EL PORVENIR ARGUMENT La vida de Nathalie, una professora de Filosofia, dona un tomb radical de centvuitanta graus quan és abandonada pel seu marit. Serà, però, un final o un principi?
DIRECTOR
MIA HANSEN-LØVE FILMOGRAFIA
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE
França - Alemanya 2016 100 minuts Mia Hansen-Løve Mia Hansen-Løve Charles Gillibert Denis Lenoir Mariom Monnier
FITXA ARTÍSTICA Isabelle Huppert André Marcon Roman Kolinka Edith Scob Sarah Le Picard
Nathalie Chazeaux Heinz Fabien Yvette Lavastre Chloé
DIUMENGE 5 DE FEBRER DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
2016 El porvenir 2014 Eden 2011 Un amour de jeunesse 2009 Le père de mes enfants 2007 Tout est pardonné
BIOGRAFIA Neix el 1981 a París, filla de dos professors de Filosofia. Amb nomes disset anys debuta com actriu a Finales de agosto,principios de septiembre (1998),que dirigeix el gran Olivier Assayas, amb qui repeteix novament dos anys després amb Los destinos sentimentales.. Estudia en el Conservatori d'Art Dramàtic,de París,entre el 2001 i el 2003.Col.labora com a crítica cinematogràfica,entre 2003 i 2005, a la mítica Cahiers du cinéma. El 2007 debuta coma realitzadora amb Tout est pardonné, que guanya el premi Louis Delluc a la millor opera prima. El segon llargmetratge,l'estremidor i superb Le père de mes enfants (2009) revela una cineasta amb una maduresa expressiva excepcional. Un amor de juventud (2011), Eden(2014) i El porvenir (2016), que obté l'Os de Plata a la millor direcció, confirmen a Hansen-Love com una de les portaveus més privilegiadesd'una sensibilitat introspectiva genuïnament francesa.
COMENTARI Cineclub projecta aquest diumenge El porvenir, un dels títols indispensables del 2016. La seva protagonista, Nathalie, és una professora de Filosofia que gaudeix d’una vida personal i professional raonablement satisfactòria. Però la seva existència sofreix una sotragada profunda quan el seu marit la deixa per una altra dona. La seva premissa argumental no és certament original. S’han rodat nombroses pel.lícules que retraten la crisi d’una dona madura obligada a reinventarse. En què es diferencia, doncs, El porvenir de la majoria dels llargmetratges que han tractat la mateixa qüestió? La seva mirada extremadament despullada i honesta defuig dels victimismes més autocomplaents i de l’artifici melodramàtic. Ens capbussa en el dolor però també en l’esperança, i la càmera recorre amb una finor, punyent i Versió original en anglès subtítols exquisida alhora, elamb procés en castellà. catàrtic que transita entre l’esquinçament i la llum . Mia Hansen-Love (autora de perles com Le père de mes enfants i Sony Crawford Eden) captura amb una Duane Jackson serenor excepcionalment Jacy Farrow subtil Sam the Lion d’una i incisiva la metamorfosi Ruth Popper dona (inspiradaLois enFarrow la mare de Lester Marlow la directora) que conquereix un nou (i estimulant) paisatge interior. La realitzadora francesa (una de les veus més sensibles i perspicaces del DISSABTE 15 21: 00 H actual) ha comptat, panorama ÚLTIMA SESSIÓ A LA a més, amb la millor còmplice SALA CIUTAT possible, la incommensurable Isabelle Huppert, que torna a demostrar per enèsima vegada que és una de les grans intèrprets del cinema modern. Un lliçó de saviesa creativa.
ARGUMENT
COMENTARI