rent en plans diferents, per salvar el seu noi, també fora dels marges de la llei. Costa diu que, a Victòria, va ser la guionista Olivia NeergaardHolm la qual “es va obstinar a donar mil voltes al personatge, perquè no es quedés en l’estereotip de nena secundària bona”.
Lara Sanchez. El Pais. Octubre-2015