ÉRASE UNA VEZ EN AMÉRICA ARGUMENT Principis del segle XX. David Aaronson, un noi jueu sense recursos econòmics, coneix als suburbis de Manhattan a Max, un altre jove d'origen hebreu disposat a arribar lluny per qualsevol mètode. Entre ells neix una gran amistat i, amb altres col·legues, formen una banda que prospera ràpidament, arribant a convertirse, en els temps de la Llei Seca (1920-1933), en uns importants mafiosos.
DIRECTOR FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA
Itàlia - EUA 1984 227 minuts Sergio Leone Leo Benvenuti Piero de Bernardi Enrico Medioli Franco Arcalli Franco Ferrini Sergio Leone Stuart Kaminsky Arnon Milchan Tonino delli Colli Nino Baragli Ennio Morricone
FITXA ARTÍSTICA Robert de Niro James Woods Elizabeth McGovern Burt Young Joe Pesci Jennifer Connelly
David "Noodles" Max Bercovitz Deborah Gelly Joe Frankie Manoldi Deborah jove
DIUMENGE 11 DE MAIG DE 2014 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
SERGIO LEONE FILMOGRAFIA
1960 Il coloso di Rodi (El colós de Rodes) 1964 Per un pugno di dollari (Per un grapat de dòlars) 1965 Per qualche dollari in piu (La muerte tenía un precio) 1966 Il buono, il brutto e il cattivo (El bo, el lleig i el dolent) 1968 C'era una volta in West (Fins que li va arribar l'hora) 1971 Giù la testa! (Abaixa el cap, maleït!) 1984 Once Upon a Time in America (Hi havia una vegada a Amèrica)
BIOGRAFIA Neix a Roma l'any 1929 i mor a la mateixa ciutat l'any 1989. Fill de director i actor Vicenzo Leone i de l'actriu Bice Valerian. Es matricula en Dret un cop acabada la Segona Guerra Mundial, però no triga a treballar en la indústria cinematogràfica, en primer lloc com a ajudant de direcció de produccions nacionals (El lladre de bicicletes) i internacionals (Quo Vadis , Ben-Hur) rodades en territori italià. En un moment en què les produccions europees destinades a satisfer a un públic majoritari comencen a mimetitzar models genèrics provinents dels Estats Units que, per una o altra raó, semblen haver complert un cicle, Leone debuta amb un peplum, El colós de Rodes, encara que la seva popularitat arriba amb una sèrie de spaguetti- westerns rodats en sòl espanyol. De fet, va ser el primer a encunyar el terme spaguetti, després del sorprenent èxit d' Per un grapat de dòlars, inspirat en Yojimbo, de Kurosawa, i protagonitzat per un neòfit Clint Eastwood. Després Fins que li va arribar l'hora, abandona el subgènere que el va fer famós i, després del parèntesi que va significar Abaixa el cap, maleït!, traduït en un sonor fracàs que va condicionar la seva carrera, i renunciar a dirigir El padrino, decideix adaptar la novel·la The Hoods, de Harry Grey, amb un rosari de guionistes per elaborar un guió que acabaria per ser acceptat a mitjans dels vuitanta i que donaria lloc a la què va ser la seva última pel·lícula, Hi havia una vegada a Amèrica. Mor mentre ultimava la preproducció d'Un millón de maneras de morir (que va acabar dirigint Hal Ashby) i es preparava per al rodatge de Leningrado.
COMENTARI Divuit anys després de Fins que li va arribar l'hora, amb la qual Leone va pretendre fer el western definitiu i, després d'un lapse de tretze anys d'inactivitat en la seva carrera, amb Hi havia una vegada a Amèrica pretén fer la definitiva pel·lícula de gàngsters. Es tracta d'un mamut de tres hores, cinquanta minuts de projecció -una mica més llarg encara que Allò que el vent s'endugué- on es recull 46 anys de la vida d'un mafiós jueu, David "Noodles" Aaronson, nascut de pares immigrants en un gueto del Lower East Side novaiorquès de principis de segle. El punt de partida de Leone va ser l'autobiografia de Aaronson, The Hoods, escrita a Sing Sing i publicada amb el pseudònim de Harry Grey, que va caure en mans del cineasta a meitat dels seixanta, quan rodava El bo, el lleig i el dolent. D'aquest llibre, Leone només ha pres, a més del protagonista, alguns personatges i incidents. L'ha utilitzat com a pretext per a una operació ja habitual en les seves pel·lícules: un comentari sobre el cinema clàssic de Hollywood, una faula contrita sobre les limitacions dels somnis. La història de la producció de Hi havia una vegada a Amèrica sembla encara més accidentada i complexa que la mateixa cinta. Per abreujar, diguem que després d'un rodatge prolongat i dificultós en diversos països, i passar-se àmpliament de temps i pressupost -fet comprensible en un projecte d'aquesta
magnitud- Leone va lliurar als seus finançadors un producte molt més llarg del previst i d'estructura narrativa més aviat sofisticada, on es salta contínuament del passat al present i viceversa. Però al revelar-se calamitoses les primeres previews, la companyia va preparar una versió abreujada -147 minuts, 83 menys que l'original- i reordenada cronològicament. La seva exhibició va constituir un sonat fracàs als EUA, comprensible si es té en compte que aquestes operacions de rescat no solen servir per a res i que la seva peculiar construcció en flashbacks, agradi o no, és la raó de ser de la pel·lícula. Tal contingència ha salvat la versió de Leone -l'única reconeguda pel director- per a Europa. La seva arrencada, i eix dramàtic de tota la trama, és la nit de la fi de la Prohibició, la del 3 de desembre de 1933. D'ella surt "Noodles" com a únic supervivent de la matança
que acaba amb els seus tres amics de la infància i socis de delicte. Sense un cèntim, s'esfuma en l'ombra, per reaparèixer quan un missatge misteriós el crida a Nova York 35 anys després. L'acció salta després enrere altra vegada, a 1922, per documentar el brutal aprenentatge al barri, i de nou cap endavant, a 1932, per explicar la consolidació. Hi havia una vegada a Amèrica -una mena amalgama de Ángeles con caras sucias, The Roaring Twenties, El padrino i Rigoletto- es desplega amb aplom, fermament recolzada en la impecable composició de Robert De Niro, com la més sòbria i sòlida de les realitzacions de Leone. Per a ell, els gàngsters són herois romàntics, criatures perverses però privilegiades del Somni Americà, i sense hipocresia rendeix culte al seu atractiu, que ja van reconèixer Scott Fitzgerald i Saul Bellow. José Luis Guarner La Vanguardia 26/01/1985