Festival D'A. Tour D'A 2018
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
França, Japó 2017 103 minuts Nobuhiro Suwa Nobuhiro Suwa Jerôme Dopffer, Michiko Yoshitake FOTOGRAFIA Tom Harari EDICIÓ Martial Salomon VOFRANCESA Subtítols en castellà
FITXA ARTÍSTICA Jean-Pierre Léaud Pauline Etienne Jules Langlade Adrien Cuccureddu Adrien Bianchi Louis Bianchi Romain Mathey Mathis Nicolle C. Pinchon-Le Maître E. Pinchon-Le Maître Rafaèle Gelblat L.AMazeau-Guéguen Arthur Harari Maud Wyller
Jean Juliette Jules Tom Adrien Louis Romain Mathis Coline Emmanuelle Rafaèle Lou Ann Projeccionista Céline
DIUMENGE 13 DE MAIG DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
EL LEÓN DUERME ESTA NOCHE ARGUMENT Jean, un reconegut actor de cinema, és convocat a un rodatge al sud de França, a tocar de la casa on va conèixer en la seva joventut Juliette, el gran amor de la seva vida. Durant un descans, aprofita per visitar una amiga i recórrer els espais d'abans. Un grup de nens interromp de sobte la nostàlgia que l embolcalla: preparen una pel·lícula de terror en les seves vacances i comencen a perseguir-lo perquè volen que en Jean la protagonitzi. Aquesta trobada entre el que va ser el protagonista de 'Els 400 cops' i els seus entremaliats successors desencadena un conte fantàstic inesperat i revelador.
DIRECTOR NOBUHIRO SUWA FILMOGRAFIA
2017 - El león duerme esta noche (Le lion est mort ce soir) 2011 - Black Hair 2009 - Yuki & Nina 2006 - Paris, je t'aime (segment Place des Victoires) 2005 - Un couple parfait 2002 - A letter from Hiroshima 2001 - H Story 1999 - M / Other 1997 - 2 / Dyuo
BIOGRAFIA Adorat per la crítica, però no prou conegut pel gran públic, Nobuhiro Suwa (Hiroshima, 1960) és el més afrancesat dels realitzadors nipons. Suwa es va apassionar ràpidament pel cinema més experimental. Ja a l'institut, va començar a rodar en Super 8; va exercir després d'ajudant de direcció; va rodar documentals per a televisió i va acabar debutant en llarg amb '2/Dyuo' (1997), radiografia d'una parella en crisi, que allotja les bases del seu cinema: llargs plans seqüència, plans fixos, un espai de llibertat per als actors. El film obté el Premi NETPAC (a la Millor Pel lícula Asiàtica) al Festival de Rotterdam. La consagració definitiva arriba amb la pel·llícula 'M/Other', que obté el Premi FIPRESCI, el de la Crítica Internacional, a Canes, per un nou retrat d'una parella en crisi. El reconeixement de Canes li obre les portes de la cinefília europea, i rendeix llavors tribut aFILMOGRAFIA 'Hiroshima mon amour' amb la sempre pertorbadora Béatrice Dalle. Però, si a 'H Story' es mira Resnais, Suwa pren com a referent Rossellini per la meravellosa 'Un couple parfait', nova dissolució de parella. El 2009 roda 'Yuki i Nina', on la primera és testimoni d'una nova separació. Ja crescudeta, Yuki es prestarà a un cameo a 'El león duerme esta noche', nova cimera que concentra les constants del seu cinema.
COMENTARI
' 'EL LEÓN DUERME ESTA NOCHE: el cinema i els seus fantasmes Nohujiro Suwa és un director japonès absolutament fascinat i influït pel cinema francès, sobretot el de la Nouvelle Vague. La seva obra és un record permanent d'aquesta influència, que cristal·litza encara més si és possible -després de, per exemple, haver reinterpretat a la seva manera 'Hiroshima mon amour' a 'H Story' (2001)a la seva última i meravellosa proposta. A 'El león duerme esta noche', títol pres d'una cèlebre cançó popular africana dels anys 30 que apareixia, per exemple, a 'El llibre de la selva' de Disney, explica la història d'un vell actor, el fantasma que se li apareix de la jove que va estimar i un grup de nens que, durant les vacances en una plàcida localitat del sud, desitgen rodar Versió original en anglès amb subtítols en castellà. una pel·lícula de terror a la mansió abandonada on s'ha instal·lat l'actor. Aquest està encarnat per JeanPierre Léaud, però no és el Sony Crawford Duane Jackson fantasma (ja que tracta Jacyes Farrow the Lion d'una història deSam fantasmes no Ruth Popper Farrow aterridors) de laLoiscara icònica Lester Marlow de la Nouvelle Vague, del cinema de François Truffaut, JeanLuc Godard, Jean Eustache, Jacques Rivette o Philippe GaDISSABTE 15 rrel.21: És00laHpresència d'algú que ÚLTIMA SESSIÓ A LA es nega a desaparèixer i transSALA CIUTAT met els seus coneixements, encara que ho faci de manera atropellada i de vegades emmurriada, a aquests nens infectats del virus tan agradable d' enregistrar imatges i sons.
Tristesa sense llàstima La pel·lícula té un evident punt de tristesa, un cert to crepuscular (en aquests plans inicials ARGUMENT en què Léaud, durant un rodatge, no sap com interpretar la seva pròpia mort i recorda els vells temps de la Nova Ona). Però no és nostàlgica ni fa llàstima, tot el contrari. La relació de Léaud amb els nens és un prodigi d'espontaneïtat, com si el to esquerp de l'actor en la vida real quedés modificat al contacte amb aquesta mainada àvida de fer cinema. Hi ha també diversos homenatges i records, el millor d'ells
la presència d'Isabelle Weingaren, musa del cinema europeu independent dels anys 70 i una de les protagonistes, al costat COMENTARI de Léaud, d'un film seminal del cinema francès d'aquella època, 'La mama y la puta' de Eustache. Un festí no només per als cinèfils: és com si el millor cinema de Truffaut, el centrat en la infància, renaixés sota la mirada còmplice, atenta i igual de meravellada d'un director japonès per a qui el cinema és francès, o no és cinema. Quim Casas, El Periódico