DÍAS DEL CIELO ARGUMENT En Bill i l’ Abby, una parella jove, decideix deixar enrerela pobresa i la vida dura del Chicago de principis del segle XX, juntament amb la Linda, germana d’en Bill, i se n’aniran a treballar als grans camps de blat de Texas, fent-se passar tots tres per germans. El propietari, jove i malaltís, s’enamorarà de l’ Abby. DIRECTOR
TERRENCE MALICK FITXA TÈCNICA EUA 1978 94 minuts Terrence Malick Terrence Malick Bert Schneider Harold Schneider FOTOGRAFIA Néstor Almendros MUNTATGE Billy Weber MÚSICA Ennio Morricone
NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
FITXA ARTÍSTICA Richard Gere Brooke Adams Sam Shepard Linda Manz
Bill Abby El granger Linda
DIUMENGE 21 DE MAIG DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
FILMOGRAFIA
1973 - Malas tierras 1978 - Días del cielo 1998 - La delgada línia roja 2005 - El nuevo mundo 2011 - El árbol de la vida 2012 - To the Wonder 2015 - Knight of Cups 2017 - Song to song
BIOGRAFIA Director, guionista i productor, nascut a Ottawa (Illinois), va estudiar filosofia a Harvard. Va exercir de traductor, de periodista (va escriure a la revista “Life”), i de professor de filosofia. Ja amb les seves dues primeres pel·lícules, es va convertir en un dels directors més interessants de la seva generació. Cal destacar la bellesa visual, el lirisme tràgic i la consecució atmosfèrica dels seus films. Va trigar vint anys a tornar a dirigir i ho va fer amb un film antibèl·lic,ambientat a la Segona Guerra Mundial.
COMENTARI Va ser una experiència fantàstica. Terrence Malick és un artista de cap a peus. Per a un operador, treballar amb ell és una oportunitat única; sap que la llum pot ser gairebé com un actor més i pot transmetre un sentiment tan fort com el que pugui transmetre ell. Vam filmar moltes escenes a l’ hora màgica; preparàvem l’escena durant el dia i ens esperàvem que es pongués el sol i aleshores rodàvem tan de pressa com podíem, ja queteníem com a màxim uns vint minuts per fer-ho. Començàvem amb objectius normals i els anàvem canviat per altres de més lluminosos (f 1.1).Després trèiem el filtre 85 i guanyàvem un diafragma i finalment forçàvem el negatiu amb un altre diafragma. Vam aconseguir una qualitat inèdita fins aleshores. Els tons de la pell aconseguits eren Versió original en anglès amb subtítols extraordinaris. El gran mèrit en castellà. va serd’enTerry, el director. Jo només l’ajudava a aconseguir el que ell volia. Sony com Crawford Tant pels decorats pel Duane Jackson vestuari, vam utilitzar una Jacy Farrow Sam the Lion gamma molt curta de colors, Ruth Popper bàsicament marrons i colors Lois Farrow Lester Marlow no brillants, i concretament pel vestuari es van fer servir robes antigues.
A l’escena dels DISSABTE 15 fanalets, 21: 00eren H aquests la principal font ÚLTIMA SESSIÓ A LA llum.El que vam fer va ser SALA CIUTAT posar-hi una bateria i una bombeta de llum càlida. Per a l’escena de la festa al voltant del foc, vam utilitzar bombones de propà i
cremadors, per tal de simular el foc. Apropàvem les bombones a les cara dels actors per il·luminar-los. La flama tenia un parpelleig real.El ARGUMENT moviment i la temperatura del color donaven una qualitat vermellosa també real. (Maestros de la Luz, Conversaciones con directores de fotografía – Dennis Schaefer/Larry Salvato – entrevista a Néstor Almendros) NÉSTOR ALMENDROS Néstor Almendros és un dels grans directors de fotografia de tots els temps. Va participar en grans films de mitjans i finals del segle XX. Tenia una forma d’ il·luminar realista, sempre a partir de la llum natural i solament
reforçant-la si era necessari; quan filmava en decorats, la llum sempre havia de ser justificada. Tant a “El pequeño salvaje” com a “La habitación COMENTARI verde”, en les escenes amb ciris va utilitzar únicament la seva mateixa llum, forçant els negatius i fent servir objectius més lluminosos. Per tal de poder mostrar l’aspecte visual que volia donar al film, normalment utilitzava de referència un estil pictòric o un pintor concret. Era de l’opinió que el director de fotografia no només havia de preocupar-se de la càmera sinóque també havia de posarse d’acord amb els responsables dels decorats, del vestuari i de l’utillatge per tal de crear una unitat visual.