BARBARA ARGUMENT
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
França 2017 98 minuts Mathieu Amalric Mathieu Amalric, Philippe Di Folco, Renaud Legrand, Pierre Léon FOTOGRAFIA Christophe Beaucarne MUNTATGE François Gédigier SO Olivier Mauvezin, Nicolas Moreau, Stéphane Thiébaut
FITXA ARTÍSTICA Jeanne Balibar Mathieu Amalric Vincent Peirani Aurore Clément Grégoire Colin Fanny Imber
Barbara/Brigitte Yves Zand Roland Romanélli mare de Barbara Charley Marouani Marie Chaix, assitent de Barbara Pierre Michon Jacques Tournier Lisa Ray-Jacobs Agent de Brigitte
Barbara fou una de les cantants més conegudes dels anys 60 a França. Era, també, una compositora musical capaç de posar mots als estats emocionals dels seus seguidors, que l'adoraven. Havia tingut una infantesa difícil, pel fet d'haver de fugir i viure amagada dels nazis, a més d'una relació difícil amb la seva mare. Destacava pel seu talent i pel caràcter reivindicatiu que impregnava les seves cançons. Brigitte, una actriu de renom internacional, arriba a París per interpretar en un film la icònica cantant francesa Barbara. A mesura que passen els dies, realitat i ficció és confondran per a l'equip de rodatge i també per a l'actriu.
DIRECCIÓ MATHIEU AMALRIC FILMOGRAFIA
1997 - Mange ta soupe 2001 - Le stade de Wimbledon 2010 - Tournée 2014 - La chambre bleue (La habitación azul) 2017 - Barbara
DIUMENGE 9 DE DESEMBRE DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
BIOGRAFIA Mathieu Amalric va néixer el 1965 a Neuilly-sur-Sei-ne, Hauts-de-Siene, França. El seu pare era Jacques Amalric, corresponsal de Le Monde i editor de Liberation, i la mare Nicole Zand (jueva polonesa nascuda a Cracòvia que va emigrar a París durant la Segona Guerra Mundial) va ser la crítica literària del diari Le Monde. Amalric és un dels actors francesos més famosos de l actualitat gràcies al seu treball amb directors com Otar Iosselani, André Téchiné o Olivier Assayas, tot i que el seu reconeixement definitiu arribà amb el Cèsar per la seva interpretació a Rois et reine, d Arnaud Desplechin i, sobretot, amb La escafandra y la mariposa, de Julian Schanbel, gràcies a la qual va obtenir suficient repercussió internacional per treballar a Hollywood en films com Munich, de Steven Spiel berg, El gran hotel Budapest, de Wes Anderson, o fins i tot com a enemic de James Bond a Quantum of Solace, de Marc Forster. La seva ambició de convertir-se en director de lluny, ja que l any 1987 va ser assistent del director Louis FILMOGRAFIA Malle al clàssic Adiós muchachos. La seva pel·lícula més important com a director es Tournée, meravellós homenatge a les artistes de burlesque. Per aquest film va obtenir a Canes el premi al millor director i el FIPRESCI. Amb Barbara ha estat premiat també a Canes i l'actriu protagonista, la cantant i ex parella del cineasta Jeanne Balibar, també va ser premiada amb un César.
COMENTARI
'
VAMPIRITZACIÓ D'UNA AURA Barbara ha estat definida com un antibiòpic i una metaficció historiogràfica. La pel·lícula parteix de la idea de qüestionar el que és a l'altre costat de les imatges, provocant un interessant procés de crisi referent a qualsevol aproximació biogràfica. Va existir Barbara, una cantant morta fa vint anys. La seva vida va estar marcada per la seva ascendència jueva, per la posterior denúncia d'abusos als quals va ser sotmesa per culpa del seu pare i pel seu triomf com a diva extravagant de la cançó francesa. Hi ha les notes que un director de cinema pren per construir un biopic que mai no podrà ser. Hi ha cançons esplèndides, com Ma plus belle histoire d'amour, Du combat des lèvres, Mon enfance, Nantes o la llegendària L'Aigle noir, de la qual només sentim el seu ressò. També hi ha les imatges d'arxiu dels seus concerts o les fotografies d'una diva per qui l extravagància i l afectació van ser una manera de Versió original en anglès amb subtítols en castellà. trobar la veritat en l'art. I també hi ha una actriu/cantant anomenada Jeanne Balibar, que interpreta una actriu anomenada Brigitte a qui se li ha encarregat la diSony Crawford fícil tasca de ser Barbara. Jeanne Duane Jackson Jacy Farrow Balibar ha d ocupar el lloc de la Sam the Lion dame noire i serRuth ellaPopper en una suLois Farrow posada ficció que pot prendre forLester Marlow ma o pot ser condemnada als llims dels treballs perduts. Mathieu Amalric proposa un doble joc de miralls: filmar Balibar 15 però també fent fent DISSABTE de Barbara, 00 H Per tant, la imatge d'ella21: mateixa. ÚLTIMA SESSIÓ A LA de les dues actrius no para de SALA CIUTAT confondre s i fusionar-se. No és només un treball minuciós de caracterització o d'aprenentatge detallant la seva gestualitat, sinó també una notable tasca centrada en la possible vampirització de la seva aura. Sense l'aura de l'ac-
triu, mai no hagués existit el mite ni la llegenda. En general, tota metaficció és un exercici caracteritzat per l'exhibició ARGUMENT de les costures de la creació. L'obra és capturada en el moment de realitzar-se i sorgeixen els secrets del que hi ha a l'altre costat de les imatges. En el cas de la pel·lícula d'Amalric, sembla com si la metaficció fos el camí important per mostrar-nos els elements que han configurat la llegenda. La metaficció mostra les costures de l'acte creatiu, però no crea una distància crítica, sinó que ens permet penetrar en aquest desordre emocional que és patrimoni dels espais de l'art. Aquest factor allunya la pel·lícula, per exemple, de l'espectacle teatral Vaillé que vivre, estrenat en l'últim festival de teatre d'Avinyó, en què Juliette Binoche fracassava intentant recrear el món de Barbara a partir de la recitació de les seves cançons o dels fragments de la seva autobiografia. El factor que converteix la Barbara d'Amalric en una pel·lícula excepcional no és la deconstrucció d'un mite, sinó la manera com es dissenya tot el
meticulós procés de vampirització. El punt més sorprenent de la proposta té a veure amb el fet que el director no és només un admiCOMENTARI rador de l'actriu, situat darrere de la càmera, que viu amb certa malenconia l'existència de la imatge embalsamada de la cantant morta, sinó que Amalric creu que la resurrecció pot ser possible mitjançant el cinema. El cineasta és un creador d'un món, l'individu apassionat per la cantant, però és també l'home que en va estar enamorat i que va compartir una experiència sentimental en la vida real de Jeanne Balibar. El joc és fascinant i complex, però està resolt amb gran sensibilitat. El to és calculat, la inspiració és notable. Al final, el factor més important es troba en com l'emoció s'instal·la entre unes imatges convertides en el mirall d' unes altres imatges. Quan Jeanne Balibar acaba cantant les cançons de Barbara esclata el miracle de la vampirització definitiva. A partir d'aquest instant ja no és possible tornar enrere. Àngel Quintana Caimán Cuadernos de Cine