CORRESPONDENCIAS FilmoTeca
de Catalunya
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA MÚSICA SO
Portugal 2016 145 min. Rita Acevedo Gomes Rita Acevedo Gomes Acácio de Almeida Alexander Zekke Olivier Blanc, François Guillaume MUNTATGE Rita Acevedo Gomes, Patricia Saramago PRODUCCIÓ C.R.I.M. GÈNERE Drama. Documental
FITXA ARTÍSTICA Mario Barroso Eva Truffaut Pierre Leon Rita Durao Anna Leppänen Luis Miguel Cintra Tania Dinis Boris Nelepo Lina Picoli-Truffaut Hugo Tourita
veu
DIUMENGE 21 D'OCTUBRE DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
ARGUMENT Vorejant la línia que separa el documental de la ficció, la cineasta portuguesa segueix Jorge de Sena, que havia estat obligat a abandonar el seu país. Primer va emigrar al Brasil i, més tard, als Estats Units. Mai no va tornar a Portugal durant un exili de 20 anys, i en aquest temps va mantenir una correspondència epistolar amb Sophia de Mello Breyner Andersen. Aquestes cartes són el testimoniatge de la profunda amistat entre dos poetes, cartes d'anhel i de desig per «omplir anys de distància amb hores de conversa». Així, a través d'extractes i de versos, s'estableix un diàleg que revela opinions divergents que s entrellacen.
DIRECCIÓ RITA ACEVEDO GOMES FILMOGRAFIA 1990 - O som da Terra a Tremer 2002 - Frágil Como o Mundo 2005 - A Conquista de Faro 2007 - A 15ª Pedra, documental sobre Manoel de Oliveira 2009 - A Colecção Invisível 2012 - La venganza de una mujer 2016 - Correspondencias
BIOGRAFIA Rita Azevedo, nascuda a Lisboa el 1952, va començar la carrera de Belles Arts, però la va abandonar, més interessada pel món del cinema, terreny en el qual ha tingut una formació autodidacta. Essent molt jove, es va presentar al cineasta portugués Manoel d'Oliveira (1908-2015), després d'haver vist la seva posada en escena d' Amor de perdição el 1979. Després d'aquesta trobada, va aconseguir un lloc d'ajudant de vestuari en el següent rodatge d'Oliveira. L'amistat progressiva amb aquest director va desembocar en el rodatge d'una conversa entre Manoel d Oliveira i el crític João Bénard, el 2007. Des de 1993, ha estat programadora i encarregada de publicacions de la Cinemateca Portuguesa. Va començar a rodar amb el film O som da Terra a Tremer del 1990 i ha trigat molt a ser reconeguda, malgrat la seva qualitat. Les seves últimes pel·lícules són La venjanza de una mujer, FILMOGRAFIA del 2014, estrenada a l'estat espanyol i Correspondencias del 2016.
COMENTARI
' Atrapada per la intensa correspondència que entre 1959 i 1978 van mantenir els poetes portuguesos Sophia de Mello Breyner Andresen i Jorge de Sena, la cineasta Rita Azevedo Gomes es va embarcar durant tres anys en un dels seus projectes més inclassificables i bells, Correspondencias (2016), pel·lícula que navega entre formats, gèneres, idiomes i sensacions per viatjar cap a un dolor comú, el de l'exili. Mentre la veu de Sophia De Mello ens recorda la por, el silenci, la despolitització i l'oblit del Portugal feixista ( ens miren amb odi, amb les seves gruixudes mans feixistes , diu la poeta), les cartes i versos de Jorge de Sena retraten la seva trista vida errant, sempre inadaptat entre universitats del Brasil i dels Estats Units, on la mort trobarà un mort . Rita Azevedo ha aconseguit un Versió original en anglès amb subtítols miraculós idil·li entre paraules en castellà. i imatge, entre intimitat i panalla, entre cinema i vida. Responsable d'una filmografia que ella mateixa defineix com a Sony Crawford oberta a les circumstàncies , Duane Jackson Azevedo GomesJacy admet Farrow que Sam the pel·lícula Lion Correspondencias, Ruth Popper que en tot moment evita il·lusLois Farrow trar les paraulesLester que Marlow escoltem, ha estat una producció complexa que respon a una forma de treballar que es resisteix a l'ordre DISSABTE comú. He 15 arribat a tenir 21: 00 H 23 muntatges diferents de la ÚLTIMA SESSIÓ A LA pel·lícula, imagini! , explica. SALA CIUTAT Quan vaig començar a rodar contenia molt escrit, però segons avançava vaig començar a improvisar i a canviar coses. La meva pròpia vida, la gent que anava coneixent pel camí
amb la qual em retrobava després de temps irrompen en la història, llegint un passatge, un poema o interpretant una ARGUMENT petita escena. Tenia un peu en la pel·lícula i un altre en la meva pròpia vida. No vaig planificar el metratge. Només sabia com començava i com s'acabava. Res més . La directora assegura que tots els seus treballs responen a dues preguntes, per què? i per a qui? I si no tinc resposta a aquestes dues preguntes, ho deixo i no continuo endavant . El perquè va arribar el 2005. Es van editar per primera vegada les cartes i en llegir-les vaig recordar la meva infantesa i aquell temps. La meva consciència es despertava, i el perill, la por i la frustració dels quals Sophia i Jorge parlen van ser
sensacions que també vaig viure a la meva pròpia casa, solament que jo llavors no comprenia res . El per a qui, COMENTARI afegeix, és obvi: Tot el que hi ha en aquests textos parla de nosaltres, de la crueltat i de l'estupidesa del present. Per desgràcia, l'exili segueix aquí, de forma evident per a uns i no tant per a uns altres. Jo mateixa em sento com una exiliada que ja no pertany a aquest món. Sophia i Jorge llancen un crit per la dignitat humana, l'únic crit que m'interessa . Elsa Fernández-Santos (Extracte d una entrevista a Rita Azevedo publicada a la revista Babelia del diari El País el 19 de maig del 2017)