JÚLIA IST ARGUMENT Abans d'anar-se'n a Berlín d'Erasmus, el futur semblava molt clar per a la Júlia, una estudiant d'arquitectura de 21 anys. Un cop allà, completament sola per primer cop a la vida, s'adona que no es coneix a si mateixa tan bé com es pensava i que no té ni idea del que vol fer. Haurà d'assumir el repte de construir-se una nova vida en una ciutat enorme i plena de gent.
DIRECTORA ELENA MARTÍN A cavall entre el cinema i el teatre, la interpretació i la direcció, ha fundat el laboratori de creació Els Malnascuts, ha actuat al P14 Volksbühne i ha dirigit Like si lloras. Després de donar vida a l'Àgata a Les amigues de l'Àgata, debuta com a directora de cinema amb Júlia ist.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
Catalunya 2017 90 minuts Elena Martín Maria Castellví, Elena Martín, Marta Cruañas, Pol Rebaque FOTOGRAFIA Pol Rebaque MUNTATGE Ariadna ribas MÚSICA Adrià Serarols
FILMOGRAFIA
FITXA ARTÍSTICA Elena Martín Oriol Puig Laura Weissmahr Rémi Pradere Paula Knüpling Carla Linares Max Grosse Pau Balaguer Julius Brauer Jakob D'Aprile Gerd-Otto Forstreuter Jonathan Hamann
Júlia Jordi Fanny Rémi Paula Sílvia Max Pau Julius Ben Otto Jona
DIUMENGE 28 DE GENER DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
COMENTARI
' Un Erasmus a Berlín Al final de Les amigues de l'Àgata (2015), debut de Marta Verheyen, Alba Cros, Laia Alabart i Laura Rius, una afortunada localització -pel que sembla, imatge germinal de tot el projecte- i l'expressiu rostre de l'actriu Elena Martín conspiraven per intensificar la potència emocional del moment: un desenllaç centrat, en aparença, en un conflicte gens emfàtic, però que les formes subtils afirmaven com una cosa rellevant. La pel·lícula, que parlava del primer apropament dels afectes en el pas a la maduresa, va suposar una sorpresa en diversos sentits: es tractava d'un treball de fi de grau que revelava una admirable capacitat per registrar, sense afectació i amb una veritat assolida sense escarafalls, aquelles petites crisis essencials que van conformant una identitat. Les Versió original en anglès amb subtítols directores emergien triomfants en castellà. d'alguna cosa que el cinema nacional no sempre ha manejat amb encert -el registre naturalista- i el seu repartiment Sonypetroli Crawforden el aconseguia treure Duane Jackson seu joc d’improvisacions. Jacy Farrow Sam the Lion Ruth Popper Lois Farrow inevitable, però potser Lester Marlow
Resulta injust, emparentar el debut a la direcció d'Elena Martín amb aquest treball: inevitable per la certa afinitat de to i perquè aquíDISSABTE es parla15 d'una altra crisi 21: 00 H vital –l’experiència d'un ÚLTIMA SESSIÓ A LA Erasmus Berlín, que SALA aCIUTAT relativitza vells vincles mentre en forma d’altres, provisionals i potser amb certa condició de miratge acotat en el temps-; injust perquè Martín -tant en la seva condició d'actriu com
en la de directora- té una veu pròpia, planteja un discurs que en res està subordinat al de Les amigues de l'Àgata i, entre altres coses, amb un rodatge ARGUMENT extens, repartit entre Barcelona i Berlín, es revela capaç d'afrontar, amb la complicitat de Marta Cruañas i el seu equip de producció, un repte logístic potser imprudent per a un treball de fi de grau (aquest també ho és), justificadament reformulat com a pel·lícula comercial
la manera en què expressa la pujada d'un èxtasi en una rave a l'aire lliure és impecable, dins d'una pel·lícula que és tan conseqüent en les seves COMENTARI aparents digressions (el projecte arquitectònic de cases sostenibles), com en les seves decisions de posada en escena (la discussió sentimental a l'exterior de la discoteca). Un discurs capaç d'inspirar corrents de reconeixement generacional sense que ni tan sols sembli ambicionar-ho.
El rostre d'Elena Martín segueix sent un instrument afinadíssim:
Jordi Costa. El País, 2017