CÉSAR DEBE MORIR ARGUMENT La presó romana de Rebibbia. Uns interns preparen un muntatge teatral del Juli Cesar, de Shakespeare. Què succeirà?
DIRECTORS
PAOLO I VITTORIO TAVIANI FITXA TÈCNICA FILMOGRAFIA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA
Itàlia 2012 76 minuts Paolo Taviani Vittorio Taviani Paolo Taviani Vittorio Taviani Fabio Cavalli Grazia Volpi Simone Zampagni Roberto Perpignani Giuliano Taviani Carmelo Traia
FITXA ARTÍSTICA Cosimo Rega Salvatore Striano Giovanni Arcuri Antonio Frasca Juan Dario Bonetti
Casio Brutus César Marc Antoni Decio
DIUMENGE 3 DE MARÇ DE 2013 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
2012 César debe morir 2006 El destino de Nunik 2004 Luisa Sanfelice (TV) 2001 Rezurrezione (TV) 1998 Tú ríe 1996 Las afinidades electivas 1993 Fiorile 1990 El sol también sale de noche 1987 Good Morning Babilonia 1984 Kaos 1982 La noche de San Lorenzo 1979 El prado 1977 Padre patrón 1974 Allosanfan 1973 San Michelle aveva un gallo 1969 Sotto il segno dello scorpione 1967 Sovversivi 1963 I fuorilegge del matrimonio 1962 Hay que quemar un hombre
BIOGRAFIA Paolo (1931) i Vittorio (1929) neixen a San Miniato (Pisa). En els anys cinquanta, juntament amb Umberto Orsini, participen del cercle intel.lectual de Pisa. Entre 1955 i 1960, roden un bon grapat de documentals, i col.laboren amb el llegendari Joris Ivens a L’Italia non e un paese povero. El 1962, debuten, al costat d’Orsini, amb Hay que quemar un hombre, que guanya el Premi del Jurat a Venècia. Els germans Taviani s’imposen en els seixanta com un dels autors més valuosos i compromesos del nou cinema italià. Aquests mestres assoleixen el seu cim creatiu en els setanta amb Sani Michelle aveva un gallo (1973), Allosanfan (1974) i, sobretot, Padre patrón (1977), que es alabada per Roberto Rosselini i obté la Palma d’Or a Canes. En els vuitanta, encara filmen títols significatius –La noche de San Lorenzo(1982) i Kaos (1984)-, però la seva bona estrella declina en les dècades següents. César debe morir (2012), que aconsegueix l’Òs de Berlin, constitueix el ressorgiment artístic d’uns cineastes que sempre han exhibit una llibertat i una coherència insobornables.
COMENTARI Els Taviani han conreat amb encert una mixtura de realisme crític i alè líric. Els germans italians, després d’unes dècades amb poca activitat creativa notòria, han tornat al primer pla amb una obra tan audaç i inclassificable com rodona. És difícil definir una cinta que no és exactament una adaptació del Juli Cèsar shakespearià ni un documental sobre l’experiència teatral d’uns presos. César debe morir està rodada a la presó romana i protagonitzada per uns interns que munten una versió d’una de les peces teatrals més contundents de l’autor de Hamlet. La realitat i la ficció conflueixen, amb una inquietant harmonia, en una aventura creativa , genuïna i poderosa, on els seus brillants actors no professionals passen sense cap transició d’explicar les seves vivències a interpretar un text magistral. Els Taviani no juguen cap carta efectista, Versió original en anglès en ambuna subtítols i ens submergeixen lliçó en castellà. imposant de cinema dur i pur.
Sony Crawford Duane Jackson Jacy Farrow Sam the Lion Ruth Popper Lois Farrow Lester Marlow
DISSABTE 15 21: 00 H
ÚLTIMA SESSIÓ A LA SALA CIUTAT
ARGUMENT
COMENTARI