CARAS Y LUGARES ARGUMENT La veterana directora Agnès Varda i el jove artista urbà JR recorren amb una furgonetafotomaton diferents pobles de la França rural, amb un objectiu molt senzill, conèixer gent i fotografiar-la i mostrar totes aquestes imatges a gran escala en ple carrer.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA
MÚSICA MUNTATGE
França 2017 90 minuts Agnès Varda i JR (Jean René) Agnès Varda iJR (Jean René) Roberto de Angelis, Claire Duguet, Julia Fabry, Nicolas Guicheteau i altres Matthieu Chedid Maxime Pozzi-García, Agnès Varda
FITXA ARTÍSTICA A g n è s Va r d a JR (Jean René) Jean-Luc Godard Laurent Levesque Marie Douvet Jeannine Carpentier Claude Ferchal
DIUMENGE 28 D'OCTUBRE DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
JR (Jean René) DIRECCIÓ AGNÈS VARDA i JR (JEAN RENÉ) FILMOGRAFIA Agnès Varda 2017 - Caras y lugares 2008 - Les plages d Agnès (Cesar millor documental) 2002 - Dos años después 2000 - Los espigadores y la espigadora (European Film Award for Best Documentary) 1995 - L univers de Jacques Demy - Las cien y una noches 1993 - Les demoiselles ont eu 25 ans 1991 - Jacquot de Nantes 1985 - Sin techo ni ley (Lleo d or) 1966 - Las criatures 1965 - La felicidad (Os de plata) 1962 - Cleo de 5 a 7 1955 - Le Pointe-Court
BIOGRAFIA Agnès Varda Agnès Varda va néixer a Bruselles, com a Arlette Varda, filla de pare grec i mare francesa. El 1940 van anar a viure a Setè, on va passar l adolescència. Després, va anar a París a estudiar Història de l Art a l École du Louvre. La seva primera activitat professional va ser de fotògrafa oficial del Teatre Nacional Popular de París. Varda és una directora independent i decidida. Combina sovint material documental amb històries de ficció. Se la coneix com a l àvia de la Nouvelle Vague, i és una de les pioneres del cinema feminista. S ha mantingut fidel a les seves conviccions d artista independent, però això no li ha impedit d'adaptar-se als canvis tecnològics. El seu primer film va ser Le Pointe Courte, muntada per Alain Resnais. El seu primer gran èxit va ser Cleo de 5 a 7. Més tard faria tribut al centenari del cinema amb Las cien y una noches. Va homenatjar el seu marit JacFILMOGRAFIA ques Demy, mort el 1990, amb Jacquot de Nantes, Les demoiselles ont eu 25 ans i L univers de Jacques Demy. L any 2003 va iniciar la seva activitat com a artista visual. Les seves instal·lacions s han vist a les Biennals de Venecia i Lió.
COMENTARI
'
Visages villages és el que és, cares i llocs , així de simple. Una mena de buddy movie artística que ens porta de ruta per paratges que se ns fan bellíssims, que mostren les persones com a models d instantànies efímeres, i ho fa en plena era de la selfie, amb la pel·lícula convertida en un autoretrat amb la grandesa de sobrepassar l objecte retratat. De fet, es tracta d agafar de seguida les cares de la gent que em trobo, perquè no desapareguin de la memòria , com diu Varda en un dels passatges. Una complicitat que Varda aconsegueix gràcies al tàndem que fa amb l artista i fotògraf JR, el seu contrapunt, codirector i coprotagonista. Davant de les càmeres, tots dos mostren una química enlluernaVersió original en anglès subtítols dora més enllà de amb la vessant en castellà. artística, també en la humana. Fan possible que les cares, els retrats, ocupin llocs de silenci, inesperats. I consSony Crawford trueixen una galeria de fideDuane Jackson Jacy Farrow litats íntimes: la supervivent Sam the Lion Ruthun Popper d un barri miner, campaLois Farrow ner, un agricultor el Lestersolitari, Marlow darrer dia d un home a la fàbrica, saltar al buit , les banyes de les cabres, la tomba de Cartier15Bresson, la vila DISSABTE 00 H dels21:estibadors del port de ÚLTIMA SESSIÓ A LA Le Havre, l ascensor del muSALA CIUTAT seu del Louvre, la cursa de Bande à part de Godard pel Louvre, sempre Godard amb ulleres de sol, com JR, com a cineasta, com Varda , els ulls i els peus de la
mateixa directora, el tren que anirà a llocs on ella no podrà mai anar, Du côté de la côte i l absència de JeanARGUMENT Luc, sempre ell, i les trampes narratives. I el diàleg amb la mort, que no és temuda. Poques pel·lícules veureu aquest any com Visages villages. Gran, expansiva, eterna. Tal com ho és Agnès Varda. Un esclat d humanitat i de saviesa, un prodigi de mirada, de ritme, d intencions, de deixar fluir l escena, de tenir les coses clares dins del gran designi que és l atzar creatiu l atzar sempre ha estat el millor dels meus assistents , diu Varda . I és això: una pel·lícula convertida en el document que plasma allò que és la documentalista i també la vida, en
tota la seva integritat: una manera de rodar i de veure el món a través de l ull d una càmera, un diàleg entre vida COMENTARI i mort; una manera de caminar sense fer fressa, però de petjada perdurable; una manera de dialogar, de fer parlar els altres, de ser-hi, sense estridències; una manera de connectar idees, de presentar-les a l espectador, de fer que aquest sigui feliç durant l estona que dura l exercici d espiar; una obra d art que commou sense trampes, lluny de l estrèpit, de l edulcorant o del sotrac malintencionat. Perquè la vida és així, com a les pellícules d Agnès Varda. I veure-les sempre val la pena. Esteve Plantada (El Temps).