CAMILLE CLAUDEL 1915 ARGUMENT L'any 1915, en un asil de malalts mentals del sud de França, Camille Claudel ha estat internada per la seva família, no tornarà a esculpir i espera la visita del seu germà Paul. Interpretada per Juliette Binoche, l'actriu va rodar a les ordres de Dumont en un manicomi real envoltada d'autèntics pacients amb discapacitat mental. DIRECTOR
BRUNO DUMONT FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA
França 2013 97 minuts Bruno Dumont Bruno Dumont Rachid Bouchareb Jean Bréhat Muriel Merlin Guillaume Deffontaines Bruno Dumont Basile Belkhiri
FITXA ARTÍSTICA Juliette Binoche Jean-Luc Vincent Robert Leroy Emmanuel Kauffman Marion Keller
Camille Claudel Paul Claudel Metge Capellà Senyoreta Blanc
DIUMENGE 23 DE MARÇ DE 2014 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
FILMOGRAFIA
1997 La vie de Jésus 1999 Humanité 2003 Twentynine Palms 2006 Flandres 2009 Hadewijch 2011 Hors Satan (Fuera de Satán)
BIOGRAFIA Els llargmetratges de Dumont sempre es troben en el límit entre el drama realista i l'avantguarda i sovint mostren violència extrema i provocació amb el comportament sexual dels seus personatges. La seva filmografia se situa en el considerat nou cinema francès del cos, que inclou pel·lícules contemporànies de Claire Denis, Marina de Van, Gaspar Noé, Bertrand Diane i Francois Ozon, entre d'altres. D'acord amb Tim Palmer, aquests artistes s’interessen per la corporalitat més que per l'exposició narrativa o la psicologia del caràcter. En un sentit més pejoratiu, James Quandt nomena a aquest grup de cineastes com el Nou Cinema Extrem Francès.
COMENTARI Qui va ser Camille Claudel? Deixeble d'Aguste Rodin, va esdevenir la seva musa, la seva model, la seva col·laboradora que va ajudar-lo a realitzar Les portes de l’infern i la seva deixeble que va acabar fent una obra personal, de gran magnitud que no va trobar el ressò necessari eclipsada per l’ombra de Rodin i per la seva condició de dona perduda en un món dominat per homes. També va ser l’amant de Claude Debussy que va acabar rebutjant-la. Camille Claudel va realitzar l’ombra escultòrica L’Âge Mûr en que la veiem a ella agenollada suplicant a Auguste Rodin que li dona l’esquena mentre un àngel –que simbolitza l’amant de Rodin- se l’acaba emportant. Què feia Camille Claudel, l’any 1915? L’any 1915, Camille portava tres anys internada al manicomi de Montdevergues, on malgrat la seva lucidesa i de ser una dona diferent a les Versió originalno en anglès amb subtítols internades la varen deixar en castellà. mai sortir. Camille esperava que el seu germà Paul Claudel, escriptor ultracatòlic i autor d’un dels grans textos de la Crawford Le prosa francesa Sony de l’època Duane Jackson soulier de satin,Jacy la Farrow trauria de Samla theva Liontreure l’internat. Paul no Ruth Popper mai d’allà dins perquè Lois Farrow Marlow considerava queLester estava allà perquè ho havia jugat tot amb l’art i «amb les qüestions de l’esperit és molt difícil arriscarhi».DISSABTE Camille va 15 estar 30 anys 21: 00 H a Montdevergues fins que va ÚLTIMA SESSIÓ A LA morir. SALA CIUTAT Què fa Juliette Binoche fent de Camille Claudel? En primer lloc, Juliette Binoche té la mateixa edat que tenia Camille Claudel l’any 1915, 49 anys. Per altra banda, va ser la pròpia
Binoche qui va trucar al director Bruno Dumont demanant-li per poder participar en una pel.lícula seva. Fins aquell moment, Bruno Dumont no havia rodat mai cap pel.lícula amb actors professionals. ARGUMENT Dumont li va oferir la possibilitat de rodar una pel.lícula en que ella –la gran actriu del cinema francèsnomés tindria les internes reals d’un hospital psiquiàtric per fer les rèpliques. Juliette Binoche havia de rodar amb les malaltes mentals i amb els metges que les vigilaven que es transformen en els infermers i sanadors que apareixen a la pel.lícula. Qui és Bruno Dumont? Autor d’algunes de les millors pel.lícules franceses dels darrers anys com L’Humanité, Hadewich o Hors Satan, el cinema de Dumont és un cinema visceral que reflexiona sobre la bestialitat humana i la presència del mal en el cor de les nostres societats. La seva posada en escena parteix d’una extrema depuració formal i d’un treball radical amb els actors a la recerca de la seva animalitat més extrema. Per què Camille Claudel 1915 és una de les millors pel·lícules de la temporada? La força de la pel.lícula resideix en la forma com Bruno Dumont priva –en
tota la primera part- a Juliette Binoche d’un text en el que recolzar-se i li dona la possibilitat d’expressar els sentiments més extrems a partir de l’expressivitat del seu rostre. L’actriu passa de la COMENTARI tristesa a l’alegria per una hipotètica visita redemptora, de la lucidesa a la bogeria, de l’angoixa a la calma tensa. Tota la pel.lícula no és més que l’exploració acurada del rostre de Juliette Binoche produint un veritable efecte devastador a l’espectador. A part d’això, hi ha el personatge de Paul Claudel que el seu fanatisme religiós el porta cap altres graus de follia justificats per la fe, hi ha el contacte humà d’una dona amb un món extrem i, sobretot, hi ha una reflexió sobre com aquesta dona presonera de la fama de Rodin es troba sola, desemparada i es converteix en víctima dels jocs i hipocresies que envolten el món de l’art. Bruno Dumont transforma la lògica del biopic en una altra cosa, posa en crisis tots els hipotètics mites romàntics per anar a allò essencial: la descripció d’una presó física i anímica. Àngel Quintana Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona