FilmoTeca
de Catalunya
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
Hongria 2017 116 minuts Ildikó Enyedi Ildikó Enyedi Ernö Mesterházy, András Muhi, Mónika Mécs FOTOGRAFIA Máté Herbai MÚSICA Adam Balazs EDICIÓ Kárloy Szlalai
EN CUERPO Y ALMA ARGUMENT Endre, l'amo d'un escorxador, i Mária, inspectora de qualitat, descobreixen, a partir de la investigació d'un robatori a la feina, que han tingut el mateix somni la mateixa nit. Perplexos i espantats per aquest fet, decideixen acceptar aquesta estranya coincidència i intenten recrear les seves experiències oníriques a la vida real. Una feina complicada, ja que com més ho intenten, més lluny sembla que tinguin aconseguirho. Malgrat tot, ensorraran les seves barreres interiors per acabar units l'un a l'altra. DIRECCIÓ ILDIKÓ ENYEDI FILMOGRAFIA 1987 - Vakond 1989 - Az én XX. századom
FITXA ARTÍSTICA Morcsányi Géza Alexandra Borbély Zoltán Schneider Erwin Nagy Tamás Jordán Zsuzsa Járó Réka Tenki Júlia Nyakó Itala Békés Éva Bata Pál Macsai Annamária Fodor István Dankó
Endre Mária Jenö Sanyi Metge de Mária Zsuzsa Klára Roszy Zsóka Jutka Köres Investigador Dependenta Depandent
DIUMENGE 4 DE NOVEMBRE DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
1994 - Büvös vadász 1997 - Tamás és Juli 1999 - Simon mágus 2017 - A teströl és a lélekröl (En cuerpo y alma)
BIOGRAFIA Nascuda l'any 1955 a Budapest (Hongria), Ildikó Enyedi estudia Economia i Cinema a la universitat d'aquesta ciutat, on ara exerceix de professora. És realitzadora d'un bon grapat de curtmetratges premiats. Amb la seva posada de llarg oficial, Az én XX századom, guanya la Càmera d'Or a la millor òpera prima al Festival de Canes. No obstant això, la seva carrera cinematogràfica posterior resulta poc prolífica i transcendent, tot i que films com Büvös vadász o Simon mágus van passar per festivals importants com el de Venècia. Ha estat quasi trenta anys després de guanyar la Càmera d'Or a Canes quan li ha arribat el reconeixement, als 62 anys, amb A teströl és a lélekröl (En cuerpo y alma), Ós d'Or i tres premis FILMOGRAFIA més al Festival de Berlín i nominada a l' Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
COMENTARI
' ENTREVISTA A ILDIKÓ ENYEDI A la seva primera pel·lícula en gairebé dues dècades, En cuerpo y alma, la cineasta hongaresa Ildikó Enyedi reivindica la capacitat de l'amor per reconciliar-nos amb el món, a través de la improbable connexió que s'estableix entre dos cors trencats que treballen en un escorxador. Amb aquesta pel·lícula va guanyar l'Ós d'Or a la passada Berlinale. Els protagonistes de la seva pel·lícula són un home amb un braç esguerrat i una dona patològicament tímida. Per què va decidir dotar-los de sengles discapacitats? Vivim en una societat que exerceix una increïble pressió sobre l'individu. Si rius a un volum més elevat del normal, et tracten de rara avis; si les sabates que portes no combinen amb original en anglès amb subtítols elsVersió pantalons, et miren malaen castellà. ment. Per això, és comprensible que algú amb problemes físics o de sociabilitat opti per aïllar-se. Jo mateixa sempre Sony Crawford he tingut problemes per relaDuane Jackson cionar-me. Però,Jacy fins i tot darFarrow Sam the Lion rere de les cares més grises Ruth Popper Lois Farrow pot haver-hi persones meraveLester Marlow lloses. I per què va decidir ambientar la història d'amor en un escorxador? DISSABTE 15 tipus de llocs Perquè en aquest 21: 00 H el cos i l'ànima són presents ÚLTIMA SESSIÓ A LA de forma molt dramàtica, i ho SALA CIUTAT dic no només pel procés de matar els animals sinó sobretot per l'atmosfera que es viu a la zona en la qual esperen. Els tenen allà vint-i-quatre hores, i estic segura que saben quin
destí els espera. Ho pots veure en els seus ulls, i en el seu llenguatge corporal. Però diria que l'escorxador té un valor metafòric? És un lloc carregat de significat, ARGUMENT sí. No vull dir que els escorxadors tinguin res de dolent: sense ells les carnisseries estarien buides. Però, d'altra banda, resulten molt il·lustratius d'un fenomen molt cridaner sobre el qual les nostres vides estan construïdes. Per poder conviure amb els aspectes potencialment més extrems de les nostres vides, com el sacrifici d'altres éssers vius, simplement els envoltem d'asèpsia i rutina. La nostra societat racionalitza la brutalitat per convertir-la en alguna cosa acceptable. I com breguen amb aquest procés els que hi treballen? Jo crec que l'ésser humà té dues formes oposades de tractar situacions de crueltat extrema. Alguns de nosaltres ho fan convertint-se ells mateixos en persones cruels; això, per exemple, és el que va succeir en els camps de concentració nazis, en els quals els soldats van deshumanitzar els presoners per ser capaços de fer les coses més terribles. Altres, en
canvi, desenvolupen una genuïna compassió, i això és just el que jo vaig veure entre els treballadors d'aquest escorxador: tractaven el bestiar amb respecte i fins i tot amb COMENTARI afecte. Vaig aprendre molt d'ells. En cuerpo y alma és la seva primera pel·lícula en divuit anys. Com va viure una aturada tan llarga? Voldria dir que vaig aprofitar aquest temps per construir escoles o descobrir una vacuna, però no. Tot aquest temps, cada dia, vaig treballar en successius projectes cinematogràfics que no van prosperar. Vaig arribar a sentir-me molt deprimda, trencada per dins. Tot el que volia era ser entesa, però no ho aconseguia. Per això quan vaig presentar En cuerpo y alma a la Berlinale, dies abans de guanyar l'Ós d'Or, vaig poder sentir com el públic plorava i es commovia amb ella i va ser meravellós. Vaig sentir que em comprenien, que no estava sola. Nando Salvà El Periódico (27/10/17)