EL SACRIFICIO DE UN CIERVO SAGRADO ARGUMENT
Steven és un eminent cirurgià casat amb Anna, una respectada oftalmòloga. Viuen feliços al costat dels seus dos fills, Kim i Bob. Quan Steven fa amistat amb Martin, un noi de setze anys orfe de pare, a qui decideix protegir, els esdeveniments donen un gir sinistre. Steven haurà d escollir entre cometre un impactant sacrifici o arriscarse a perdre-ho tot. FITXA TÈCNICA NACIONALITAT Regne Unit, Irlanda, Estats Units ANY 2017 DURADA 121 minuts DIRECCIÓ Yorgos Lánthimos GUIÓ Yorgos Lánthimos i Efthymis Filippou MUNTATGE Yorgos Mavropsaridis FOTOGRAFIA Thimios Bakatatakis SO Johnnie Burn GÈNERE Thriller dramàtic
FITXA ARTÍSTICA Collin Farrell Nicole Kidman Barry Keoghan Raffey Cassidy Sunny Sulijic Alicia Silverstone Bill Camp Denise Dal Vera
Steven Murphy Anna Murphy Martin Lang Kim Murphy Bob Murphy Mrs. Lang Dr. Matthew Williams Mary Williams
DIUMENGE 16 DE SETEMBRE DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
DIRECTOR YORGOS LÁNTHIMOS FILMOGRAFIA 2001 - O kalýteros mou fílos (El meu millor amic), codirigida amb Lakis Lazópoulos) 2001 - Uranisco Disco 2005 - Kinétta 2009 - Kynódontas (Caní) 2011 - Alpeis (Alps) 2015 - The lobster 2017 - The Killing of a Sacred Deer (El sacrifici d un cérvol sagrat) 2018 - The Favourite
BIOGRAFIA
Yorgos Lanthimos, nascut a Atenes el 1973, va estudiar direcció de cinema i televisió a l'Escola de Cinema d'Atenes. Des de 1995 ha dirigit llargmetratges, obres de teatre, videodansa i un gran nombre d'anuncis de televisió. També va ser membre de l'equip creatiu que va dissenyar l'obertura i tancament de les cerimònies dels Jocs Olímpics d'Atenes 2004. El 2009, la seva pel·lícula Kynodontas va guanyar el Premi Una certa mirada al Festival de Cinema de Cannes i el Premi Ciutadà Kane i Jurat Jove en el Festival internacional de Cinema de Sitges de 2009. FILMOGRAFIA
COMENTARI
' UNA NOVA TRAGÈDIA GREGA Grècia ho està passant malament. I el cinema de Yorgos Lanthimos és un símptoma del patiment que fa temps que sofreixen els grecs. El problema no és només econòmic, també és moral, i l autor de Kynódontas (Caní, 2009), Alpeis (Alps, 2011) i The Lobster (Llagosta, 2015) ho revela a través d una filmografia que no fa sinó descriure fins a quin punt pot arribar la devastació de les relacions humanes. Ho fa sempre traient temes recurrents: la família, la pèrdua i la justícia, en aquesta ocasió, a través del sacrifici que anuncia el títol de la seva última pel·lícula, The Killing of a Sacred Deer (El sacrifici d'un cèrvol sagrat), un film, no apte per a tots els gustos, que porta la Versió tradició de la tragèdia grega original en anglès amb subtítols en castellà. i les perversions dels poetes de l antiguitat clàssica a terrenys propis on el surrealisme «buñuelià» és molt present. Concretament, Sony Lanthimos Crawford i el Duane Jackson seu fidel guionista, Efthymis Jacy Farrow Sam the Lion maFilippou, versionen d una Ruth Popper Lois Farrow nera apòcrifa aquell mític relat Lester Marlow d Eurípides protagonitzat per Ifigènia, que, recordem-ho, va ser sacrificada pel seu pare, Agamèmnon, i salvada per DISSABTE 15 Àrtemis, que la va substituir 21: 00 H SESSIÓ A LA per ÚLTIMA un cérvol SALA CIUTAT Així, amb aquest precedent, Lanthimos narra la història d una parella de metges benestant (Nicole Kidman i Colin Farrell) que tenen un fill i una filla, la vida ordenada dels quals comença a esmicolar-se quan
un adolescent (un inquietant Barry Keoghan) entra a escena. Aquest agent pertorbador és el desencadenant de l ensorrament d un món aparentment perfecte, però que l espectador, ARGUMENT ja des del primer moment, detecta que no ho és. L obsessiu estil formal, la pura geometria en la concepció de l enquadrament dels plans i les relacions entre els personatges (marcades per una interpretació volgudament freda i recitativa) ja pressuposen quelcom artificiós, i encara més quan el director endinsa l espectador en una atmosfera estranya i claustrofòbica però alhora curiosament magnètica. Tot, dirigit per la mà d un cirurgià i amb uns intèrprets que talment semblen els seus pacients anestesiats. Pertorbadora ho és, encara que també sovint reiterativa, perquè Lanthimos no té pressa i triga a entrar en matèria, suposem que per augmentar la sensació d incomoditat. Molts espectadors diran que recorda les pel·lícules de Michael Haneke.Certament, hi trobem elements referents a
les pulsions sexuals de La pianista (2002) i a les reaccions i les actituds psicòpates de Funny Games (2008). També, al desconcert que provoquen les reaccions dels perCOMENTARI sonatges d Elle (2016) de Paul Verhoeven. Estèticament es parla molt de la influència de Stanley Kubrick, però més que a nivell formal, on ho detectem, sobretot, és en la banda sonora, puntualment estrident al més pur estil de The Shining (1980). Tanmateix, Lánthimos s apropa més a l univers de Luis Buñuel, amb aquest afany de portar la història al terreny del surrealisme fantàstic i metafòric. N hi ha que sortiran del cinema aplaudint l habilitat manipuladora i maniquea de Lánthimos. I n hi ha que ho faran reclamant el reemborssament de l import de l entrada. El que és clar és que The Killing of a Sacred Deer és una obra cruelment fascinant, t agradi o no. Jordi Camps Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona