BRAVA ARGUMENT
La Janine viu una vida aparentment normal, fins que un dia al metro pateix una agressió i presencia una violació. Aquests fets la marcaran profundament i la duran a buscar refugi a la casa paterna, lluny de la ciutat, per refer-se de les seves ferides. Allí, intentant recobrar la pau interior i fugir del dolor, descobrirà un seu cantó fosc. DIRECTORA ROSER AGUILAR FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA
Espanya 2017 91 minuts Roser Aguilar Roser Aguilar Alejandro Hernández Oriol Marcos Paloma Mora Fernando V. de Lecea Diego Dussuel Frank Gutiérrez Liana Artigal Vicente Barriere
FITXA ARTÍSTICA Laia Marull Bruno Todeschini Sergio Caballero E. Gutiérrez Caba Mikel Iglesias Francesc Orella Empar Ferrer Maria Ribera
Janine Pierre Martí Pare de Janine Rubén
DIUMENGE 11 DE MARÇ DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
FILMOGRAFIA 2007 - Lo mejor de mi 2017 - Brava Curtmetratges 1997 - El llimoner 1999 - Cuando te encontré 2009 - Clara no lo esperaba 2011 - Ahora no puedo 2014 - La noche de Mari
BIOGRAFIA
Roser Aguilar, nascuda a Barcelona el 1971, és periodista (llicenciada a la facultat de Periodisme de la UAB el 1997) i cineasta (de la primera fornada de graduats en Direcció de Cinema de l’ESCAC de 1998). En aquest segon àmbit, complementà els seus estudis amb cursos de guió impartits per Fernando Trueba i Joaquim Jordà, d’interpretació amb Bob McAndrew, de direcció amb Juan José Campanella, i de fotografia amb Manolo Laguillo, Antonio Corral i Pepe Baeza. En el camp de la docència, ha treballat i treballa sobretot de professora de Direcció i de Guió, des del 1999. FILMOGRAFIA
COMENTARI I ENTREVISTA
'BRAVA' O LA VIOLÈNCIA DEL
DIA A DIA Una agressió al metro esquerda la vida de la Janine (Laia Marull). La protagonista de Brava du una vida estable fins que un dia escridassa uns nois que intenten robar a una senyora i ells s’hi tornen i l’ataquen. A més, al dolor físic i psicològic s’hi afegeix una càrrega de patiment moral perquè la Janine és testimoni de com els brètols violen després una noia, però no es veu amb cor de denunciar-ho. Quan sent que tot s’ensorra al seu voltant, es retira al camp, a casa de seul pare, per intentar recuperar-se. Però allà acaba de tocar fons... Deu anys després d’ El millor de mi, Roser Aguilar torna a construir un drama amb una protagonista que pateix un trasbals emocional. Brava gira al voltant de la Janine, una Laia Marull que afina com poques actrius aquest tipus de personatge, el d’una dona amb un terratrèmol interior que no sap com reconnectar-se al món. El procés de guarició de la Janine passa per la consciència que la seva crisi personal té un component col•lectiu. A poc a poc, s’adona que l’atac de què ha sigut víctima no és un fet aïllat sinó que forma part d’una violència estructural que es manifesta dia a dia de múltiples maneres. La Versió original en anglès amb subtítols sintonia entre el drama interior i la en castellà. denúncia feminista no sempre funciona a Brava, que de vegades força massa i d’una manera una mica prosaica la lectura en clau social de les tribulacions de la protagonista. Sony repensar Crawford des Més trencador resulta Duane Jackson del títol el concepte deFarrow valentia, Jacy Sam the Lion d’una entesa aquí com l’assumpció Ruth responsabilitat moral enPopper un moment Lois Farrow de crisi. Lester Marlow Eulàlia Iglesias a Play.ara.cat [07/07/2017] ENTREVISTA A LAIA MARULL Olga Pereda, a El Periódico DISSABTE 15 [08/07/2017] 21: 00 H - La ÚLTIMA directora SESSIÓ de Brava, A Roser LA Aguilar, enarborà la bandera del SALA CIUTAT feminisme quan va presentar la pel•lícula al festival de Màlaga... L.M. Estem en un moment social en què ser feminista és l’única opció. Les dones estan en desavantatge, se les agredeix impunement, cobren menys, sempre estan per sota.
- Què és per tu el feminisme? L.M. La defensa de la igualtat entre home i dona. El problema és quan s’entén malament. En aquest país, és gairebé un insult. -ARGUMENT Abans de fer el guió, Roser Auilar va parlar amb psicòlogues que atenen dones agredides... L.M. Sí, vam parlar amb l’associació AADAS, de Barcelona, que són gairebé voluntàries. Una de les coses que més em va sobreprendre és que moltes víctimes triguen anys a acudir a elles i a demanar ajuda. A denunciar ni s’hi atreveixen. Per què callen? Perquè la vergonya i la culpa s’ensenyoreixen d’elles, quan és un sentiment que hauria de sentir l’agressor. - En el cas de Brava, aquests agressors són xavals... L.M. Sembla que l’edat dels agressors està baixant. Què està passant aquí? Tant de bo tinguéssim respostes. Crec que la base es troba en l’educació. Estem envoltats de valors negatius. Seguim sense educar igual un nen que una nena. Des de les joguines fins a frases tipus: “Nena, para la taula”. Això sí, aquesta lluita ha de ser d’homes i de dones. Soles no farem res. La pel•lícula es fa una pregunta: què fas amb un dolor profund en un temps com el d’avui, en què res acompanya, ni la manera de viure, ni la política ni l’economia? La por està instal•lada en el meu personatge. Hi haurà gent que no entendrà que no vagi directament a denunciar-ho. I això és desconèixer les agressions. No saber què passa.
- El teu personatge està trencat, malgrat tenir una vida aparentment normal: una feina digna, parella estable i una casa maca... L.M. Ho dius molt bé: aparentment. Ella comprova que tot això no li COMENTARI serveix de res davant del dolor. Se sent molt sola. - Entra en una zona personal fosca L.M. Marxa de la ciutat, que li és hostil, i se’n va al camp amb son pare. Potser busca el refugi del pare, una persona amb qui mai no ha tingut una relació gaire afectuosa. S’estimen, però tenen una relació freda, mai no s’han dit coses importants. Està ferida, el món està en contra seu, i pensa que el seu pare l’hauria d’ajudar, encara que no trobin les paraules. Ella no sap demanar ajuda. No sap on col•locar la por i la culpa i descobreix una part fosca cap a on va de manera inconscient. - La comprens? L.M. Totalment. Encara que el seu comportament sigui incomprensible des del punt de vista lògic. Està confosa, li passen mil coses i no sap on és. Intueix una part fosca i decideix anar-hi per si hi troba alguna cosa. S’ha de redescobrir i recompondre. - Un consell per als espectadors? L.M. Que es deixin portar, que intentin no jutjar. Brava és intel•ligent i valenta, però té moltes parts incòmodes per a l’espectador. És el viatge interior d’una dona que està en un moment incomprensible i molt fotut. Està bé que les pel•lícules siguin incòmodes que l’espectador es faci preguntes i en tregui conclusions. Si vol, és clar.