GOODBYE BERLIN ARGUMENT Mentre la seva mare està ingressada en una clínica de rehabilitació i el seu pare en “un viatge de negocis”, Maik, de 14 anys, s’avorreix a casa. Aleshores coneix en Tschick, un adolescent rebel, immigrant rus i marginat, el qual apareix amb un cotxe “deixat”, i tots dos comencen una boja aventura i un estiu que recordaran sempre (basada en la novel·la “Tschick” de Wolfgang Herrndorf).
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
Alemanya 2016 93 minuts Fatih Akin Lars Hubrich i Hark Bohm FOTOGRAFIA Rainer Klausmann MUNTATGE Andrew Bird MÚSICA Vince Pope
FITXA ARTÍSTICA Tristan Göbel Anand Baybileg Mercedes Müller Anja Schneider Uwe Bohm
Maik Tschick Isa Mare de Maik Pare de Maik
DIUMENGE 18 DE FEBRER DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
DIRECTOR FATIH AKIN FILMOGRAFIA 1998 - Corto y con filo 2000 - Im Juli 2001 - Denk ich an Deutschland 2002 - Solino 2004 - Contra la pared 2005 - Cruzando el puente Los sonidos de Estambul 2007 - Al otro lado 2009 - Soul Kitchen 2012 - Müll im Garten Eden 2014 - El padre 2016 - Goodbye Berlin 2017 - En la sombra
BIOGRAFIA Nascut a Hamburg el 1973, fill d'una família d'immigrants turcs, va estudiar a la Universitat de Belles Arts. Després va rodar dos curtmetratges i el seu primer llargmetratge va ser Corto y con filo; al documental Denk ich an Deutschland explica la història dels seus pares. La fama internacional li va arribar amb Contra la pared, guanyadora de l'Ós d'Or a Berlín el 2005, i el 2007 va guanyar el premi al millor guió del festival de Cannes amb Al otro lado. El 2014 va acabar la seva trilogia sobre l'amor, la mort i el diable amb la pel·lícula dramàtica El padre. Acaba de guanyar el Globus d'Or al millor film estranger amb En la sombra. FILMOGRAFIA
COMENTARI
'
ENTREVISTA A FATIH AKIN (Golem.es) Com va trobar el llibre Goodbye Berlín? Va ser a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2011. Vaig demanar que em recomanessin una novel·la i me’n van donar una edició de butxaca; mentre l’anava llegint pensava que m’agradaria molt fer-ne una pel·lícula i després de llegir-la vaig intentar aconseguir els drets. I va funcionar? No, hi havia molts interessats, i van trigar a decidir-se. En aquell moment jo estava treballant amb El padre. El finançament, però, va arribar abans de l’esperat i no podia deixar passar aquesta oportunitat. Després em vaig assabentar que hi havia un altre director treballant en l’adaptació, però per problemes de planificació al final la vaig dirigir jo. Normalment produeix els seus films. Aquesta situ-ació va suposar algun canvi en la seva forma de treba-llar? No ho crec. Els productors van confiar en mi i en van donar carta blanca. No va haver-hi cap desacord. El canvi més important va ser no treballar Versió original en anglès amb subtítols amb el meu equip habitual. en castellà. Com va trobar els protagonistes? Quan vam començar a filmar tenien tretze anys. Volia dos joves que fessin Crawford la impressió de noSony saber conduir i Duane Jackson tinguessin por queJacy els Farrow agafessin. Sam the Lion al Tristan Göbel ja havia treballat Ruth Popper cinema. D’entrada, havia de fer de Lois Farrow figurant, però les coses van anar Lester no Marlow bé amb la persona que havia de fer de Maik, i aleshores li vaig proposar de fer el paper. Anand Batbileg es va presentar el primer dia que em vaig unir al projecte. DISSABTE 15 21: 00 H Normalment guionsAque ÚLTIMAfilma SESSIÓ LA ha escrit. va sig-nificar fer SALAQuè CIUTAT un film basat en una novel.la? En les adaptacions d’obres literàries hi ha pros i contres. Personalment crec que algunes són magnifiques, malgrat d’allunyar-se bastant de l’original. Aquesta novel·la és molt cinematogràfica.
Va tenir la sensació que podia fer el que volia amb la novel·la? ARGUMENT Mai no vaig notar la policia literària al meu darrere; a més a més, mentre treballava en el projecte, anava recuperant les mateixes sensacions que havia tingut en llegir-la. Com sempre, va recórrer al seu director de fotogra-fia habitual, Rainer Klaus-mann. La pel·lícula s’havia d’il·luminar d’una forma específica? Havia de ser autèntica i digna. Havia de ser al mateix nivell que els protagonistes; però també havien de ser atractius i pocs directors de fotografia són capaços de filmar els actors bo i ensenyant la seva millor
cara. Una pel·lícula no sobresurt p er lespectacularitat de les escenes, COMENTARI sinó per la força de les coses petites. Fa falta una bona història, personatges interessants i una gran fotografia. Que és el més importat que ha après amb aquesta vuitena pel·lícula? Que es pot preparar un film tan complicat com aquest en set setmanes. He après que puc seguir el pla de rodatge sense sortir-me del pressupost i acceptar el treball que altres han fet abans d’arribar-hi. Ara no dubtaria de treballar en un altre projecte en el qual jo no fos el productor.