FilmoTeca
de Catalunya
L'AMANT D'UN JOUR ARGUMENT
Després d'una ruptura sentimental, una noia de 23 anys torna a casa del seu pare, un professor universitari que té una relació amb una alumna de la mateixa edat que ella. Aquest fet serveix per revelar gelosia i infidelitats, autoenganys, enutjos i carícies entre tres personatges que estan units per l'amor.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
MÚSICA FOTOGRAFIA PRODUCCIÓ EDICIÓ VOFrancesa
França 2017 76 minuts Philippe Garrel Philippe Garrel, JeanClaude Carrière, Caroline Deuras - Garrel , Arlette Langman jean-Louis Aubert Renato Berta Saïd Ben Saïd, Michel Merkt François Gédigier Subtítols en castellà
FITXA ARTÍSTICA Eric Caravaca Esther Garrel Louise Chevillotte Paul Toucang Félix Kysyl Laetitia Spigarelli Nicolas Bridet Justine Bachelet Michel Charrel
Gilles Jeanne Ariane Matéo Stéphane Narradora El professor L'amiga L'amo del bar
DIUMENGE 23 DE SETEMBRE DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
DIRECTOR PHILIPPE GARREL FILMOGRAFIA 1967 - Marie pour mémoire 1968 - Anémone La concentration 1972 - La cicatrice intérieure 1974 - Les hautes solitudes 1975 - Un ange passe 1976 - Le berceau de cristal 1978 - Voyage au jardin des morts 1979 - Le bleu des origines - L'enfant secret 1984 - Liberté, la nuit 1985 - Elle a passé tant d'heures sous les sunlights... 1989 - Les baisiers du secours 1991 - J'entends plus la guitarre 1993 - La naissance de l'amour 1996 - Le coeur fantôme 1999 - Le vent de la nuit 2001 - Sauvage innocence 2005 - Les amants réguliers 2008 - La frontière de l'aube 2011 - Un été brûlant 2013 - La jalousie 2015 - L'ombre de les femmes 2017 - L'amant d'un jour
BIOGRAFIA El cinema de Philippe Garrel (1948, Boulogne-Billancourt, França) mai ha estat distribuït comercialment a l'estat espanyol, i per això és desconegut per a la majoria dels espectadors. Només en la seva última etapa (a partir dels 90) es va decidir a filmar un cinema més narratiu, plasmant a la pantalla els sentiments humans amb tot el seu esquinçament, i deixant enrere les seves pellícules experimentals dels 70. Garrel pertany a aquesta generació que va néixer a rebuf de la Nouvelle Vague, en la qual el desengany i el dolor semblen impregnar tota visió del món. Poques filmografies defineixen millor el cinema autobiogràfic sense que sembli que l'autor estigui parlant sempre d'ell mateix. Garrel ha parlat i segueix parlant d'ell, però sobretot parla dels altres, de les persones, generalment dones, que han tingut un paper rellevant en la seva vida. Molts dels seus films han girat al voltant de Nico, companya sentimental i actriu en el període més radicalitzat del director. Caroline DeruasGarrel, la seva parella actual, és guionista dels seus últims films. A FILMOGRAFIA L'amant d'un jour Esther Garrel, la seva filla, n'és la protagonista. Ja va tenir un paper rellevant a La jalouise, film que va iniciar la trilogia completada amb L'ombre de les femmes. Trilogia de la transparència dels sentiments i de la seva posada en escena.
COMENTARI
'
En tot just 75 minuts, el gran realitzador francès de Les amants réguliers lliura una altra petita gran joia sobre les dificultats de les relacions romàntiques. La pellícula, centrada en la història d'amor entre un professor i la seva alumna, que es complica quan la filla d'ell se'n va a viure amb ells, és una dels millors estrenes del últims mesos. En els últims anys, especialment, el cinema de Philippe Garrel ha començat a imitar els ritmes i la mecànica de cineastes com Hong Sangsoo o Woody Allen. D'una banda, per la regularitat i la velocitat amb la qual tots ells filmen. I, de l'altra, per la continuïtat temàtica i estilística de gairebé tots els seus films. Que, a més, les seves pel·lícules tinguin habitualment els problemes romàntics com a tema central és un plus que comparteixen. Almenys, mentre duri aquesta etapa de la seva carrera (molts dels seus films del segle XX són molt diferents), un ja sap que es trobarà amb variants d'una mateixa recerca temàtica i estilística que s'estén al llarg del Versió original en anglès amb subtítols temps. en castellà. L'amant d'un jour és, potser, una de les pel·lícules més lleugeres, simples i transparents de Garrel en molt de temps. Es centra en la relació romàntica Sony Crawfordentre Duane Jackson Gilles (Eric Caravaca), un profesFarrow sor universitari, iJacy la seva alumna Sam the Lion Ruth Popperla qual Ariane (Louise Chevillote), Lois Farrow mantenen secreta a la resta de Lester Marlow l'alumnat, amics i coneguts. S'estimen -o això creuen-, però tenen una relació suposadament oberta: poden -o això creuen- viure amb les infidelitats de l'altre, mentre DISSABTE 15 21: 00 H continuïn sent, un per l'altre, priÚLTIMA A LA oritaris en lesSESSIÓ seves respectives SALA CIUTAT vides. Enmig de la seva relació, apareix en escena Jeanne (Esther Garrel, la filla del realitzador), que és filla de Gilles i que acaba de separar-se del seu xicot. La noia està angoixada i enmig d'una gran crisi nerviosa. Jeanne es
trasllada a viure a la casa on viuen ells i de seguida estableix una bona relació amb l'Ariane, que té la mateixa edat. Ella tracta de treure-la del seu malestar i comencen a sortir i a conèixer gent. No passarà gaire temps fins que ARGUMENT els problemes, inconvenients, desencontres, retrobaments i affaires comencin a aparèixer, especialment entre Ariane i Gilles. Un altre eix important serà la relació pare i filla, en què també juguen el seu paper la gelosia i certes emocions barrejades. Garrel filma en blanc i negre amb els recursos formals ja clàssics de cert cinema francès dels 70 dels seus propis films: veu en off, molts exteriors i un granulós 16mm, amb els també habituals diàlegs en bars i caminades pels carrers. Els temes no s'allunyen de l'esperable: la fidelitat, la depressió, l'amor i el desamor, les diferències generacionals. Tot i la seriositat dels assumptes i els problemes psicològics que ofereixen (hi ha fins i tot un intent de suïcidi), el to de la pel·lícula mai deixa de ser lleuger i àgil, amb escenes cridanerament curtes.
Garrel va dir que L'amant d'un jour forma part d'una trilogia amb La jalousie i L'ombre de les femmes. Les constants, a més dels temes sobre relacions personals, són estar filmats en 21 dies, cada escena en una sola presa i COMENTARI amb menys de 80 minuts de durada, en una mena de "dogma" propi, lleuger i gaudible. I totes tres funcionen a la perfecció. En tot just 75 minuts, el francès-que va comptar amb la col·laboració de Jean-Claude Carriere i d'altres en el guió- planteja, construeix i després deixa (no tanca, perquè aquestes coses mai no es tanquen del tot) un seguit de situacions que hem vist centenars de vegades en milers de versions diferents però que, quan són tractades amb la sensibilitat, naturalitat i intel·ligència amb la qual aquí ho fa el realitzador de La cicatrice intérieure, mai no s'esgoten. L'amor i les seves conseqüències són un tema infinit. Diego Lerer Micropsia