FAUST ARGUMENT
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
Rússia 2011 134 minuts Alexandr Sokurov Alexandr Sokurov Yuri Arabov J. W. Goethe (obra) PRODUCCIÓ Andrey Sigle FOTOGRAFIA Bruno Delbonnel MUNTATGE Jörg Hauschild
FITXA ARTÍSTICA Johannes Zeiler Anton Adasinsky Isolda Dychauk Georg Friedrich Hanna Schygulla
Heinrich Faust Prestador Margarita Wagner Muller prestador
DIUMENGE 10 DE FEBRER DE 2013 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
FAUST de Sokurov, no és una adaptació cinematogràfica de l'obra de Goethe en el sentit habitual de la paraula, sinó una lectura del que queda entre línies. De quin color és un món que dóna a llum idees tan colossals? A què fa olor? L'univers de Faust és sufocant: idees que faran tremolar el món neixen en l'espai reduït on es mou. És un pensador, un portaveu d'idees, un transmissor de paraules, un maquinador, un somiador. Un home anònim empès per instints bàsics: la fam, la cobdícia, la luxúria. Una criatura infeliç i perseguida que planteja un repte al Faust de Goethe. Per què acontentar amb el moment si es pot anar més enllà? Cada vegada més enllà, sempre endavant, sense adonar-se que el temps s'ha aturat. Tu també desapareixeràs.
DIRECTOR
ALEXANDR SOKUROV FILMOGRAFIA 2011 - FAUST 2007 - ALEXANDRA 2004 - SOLNTSE (El sol) 2003 - OTEC I SYN (Padre e hijo) 2002 - RUSSKIY KOVCHEG (El arca rusa) 1999 - MOLOKH 1996 - MAT’ I SYN (Madre e hijo) 1993 - TIKHIE STRANITSY (Páginas susurrantes) 1992 - KAMEN (Piedra) 1990 - KRUG VTOROY (El segundo círculo) 1989 - SPASI I SOKHRANI (Salvar y proteger) 1998 - DNI ZATMENIYA (El día del eclipse) 1986 - EMPIRE (Imperio) 1980 - RAZZHALOVANNIY (El degradado) 1978/87 - ODINOKIY GOLOS CHELOVEKA (La solitaria voz de un hombre)
BIOGRAFIA Alexander Sokurov va néixer a Rússia el 1951. Després d'acabar l'institut el 1968, va ingressar a la facultat d'Història de la Universitat Gorki. Mentre seguia estudiant, va començar a treballar per la Televisió Gorki i va produir el seu primer programa televisiu als 19 anys. Entre 1975 i 1979 va estudiar Realització a l'Institut Sindical de Cinematografia, de Moscou. El seu primer llargmetratge, Odinokiy golos cheloveka (La solitària veu d'un home), va agradar molt a Andrei Tarkovsky i va ser guardonat amb el Lleopard de Bronze al Festival de Locarno de 1987. Anteriorment havia realitzat un gran nombre de documentals per a l'Estudi Leningrad de Documentals. Sovint també és el guionista i director de fotografia dels seus projectes. Ha estat premiat en nombroses ocasions a Rússia i en altres països. Destacarem, entre d'altres, el Premi FIPRESCI, el Premi Tarkovsky, el Premi de l'Estat de Rússia, en dues ocasions (1997 i 2001), el Premi Llibertat, creat per Andrzej Wajda, i el Premi Tercer Mil·lenni concedit pel Vaticà (1998) . L'Acadèmia de Cinema Europeu va incloure en la llista dels Cent Millors Directors del Cinema Mundial. Amb Faust va guanyar el Lleó d’or del Festival de Venècia i el premi a la millor direcció artística del Festival de Gijon l’any 2011.
COMENTARI BREU COMENTARI DEL DIRECTOR Faust és l'última entrega del meva tetralogia cinematogràfica sobre la naturalesa del poder. Els personatges principals en les tres pel·lícules anteriors són figures històriques reals: Adolf Hitler (Molock, 1999); Vladimir Lenin (Telets, 2000), i l'emperador Hirohito (Solntse, 2005). La imatge simbòlica de Faust completa aquesta sèrie de grans jugadors que van perdre la major aposta de la seva vida. Faust és un personatge literari, gairebé museístic, que habita una trama senzilla i que no sembla encaixar en aquesta galeria de retrats. Què tenen en comú amb aquests homes de carn i os que van aconseguir el pinacle del poder? Un amor per paraules fàcils de creure i una vida diària patològicament desgraciada. El mal és reproduïble, i Goethe va saber formular la seva essència: "Les persones infelices són perilloses". NATURALESA TEMPESTUOSA I SUFOCADA. Sokurov ha parit un Faust peculiar, una mica allunyat de la idea col · Versiódel original enS'apropia anglès amb del subtítols lectiva mite. seu en castellà. significat i de la seva història per parlar d'una de les obsessions del cineasta: el poder i la tirania. Perquè Faust és el punt i final a la seva peculiar tetralogia al crepuscle dels Sonydel Crawford grans líders mundials segle XX. Duane Jackson En els seus anteriors treballs Jacy Farrow era la fi del tirà, a Faust Sam ens the parla Liondel Ruth Popperamb un naixement d'aquest. Obrim Lois Farrow Faust sense qualsevol Lesteranhel, Marlow esperança o creença. Al seu voltant, Sokurov ens mostra un món grotesc i sense ànima, no és per res que comencem amb el nostre Faust traient els òrgans d'un mort mentre DISSABTE 15 conversa el lloc on hauria de 21: 00sobre H trobar l'ànima humana. ÚLTIMA SESSIÓ A LA
SALA CIUTAT
Cal aturar-se en l'apartat tècnic. El seu director no es limita a saber moure la càmera en plans llargs. Sap crear una atmosfera entre el grotesc que xoca totalment amb l'aire bufonesc dels personatges i els seus moviments. Colors apagats, desenfocaments, fins i tot canvis de
format per transmetre la sensació de trobar-nos en un somni ... o un malson. Cal parar atenció als desenfocaments que utilitza en primer terme, a l'ús de la llum i la creació d'un diable tan allunyat, una altra vegada, de l'ideari col·lectiu.
ARGUMENT
El que segueix és una posada en marxa per part del diable per atrapar Faust, guiant i fent de destinació envers ell. Els passatges no semblen que estiguin connectats entre ells, com ja passava en altres cintes del seu director. Faust troba la flama que pot il·luminar la seva ànima mitjançant el diable. En tot moment, com es pressuposa, Faust va dos passos per darrere del seu mentor, qui el manipula poc a poc per fer-lo caure en la seva enrevessada teranyina. Faust es mou en una ciutat on acaba d'acabar una guerra, plena de soldats, de mort i de podridura de l'ànima humana. Sokurov crea unes quantes escenes per al record, amb
un poder visual acollonant. No només per moviments de càmera, sinó per la intenció que li posa. En aquest sentit el rus es guanya el cel quan utilitza de forma magistral eines tan senzilles com un simple tall per crear una simple transició. En resum, estem davant d'una obra COMENTARI que val la pena arriscar-se a presenciar. El final descol·loca bastant, però el seu director acaba per explicar el naixement del tirà, aquell que no tenia cap tipus de moral i ha "escalat" gràcies a altres i acaba deixant enrere els seus desitjos , anhels i companys per prosseguir la seva marxa en solitari a conquerir muntanyes més altes. www.cinemaadhoc.info