FilmoTeca
de Catalunya
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA SO MUNTATGE PRODUCCIÓ TÍTOL ORIGINAL
Bulgària 2017 103 minuts Stephan Komandarev Stephan Komandarev , Simeon Ventsislarov Vesselin Hristov Markus Krohn Nina Altaparmakova Katya Trichkova Posoki (Directions)
FITXA ARTÍSTICA Ivan Barner Georgi Kadurin Borislava Stratieva Vassil Vassilev Assen Blatechki Irini Jambonas Dobrin Dosser Gerasim Georgiev Basil Banov Julian Vergov Stefan Denolyubor Troyan Gogov
Blado Popov Lora Misho Joro Rada Andrey Mitko Kosta Rumen Nikola Petar
DESTINOS ARGUMENT En una reunió amb el seu banquer, el propietari d'un petit negoci, que es guanya la vida conduint un taxi per arribar a final de mes, descobreix que el suborn que ha de pagar per obtenir un préstec s ha doblat. Desesperat per la situació, dispara al banquer i es suïcida. L'incident causa enrenou a nivell nacional, assenyalant el pessimisme i el desencant de la societat búlgara. Mentrestant, cinc taxistes i els seus corresponents passatgers es desplacen de nit, cada un d'ells amb l'esperança de trobar un futur millor. DIRECCIÓ STEPHAN KOMANDAREV FILMOGRAFIA 2001 - Dog's home 2008 - El mundo es grande y la felicidad está a la vuelta de la esquina (Svetat e golyam i spasenie debne otvsyakade) 2013 - El juicio (Sadilishteto) 2017 - Destinos (Posoki)
DIUMENGE 11 DE NOVEMBRE DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
BIOGRAFIA Stephan Komandarev (Sofia, 1966) es va graduar com a director de cinema i televisió per la New Bulgarian University el 1998. Només un any després va fundar la seva pròpia productora: Argo, artífex de Destinos. Debutà amb Dog s home, estrenada a la Berlinale el 2001. Amb El mundo es grande y la felicidad está a la vuelta de la esquina, el seu segon film, va aconseguir premis en més de 35 festivals. El cineasta també té formació com a metge i l assumpte de la seva obra, el seu propi país, és al mateix temps matèria narrativa de primera, com un pacient: La meva primera feina va ser la de metge. Quan era a la universitat un professor em deia que el 80% d un bon tractament consistia a fer un diagnòstic correcte. La meva intenció amb aquest film és fer un diagnòstic del meu país per trobarli el millor remei. He fet aquesta pel lícula perquè l'estimo. Intento provocar debat i discussió per canviar les coses d una manera positiva . Komandarev pren l arriscada decisió d explicar Destinos amb el menor nombre de preses possibles; alFILMOGRAFIA guns dels episodis estan fets en un sol pla seqüència. Això a vegades concedeix a la pel·lícula una artificialitat involuntària, tot i que aconsegueix sortir-se n d explicar una història atractiva en circumstàncies difícils. Els actors també mereixen l aplaudiment pels seus complicats rols dins un taxi pels carrers de Sofia.
COMENTARI
' UN CADÀVER ANOMENAT BULGÀRIA Que l interior d un taxi pot fer de microcosmos de tota una societat i del seu estat, el cinema ens ho ha anat dient en pel lícules tan distants en tons, objectius i qualitats- com l espanyola Los Ángeles del volante, la nord-americana Taxi driver, la iraniana Taxi Teheran i la directament global Noche en la tierra. Pellícules corals, gairebé totes elles episòdiques, que acaben descrivint no només els individus que pugen i baixen dels taxis i per descomptat els seus conductors, sinó també països en lluita, normalment amb ells mateixos, atabalats per mals representats pels comportaments i idearis vomitats pels passatgers. I fins a aquest territori arriba també la búlgara Destinos, retrat col·lectiu d un país a la deriva, cadàver més que malalt, segons cita textuaVersióla original en anglèsMés amb subtítols lment pel·lícula. desesen castellà. perançada que l anterior obra se-va estrenada a l estat espanyol, l' una mica tèbia El mundo es grande y la felicidad Sony está a la vuelta deCrawford la esquiDuane Jackson na, el seu director, Stephan Jacy Farrow the Ko-mandarev,Sam no téLion pietat Ruth Popper amb els seus personatges ni Lois Farrow Lester Marlow amb el país, on reparteix llenya per a tothom. I durant la dècada transcorreguda desde El mundo es grande... sembla haver tirat la tovallola respecte DISSABTE 15 21:seva 00 H confiança en una de la ÚLTIMA SESSIÓ A LA novaSALA Bulgària, fet exemplificat CIUTAT fins i tot en els seus irònics textos: Bulgària és el país dels optimistes. Els pessimistes i els realistes ja se n han anat . Tot això exposat a través d àgils plans seqüència en cadascun
dels relats consecutius, on la càmera sembla un personatge més, i col·locant-nos com a espectadors privilegiats de l ensorrament. Com ja ens han anat explicant ARGUMENT també alguns dels companys cinematogràfics de generació de Komandarev, Destinos presenta un panorama de corrupció generalitzat i, sobretot, un clima moral encara més viciat, en què només sobra una certa tendència al tremendisme i l innecessari recurs del discurs radiofònic, que només redunda en allò que ja s exposa amb les imatges. Javier Ocaña a El País [01/12/2017] DESTINS Un short cuts de taxistes búlgars. Conductors fastiguejats que es creuen en la gèlida i depriment nit de l Europa de l Est. El passat comunista i un present descoratjat, dividit entre perdedors al volant explotadors capitalitzats que manen
des del seient del darrera. La bona gent i els malvats, maniqueisme a l estil Ken Loach. Realisme i al·legoria social. Bulgària no és un país per entrarhi a viure, encara que això ja COMENTARI ho sabíem. La sensació, al final de la carrera, és que ens han retornat al punt de recollida. Amb tot, tampoc ha estat un viatge en debades. Si bé a Komandarev li manca la subtilesa elusiva d un Raymond Carver, aquest viatge al final de la nit búlgara té certa força com a radiografia humanista, i resulta molt més estimulant visualment que qualsevol pel·lícula del director de Yo, Daniel Blake (2016). Plans llargs, poder hipnòtic en el constant moviment pels carrers de la ciutat adormida, i una hàbil planificació en la composició entrecreuada d aquests relats salvatges que deixen un gust amarg. Philipp Engel a Fotogramas [27/11/2017]