FRANCOFONIA ARGUMENT Les autoritats nazisestan disposades , en els anys de la Segona Guerra Mundial, a protegir la col.lecció de pintura del Museu del Louvre. Aquest objectiu possibilita l'amistat entre un dels responsables d'aquesta institució, Jacques Jaujard, i el comte Franz Wolff-Metternich, el referent de l'exèrcit d'ocupació alemany.
DIRECTORA
ALEKSANDR SOKUROV FILMOGRAFIA
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT França - Alemanya Holanda ANY 2015 DURADA 87 minuts DIRECCIÓ Aleksandr Sokurov GUIÓ Aleksandr Sokurov PRODUCCIÓ Els Vandevorst FOTOGRAFIA Bruno Delbonnel MUNTATGE Hansjörg Weißbrich MÚSICA Murat Kabardokov
FITXA ARTÍSTICA Louis-Do Jacques Jaujard de Lencquesaing Benjamin Utzerath Franz Wolff-Metternich Vincent Nemeth Napoleó Bonaparte Johanna Korthals Marianne Altes Aleksandr Sokurov Aleksandr Sokurov
DIUMENGE 8 DE GENER DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
* La voz solitaria del hombre(1978–1987) * Los degradados (1980) * Dolorosa indiferencia (1983–1987) * Imperio (1986) * Días de eclipse (1988) * Seguro y protegido (1989) * El segundo círculo (1990) * Piedra (1992) * Las páginas susurrantes (1993) * Madre e Hijo (1997) * Moloch (1999) * Taurus ( 2000) * El arca rusa ( 2002) * Padre e hijo ( 2003) * El Sol ( 2004) * Aleksandra (2007) * Fausto_(2011). * Francofonía ( 2015)
BIOGRAFIA Neix el 1951 a Sibèria (el seu pare és militar) i s'estableix a San Petersburg. Es gradua el 1974 en el departament de Història de la Universidat de Nizhni Nóvgorod, i l'any següent comença a estudiar en els estudis VGIK, on coneix al director, Andrei Tarkovski, que marca profundament la seva trajectòria creativa. La majoria de les seves primeres pel.lícules foren prohibides per les autoritats soviètiques. A la seva primera etapa, es dedica especialment al documental i després de la desaparició de la URSS, sense la pressió de la censura, signa testimonis tan impressionants com Voces espirituales (1995), sobre la guerra d'Afganistán, i Confesión (1998), la descripció de la vida quotidiana en un vaixell. La seva consagració internacional es produeix amb Made e hijo (1997), una obra mestra d'una bellesa pertorbadora. També sobresurt la seva trilogia de ficció sobre personalitats històriques: Moloch (1999) , sobre Hitler, Taurus (2000),sobre Lenin, i El Sol (2004), sobre l'emperador Hirohito. El arca rusa (2002), rodada en un únic (i impressionan) plaseqüència,suposa una de les altres fites d'una filmografia excepcional. Fausto (2011), una visió singular sobre el mite, guanya el Lleó d'Or a Venècia. Sokurov, el deixeble més brillant del genial Tarkovski, ha reflexionat sobre la Història, la Memòria i l'Art amb una inventiva tan poderosa com iconoclasta.
COMENTARI Cineclub projecta aquest diumenge Francofonia, l’últim llargmetratge estrenat en el nostre país d’Aleksandr Sokurov. Aquest director s’alça com una de les veus més inspirades, singulars i polièdriques del cinema rodat en els darrers trenta anys. L’autor d’un bon grapat de perles impressionants (Madre e hijo, La arca rusa, Fausto…) ens torna a fascinar i admirar amb Francofonia. Aquest film parteix d’un episodi històric: l’encontre, en el París ocupat de la Segona Guerra Mundial, de Jacques Jaujard, un dels responsables del Museu del Louvre, i del comte Franziskus Wolff Metternich, una de les autoritats de l’exèrcit d’ocupació al.lemany. Dues persones, pertanyents a posicions ideològiques diametralment oposades, que comparteixen la mateixa sensibilitat artística. És més que difícil definir un projecte Versió original en anglès amb subtítols com Francofonia perquè en castellà. integra sense complexes ingredients de ficció (la relació entre els protagonistes, interpretats per actors) i de Crawford documental. El Sony resultat final Duane Jackson és un assaig sobre la Història, Jacy Farrow Sam the Lion un la Cultura i la Memòria; Ruth Popper collage lliure i apassionant que Lois Farrow Lester Marlow vessa una inventiva radical i captivadora en cadascun dels seus fotogrames. Un festí intel.lectual de cinc estrelles queDISSABTE regalima15 una sensibilitat i 00 H una21: agudesa excepcionals. ÚLTIMA SESSIÓ A LA Absolutament imprescindible. SALA CIUTAT
ARGUMENT
COMENTARI