Festival D'A. Tour D'A 2018
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA SO GÈNERE
França 2017 49 minuts Clément Cogitore Clément Cogitore Cedric Bonin, Pascaline Geoffroy, Kaarle Aho Sylvain Verdet Pauline Gaillard Éric Bentz Julien Ngo Trong i Frauck Rinolet Documental
FITXA ARTÍSTICA Els Braguine Els Kiline
DIJOUS 10 DE MAIG DE 2018 20:00 H AUDITORI PLANA DE L'OM
BRAGUINO ARGUMENT A la meitat de la taiga siberiana, a 450 milles del poble més proper, hi viuen dues famílies: els Braguine i els Kiline. No hi ha cap carretera que arribi fins allà. L'única manera d'accedir a Braguino és a través d un viatge molt llarg pel riu Ienissei, primer amb vaixell i després amb helicòpter. Autosuficients, ambdues famílies viuen segons les seves pròpies normes. A la meitat del poble hi ha una barrera. Les dues famílies no es parlen. Al riu s'aferma una illa on s'està construint una altra comunitat: la dels nens. Lliures, impredictibles, salvatges. DIRECTOR CLÉMENT COGITORE FILMOGRAFIA 2018 - Les Indes Galantes (curt) 2017 - Bragino (Migmetratge Document.) 2016 - The resonant interval (curt) 2015 - Ni le ciel ni la terre 2014 - Elegies (curt) 2014 - Sans titre (curt) 2011 - Bielutine - Dans le jardin du temps (Documental) 2011 - Parmi nous (Migmetratge) 2011 - Un archipel (curt) 2010 - Scènes de chasse (curt) 2007 - Visités (curt) 2006 - Chroniques (curt)
BIOGRAFIA CLÉMENT COGITORE (França, 1983) El 2015, el seu primer llargmetratge, Ni le ciel ni la terre, va ser seleccionat per la Setmana de la Crítica de Canes, on va guanyar el Premi a la Distribució. Amant de l' ignot, el director de la inquietant Ni le ciel ni la terre, acudeix aquesta vegada a la taiga siberiana per explicar la història de dues famílies que viuen aïllades a més de 700 quilòmetres del poble més proper i es regeixen per les seves pròpies normes i lleis. I enmig d' elles dues, el riu que actua alhora com a barrera i com a nexe. Les dues famílies no es parlen, però és en el riu on els nens es troben per crear nous vincles, aliens a les ba-tusses de les seves famílies, guiats solament per la imagi-nació. En les profunFILMOGRAFIA ditats de Braguino, entre boscos immensos, on es barreja aquesta forma de viure en la naturalesa amb la por a l'altre i a les bèsties salvatges, s'anirà destpant una història cruel, lligada a un conflicte ancestral que demostra que cap paradís és fàcil de suportar.
COMENTARI
' Cogitore s'insereix com un ull portàtil en la família que l acull. No interactua amb ells davant de la càmera, sinó que filma el seu estil de vida des de l hivern tan inclement fins a l'estiu ple de mosquits. Sempre fa que es respiri aquest aire d'amenaça, d'expectació a punt d'esclatar en violència irrefrenable que una relació de veïnatge mal portat ha anat enquistant. A la pel lícula, es presenten dos veïns que no es parlen, que no s'ajuden, que estan separats per una tanca que els impedeix la visió directa, excepte quan tots dos surten al riu, una tanca que ha anat creixent a costa del seu terreny, segons els Braguine. En aquest retrat del món dels adults, el director introdueix una altra mirada encara verge, els ulls de la infància d'ambdues famílies que reflecteixen el temor al diferent, alhora, la curiositat de la novetat, com si mirant-se no descobrissin res en d'anglès anormal en l'alVersió original amb subtítols en castellà. tre grup que justifiqui aquest odi generacional. Enfront de les cases de tots dos, separades en la immensitat d'aquest territori per unaSony ridícula fronteCrawford Duane Jackson ra que dibuixa clarament la Jacy Farrow filosofia hobbesiana, existeix Sam the Lion Ruth Popper un espai neutralLois respectat per Farrow tots dos, entre Lester altresMarlow coses perquè no se'n poden apropiar ja que depèn de les crescudes del riu i dels seus al luvions (tal DISSABTE com passava 15 a la pel lícula 21: 00 H Corn Island), una georgiana SESSIÓ LA els illa ÚLTIMA enmig del no-resAque SALA CIUTAT nens d'ambdues famílies utilitzen per jugar, per temptejarse, com dues ventrades de cadells que no poden barrejarse i que, sense ensenyar-se les dents, es vigilen i es valoren
com a contrincants. Aquesta infància encara destil la innocència i possibilitat de redempció, però és una visió poetizada per la càmera de Cogitore ARGUMENT que se centra en les seves mirades, en els seus jocs, en els seus cossos, en els seus cabells rossos enmig de la immensitat d'un espai salvatge i perillós. Si a Happy people, Herzog incidia en la lluita per la supervivència enmig d'un entorn de naturalesa hostil, Cogitore situa la seva observació en el perill que sorgeix del propi home, tant cap als seus semblants com cap al seu entorn. Aquí dins el nucli familiar, allunyat de tot contacte humà, amb nens nascuts enmig del nores, criats en comunitat, sense contacte amb ningú que no sigui la pròpia família, el director hi afegeix una història, un discurs que fa que la narració progressi i que nosaltres puguem mantenir-nos espectants sobre si l'amenaça de violència es materialitzarà o no. Els Braguine són retratats com a respectuosos amb el mitjà que han escollit per viure, enfront dels esquilmadors Kiline, l'èxit dels quals rau a organitzar
aquestes caceres espantoses que no veiem a la pel·lícula, però que intuïm, en les quals uns russos rics apareixen armats fins a les dents disposats COMENTARI a matar com més millor, fins i tot aquell qui s'oposi a la seva diversió. Però tampoc no hi ha un intent de mitificar els protagonistes, perquè per protegir la família no dubtaran de caçar sense necessitat, de matar l'ós que des de fa dies vagareja pels volts de casa i que pot acabar atacant algun dels integrants. Hi ha aquest respecte per la naturalesa, però no hi ha l'idealisme de Kurosawa a la pel lícula Dersu Uzala. No, els Braguine lluiten per sobreviure, però saben que el perill no prové tant de la naturalesa com dels seus veïns. Cogitore transforma el documental en una veritable ficció sense necessitat d'inventar res, simplement usant la seva càmera i enfocant el que succeeix al seu voltant, deixant que aquestes persones enfrontades interaccionin davant d'ell i col locant, al moment precís, el veí com una presència fugaç que elimina tot vestigi d'harmonia. Noshacemosuncineenorio n.blogspot.com