EAT THAT QUESTION: FRANK ZAPPA EN SUS PROPIAS PALABRAS
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ PRODUCCIÓ MUNTATGE
França - Alemanya 2016 93 minuts Thorsten Schütte Estelle Fialon Willibald Wonneberger
DIUMENGE 9 D'ABRIL DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
ARGUMENT Icona freak, esvalotador nat, pare i marit, músic virtuós, crític de la societat ianqui, llengua procaç, mostatxo estrafolari, friqui sempre, hippy mai. Potser és cert que ningú ha vist el veritable Frank Zappa, però aquest collage d'entrevistes i aparicions televisives aconsegueix dibuixar un perfil cohesiu de l'artista. És una trobada íntima amb el músic i compositor iconoclasta. A través d'imatges inèdites, l'espectador participa en la provocació d'un geni del segle XX amb una manera d'entendre el món que segueix estant d'actualitat.
DIRECTOR
THORSTEN SCHÜTTE BIOGRAFIA El realitzador de documentals alemany Thorsten Schütte porta més de 20 anys treballant com a guionista, director i productor. Ha realitzat les pel·lícules World Jazz (1998), Trip to Brazil (2001), The Cactus of Knowledge (2001), I Was the King of Porn - The Adventurous Life of Lasse Braun (2002) i Namíbia Generation X (2005). Les seves pel·lícules, que conviden a la reflexió i han collit bones crítiques, s'han projectat en diversos festivals internacionals incloent el Sundance, IDFA i Berlinale. Paral·lelament a seva passió pels documentals musicals, Schütte dedica una part important del seu treball a l'activisme laboral i mediambiental en el sud d'Àfrica a través del cinema.
COMENTARI Per posar-se de part de l’entrevistat i no de l’entrevistador Va ser Frank Zappa el Marcel Duchamp del rock? D'acord amb la compilació de compareixences en programes de televisió o documentals que vertebren 'Eat that question: Frank zappa en sus propias palabras' es diria que, si no ho va ser, ho va semblar bastant. Com Dalí o Warhol, o altres artistes que van saber entendre el vessant pop de la cultura de masses i es van convertir a si mateixos en personatges part de la seva obra, cada vegada que Zappa tenia una càmera davant succeïa alguna cosa. El què? No es podia saber. A vegades era un happening dadaista (serveixi de declaració de principis la primera entrevista que va fer a TV tocant amb una roda de bicicleta), altres era un fragment de discurs saberut, Versió original en anglès amb subtítols lúcid i visionari, a vegades en castellà. tocava que es convertís en showman especialment dotat per l'humor oblic i sempre es tenia la sensació d'estar davant Sony Crawford d'algú sense igual, que no Duane Jackson podia ser més que antiJacy Farrow Sam the Lion establishment perquè al Ruth Popper establishment mai han cabut Lois Farrow lliurepensadorsLester comMarlow ell. 'Eat that question: Frank Zappa en sus propias palabras' cedeix doncs, i com 15 ja anuncia el DISSABTE 21: 00 H el micro tota mateix títol, ÚLTIMA SESSIÓ A LA l'estona geni bigotut. SALAalCIUTAT Thorsten Schütte es manté molt fidel a un plantejament documental rígid (només fragments d'entrevistes d'arxiu, res de veu en off i, si de cas, algun recés d'actuació musical a manera de puntuació
ocasional) perquè sap que aquesta idea és, en aquest cas, triomfadora: al final aquest document sublima al mateix Zappa perquè és una pel·lícula ARGUMENT sobre el poder i el plaer de la paraula. Poques pel·lícules d'aquest any van produir més satisfacció a les nostres oïdes que aquesta. No està de més destacar com, fa anys, els músics s'atrevien a tenir un discurs heterodox i personal quan els demanaven opinió. Comparat amb
l’amalgama grisa de declaracions anodines i intercanviables dels artistes pop dels últims anys (Kanye West al marge) és un gust COMENTARI trobar documentals com aquest, o com el d'Oasis o com el de Xavier Cugat, en què cada vegada que l’estrella té un entrevistador davant les diu fredes i calentes (mai tèbies) i, sobretot, porta el timó de la conversa ell, que per alguna cosa és l'artista entrevistat. Joan Pons. Fotogramas.