DANCER ARGUMENT Sergei Polunin va irrompre en el món de la dansa amb una força i seguretat sorprenents i es va convertir en el primer ballarí més jove de la història del Royal Ballet. Als 22 anys, i quan es trobava en el punt més alt de la seva carrera, la va abandonar, a la vora de la destrucció personal a causa de la fama. El seu talent, més que un regal, va ser una autèntica càrrega per a ell.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT Regne Unit, Rússia, Ucraïna ANY 2016 DURADA 85 minuts DIRECCIÓ Steven Cantor GUIÓ Gaby Chiappe PRODUCCIÓ Magnolia Mae Filmi Stick Figure Produc. FOTOGRAFIA Mark Wolf MUNTATGE Federico Rosenzvit MÚSICA Ilan Eshkeri GÈNERE Documental
FITXA ARTÍSTICA Sergei Polunin Jade Hale-Christofi David LaChapelle
DIUMENGE 8 D'ABRIL DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
DIRECTOR STEVEN CANTOR FILMOGRAFIA 2017 - Point to Pop 2016 - Dancer 2015 - Chasing Tyson 2012 - Tent City U.S.A. 2011 - No one dies in Lily Dale 2007 - James Blunt: return to Kosovo 2006 - loudQUIETloud: A Film about the Pixies 2005 - What remains 2004 - Family Bonds 2002 - Willie Nelson: Still is Still Moving 2000 - Bounce: Behind the Velvet Rope 1994 - Blood Ties: The Life and Work of Sally Mann
BIOGRAFIA Steven Cantor és un director i productor de cinema i televisió americà. Es va graduar a l'Escola de CinemaTelevisió de la USC, i és el fundador de NY Stick Figure Productions. Set de les seves pel•lícules han estat nominades als Premis Emmy, que va guanyar el 2002 amb Willie Nelson : Still is Still Moving. També va ser nominat a l’Oscar a la millor pel•lícula documental pel seu primer film Blood Ties: The Life and Work of Sally Mann, el 1994. PREMIS - British Independent Film Awards (BIFA): nominada millor documental 2016 - Sindicat de Productors (PGA): nominada millor documental FILMOGRAFIA 2016 - BCN Film Festival: Premi de la Crítica 2017
COMENTARI
'El documental mostra la ràpida ascensió, la fulminant caiguda i el llarg procés de reconstrucció del jove ballarí Sergei Polunin. Nascut a Kherson, a Ucraïna, des dels 4 anys fins als 8 es va entrenar en una acadèmia de gimnàstica i , posteriorment, durant quatre anys més a l'Institut Coreogràfic de l'Estat de Kiev. La seva mare es va traslladar a viure amb ell a Kiev, mentre el seu pare treballava a Portugal per tal de mantenir-los econòmicament. Després que Sergei Polunin es gradués a l'Institut Coreogràfic de l'Estat de Kiev, va entrar a
Versió original en anglès amb subtítols en castellà.
Sony Crawford Duane Jackson Jacy Farrow Sam the Lion Ruth Popper Lois Farrow Lester Marlow
DISSABTE 15 21: 00 H
ÚLTIMA SESSIÓ A LA SALA CIUTAT
la British Royal Ballet School als 13 anys, gràcies al patrocini de la Fundació Rudolf Nureyev. L’any 2009 es va convertir en el primer solista de la British ARGUMENT Royal Ballet School, i el juny del 2010 esdevingué el ballarí principal de la British Royal Ballet School, el més jove que mai havien tingut. El costat fosc de la fama, però, també va aparèixer en el seu cas: la beguda i el consum de cocaïna, juntament amb el divorci dels seus pares, el van portar a un estat depressiu i autodestructiu. El 24 de gener del 2012, Sergei Polunin va anunciar la seva dimissió de la British Royal
Ballet School, amb efectes immediats. Va al•legar que havia acabat tan infeliç que, en paraules d’ell mateix, "l'artista que hi ha en mi s’està morint”. COMENTARI El documental aprofita molt bé la quantitat de vídeos familiars i del mateix Sergei Polunin, així com d’informatius televisius i documents audiovisuals d’assajos, i també el vídeo de David LaChapelle, en el qual Sergei Polunin dansa el tema “Take me to church” de Hozier, que es va fer viral per internet i que va representar una revifalla de la seva carrera artística.