120 PULSACIONES POR MINUTO ARGUMENT
París, a principis dels anys 90. Un grup de joves activistes intenta generar consciència sobre la SIDA. Un nou membre del grup, Nathan, es quedarà sorprès davant la radicalitat i l'energia de Sean, que gasta el seu últim alè en la lluita.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA SO TÍTOL Original
França 2017 143 minuts Robin Campillo Robin Campillo, Philippe Mangeot Jean Lapoirie Robin Campillo, Stephanie Leger, Anita Roth Arnaud Rebotini Jean-Pierre Laforce 120 battements par minute
FITXA ARTÍSTICA Nahuel Pérez Biscayart Adèle Haenel Yves Heck Arnaud Valois Antoine Reinartz Felix Maritaud Simon Guélat Coralie Russier Ariel Borenstein Simon Bourgade Mehdi Touré Catherine Vinatier Theophile Ray Jérôme Clément Wilz
Sean Sophie Professor Nathan Thibault Max Markus Muriel Jérémie Luc Germain Hélène Marco Etienne
DIUMENGE 2 DE DESEMBRE DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
DIRECCIÓ ROBIN CAMPILLO FILMOGRAFIA
2004 - Les Revenants 2013 - Eastern Boys 2017 - 120 battements par minute (120 pulsaciones por minuto)
BIOGRAFIA
Robin Campillo va néixer el 1962 a Mohammedia, al Marroc, però de petit es va traslladar amb la seva família a Aix-enProvence i des d allà, cap a finals dels anys vuitanta, se n va anar a París a estudiar cinema a l IDHEC (Institut des Hautes Etudes Cinématographiques), on va coincidir amb Laurent Cantet, amb qui ha col·laborat com a guionista i muntador en els films L Emploi du temps (2001), Vers le sud (2006) i l esplèndida Entre les murs (2008), que va obtenir la Palma d Or del Festival de Canes i es FILMOGRAFIA va estrenar entre nosaltres amb el títol La classe.
COMENTARI
'
MEMÒRIA D'UN ACTIVISME EN CONTRA D'UN SILENCI QUE MATAVA Abans de desenvolupar el seu propi treball com a director i guionista en pel·lícules com ara Les Revenants (2004), Robin Campillo va militar al moviment Act UpParis. A finals dels anys vuitanta, aquest moviment va començar a lluitar pels drets dels afectats de la sida i per la conscienciació de la societat francesa respecte d'una malaltia que aleshores se suposava que pràcticament només afectava els homosexuals: les víctimes del virus, de la marginació i de la invisibilitat social; morien gairebé d amagat i fins i tot culpabilitzats per una societat que considerava que patien una «malaltia de viciosos promiscus». Això, mentre la sanitat pública no actuava i els laboratoris de la indústria farmacèutica ni tan sols no havien començat a competir per trobar un remei que guarís aquesta malaltia. Com si la minoria homosexual, en la mesura que se suposava queVersió n era l afectada preferent, no original en anglès amb subtítols en castellà.la investigació en vista justifiqués a la rendibilitat. En aquest context, en què fins i tot la mateixa comunitat gai va trigar a ser conscient que s havia de protegir contra el Sony Crawford contagi de la sida, el moviment Duane Jackson Jacy Farrow Units) Act Up (originari dels Estats Sam the Lion va emprendre un Ruth seguit d accions Popper Lois Farrow (algunes de les quals podien ser Lester Marlow intencionadament molestes per a la societat benestant, que es considerava aliena a la sida), amb la consciència, convertida en lema, DISSABTE que el silenci 15 representava 21: 00 H la mort. Robin Campillo va forÚLTIMA SESSIÓ LA Up mar part del movimentAAct SALA CIUTAT perquè sabia que el silenci, lligat a la culpa i a la vergonya, era la mort. Un amant seu havia mort de la sida sense que mai no li hagués dit que en patia. I també morien amics i persones conegudes, enmig d aquest silenci, de la
indiferència social, de l estigmatització dels afectats com a éssers sospitosos de ser portadors, i per tant transmissors, d una pandèmia. Campillo reconeix que sentia por i alhora, tanmateix, la indignació per superar-la a través ARGUMENT del combat, igual que el filòleg Philippe Mangeot, amb qui Campillo ha escrit el guió de 120 battements par minute (2017), un film que reconstrueix les accions i les discussions assembleàries del moviment Act Up a partir de la memòria de tots dos. 120 battements par minute, que és la pel·lícula més profundament política, i alhora important, que s ha fet a propòsit de la sida, conté una gran energia, la del mateix moviment Act Up, malgrat que una part dels seus activistes estiguessin malalts. De la mateixa manera, o com si fos una equivalència, hi ha una tensió i una contradicció entre la vitalitat d uns cossos majoritàriament joves (que s expressa, per exemple, en diverses escenes de ball) i la malaltia, que a vegades, de sobte, fa que aquests mateixos cossos defalleixin fins a agonitzar. Campillo reconstrueix les accions d Act Up (el repartiment de condons o la intrusió violenta en actes públics per visibilitzar les seves reivindicacions) i la discussió de les assemblees, amb una vivor i una autenticitat que recorda l esmentada
La classe. I ho fa com si s esdevinguessin en el present. Potser perquè ho sent així, com si en tingués una memòria vivíssima. Però el cas és que ho podem sentir així perquè les formes i les discussions de l activisme Act Up es COMENTARI poden reconèixer en l esperit d alguns moviments polítics actuals. La concepció de la biopolítica (com l economia i la política afecta els cossos) de Michel Foucault (víctima de la sida) hi palpita. El que és personal és polític (i també a la inversa) i és així que es fan indissociables. En aquest film, poderosament polític, emergeix un enamorament, que és una manera en què dos cossos (un de malalt, l altre no) s estimen i se solidaritzen. Aquest enamorament hi és mostrat d una manera palpable i sensible. I així, davant de l agonia i de la mort d un dels enamorats, apareix el dolor i el dol. També l emoció. El moment posterior a la mort, amb la mare del difunt i la reunió dels membres del grup, és catàrtic i alhora reivindicatiu: un moviment col·lectiu, amb les seves relacions afectives, va crear una consciència i, en conseqüència, una acció en contra del silenci que duia a la mort.
IMMA MERINO SERRAT Col·lectiu de crítics de cinema de Girona