LA MUERTE DE STALIN
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT EEUU, França, Gran Bretanya ANY 2018 DURADA 108 minuts DIRECCIÓ Armando Iannucci GUIÓ Armando Iannucci, David Schneider, Ian Martin MÚSICA Christopher Willis FOTOGRAFIA Zac Nicholson MUNTATGE Peter Lambert Laurent Zeitoun, Kevin Loader Títol ORIGINAL The Death of Stalin
FITXA ARTÍSTICA Steve Buscemi Simon Russel Beal Jeffrey Tambor Jason Isaacs Rupert Friend Michael Palin A. Risebourough Paddy Considine Olga Kurylrnko Paul Whitehouse Dermot Crowley Richard Brake Jonathan Aris Justin Edwards June Watson
Nikita Khrushchev Lavrentiy Beria Georgy Malenkov Georgy Zhukov Vasily Stalin Vycheslav Molotov Svetlana Stalin Andryev Maria Judina Anastas Mikoyan Kaganivich Tarasov Mezhnikov Spartak Sokolov Matryona Petrovna
DIUMENGE 16 DE DESEMBRE DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
ARGUMENT Rússia. La nit del 2 de març de 1953 mor Josef Stalin, dictador, tirà, carnisser i Secretari General de la URSS. Els dies després de la mort d'aquest polític, els integrants del comitè directiu del Partit Comunista ensenyen les vertaderes cares en la seva carrera per obtenir el poder. Si juguen bé les seves cartes, el lloc del nou líder de la Unió Soviètica ara pot acabar essent seu. Els dos dies previs al funeral del pare de la nació seran dies de dures batalles pel poder absolut a través de manipulacions i traïcions. DIRECCIÓ ARMANDO IANNUCCI FILMOGRAFIA
2005 a 2012 - The Thick of it (Sèrie) 2009 - In the Loop 2013 a 2017 - Veep (Sèrie) 2018 - La muerte de Stalin (The Death of Stalin)
BIOGRAFIA Descrit per The Daily Telegraph com l heroi de la sàtira política , Armando Iannucci és un actor, guionista, director i productor de televisió, fill de pare italià i mare escocesa, graduat en literatura anglesa per la Universitat d Oxford, amb un treball sobre el poeta i assagista John Milton. Ha treballat en programes humorístics de ràdio a la BBC Radio 4, a partir de 2001: The Armando Iannucci Shows, on llançava missatges pseudofilosòfics a través d esquetxos surrealistes)i en la comèdia televisiva The Thick of It (2005-2012). El 2009 va estrenar la seva primera pel·lícula, In the Loop, on també va collaborar en el guió, que va ser nominat a l'Oscar al millor guió adaptat als Premis Oscar de 2009. Aquesta pel·lícula va donar lloc a la comèdia nord-americana Veep, per HBO, el 2012, de la qual també va ser guionista i en va dirigir alguns episodis. Aquell any, va ser agraciat amb l'Orde FILMOGRAFIA de l'Imperi Britànic. El seu segon llargmetratge és The Death of Stalin, sobre la lluita pel poder que va seguir a la mort de Ióssif Stalin a l'URSS de 1953. Va ser estrenada l'octubre de 2017. La seva propera pel·lícula està previst que sigui una adaptació de David Copperfield, de Charles Dickens.
COMENTARI
'
LA MUERTE DE STALIN, LA HILARANT FARSA POLÍTICA DE LA POSTGUERRA A LA UNIÓ SOVIÈTICA A la passada sessió especial de tots els dimarts als cinemes Verdi, sota l epígraf de La Festa de l es-pectador , es va poder veure, en rigorosa preestrena, el segon llargmetratge de l escocès Armando Iannucci, La muerte de Stalin, després de la comèdia negra i satírica In the loop. El realitzador s ha forjat certa fama amb els seus implacables treballs de sàtira política per a la televisió com la sèrie encara en actiu Veep, que recrea l entorn d una fictícia vice-presidenta dels Estats Units i la bogeria permanent de la política de Washington, o la sèrie The Thick of It, on passava tres quarts del mateix entre els bastidors del govern britànic. El seu primer llargmetratge, In the loop (2009) venia a ser un spin-off d aquesta darrera sèrie, on es barregen les polítiques d ambdós països saxons en el context de la invasió d Iraq amb resultats molt còmics. Per aquest segon treball, una coproducció entre el Regne Unit, França i Bèlgica, Iannucci repeteix la sàtira política, encara que en aquest cas inspirant-se en el còmic homònim dels francesos Fabien Nury i Thierri Robin. Efectivament, la cinta recrea la mort del President del Consell de Ministres de la Unió Soviètica, Ióssif Stalin, ocorreguda el 5 de març de 1953, i el que va succeir els dies següents entre els seus aplegats en una carrera embogida per aconseguir el major avantatge possible en la nova situació. Versió original en anglès amb subtítols Mésenenllà del grau de fidelitat amb els castellà. fets històrics que el film recrea, que no ha convençut tothom, aquests fets encara avui dia estan una mica emboirats, ja que encara que oficialment el seu òbit fou a causa d un ictus (patia hipertensió), plana la sospita que Sony fos enverinat, Crawford o bé Duane Jackson pels metges, o per Lavrenti Beria, el cap Jacy Farrowde molts de la policia secreta, coneixedor Sam the Lion secrets i encarregat de les depuracions Ruth Popper constants: un dels integrants de l estret Lois Farrow cercle d Stalin, en quèLester també hi eren GeMarlow orgy Malenkov, membre del Secretariat del Partit, Nikita Kruschev, Primer Secretari del Comitè Central del Partit Comunista, i Viacheslav Molotov, Ministre d Assumptes Exteriors, sobre qui també van recaure DISSABTE sospites. Svetlana15 Alilúyeva, la filla del 21: 00 H dictador, va escriure sobre els fets, que SESSIÓa A LA tambéÚLTIMA van ser referenciats l autobiografia deSALA Kruschev, a més d algunes altres CIUTAT fonts. Iannucci i els seus guionistes les ha tingut en compte totes per realitzar un film excel·lentment ambientat, fins al punt que alguns russos s han cregut que s havia rodat als voltants de l autèntic Kremlin, quan en realitat ha sigut obra del departament artístic i de localitzacions, ja que la cinta s ha rodat bàsicament a Londres,
i algunes escenes a Oxford i Kiev. Certes autoritats, intel·lectuals, escriptors i cineastes russos no han reaccionat bé davant del film; el consideren insultant amb tots els implicats en els fets, inclòs l heroic general Georgy Zhukov. Són figures que al cap i a la fi van lluitar contra el nazisme i que l'oficialitat considera que s han d admirar per aquest fet. En aquests termes, ARGUMENT dos dies abans de la seva estrena a Rússia, el Ministeri de Cultura en va retirar la llicència de distribució, encara que alguns cinemes es van fer els sords i aconseguiren fer algunes projeccions amb ple total a finals de gener, abans que irrompés la policia. Segons sembla, el Ministeri de Cultura va demandar aquestes sales. La cinta, doncs, no es pot veure a Rússia, i tampoc al Kirguistan, Azerbaiyan i Kazajistan, almenys, segons es comenta, fins passades les eleccions presidencials el proper 18 de març. El setembre de 2017, el Ministeri de Cultura rus va arribar a manifestar que Occident estava planejant generar fissures a la societat russa amb, entre d altres coses, llargmetratges com el present. La qüestió es torna particularment greu en coincidir, el passat 2 de febrer, amb les celebracions del 75è aniversari de la fi de la batalla d Stalingrad, en plena allau de produccions russes recents de tall patriòtic que transmeten una imatge positiva del paper de Rússia durant la Segona Guerra Mundial. Sigui com sigui, la cinta de Iannucci aconsegueix defugir tots els perills d un film que avança de principi a fi per la corda fluixa, ja que genera rialles i fins i tot moments hilarants a partir de fets d extrema gravetat: especialment els tripijocs de Beria i Kruschev, però també d altri per assegurar posicions en l imminent futur govern, mentre que el Cap d Estat oficialment passa a ser Malenkov, un home que es percep sense caràcter, dubitatiu i fàcilment manipulable. El retrat de Iannucci s acosta al d un manicomi sense govern, on el caprici d uns i altres genera unes jornades de caos. Mentrestant, encara s executa els qui Stalin va assenyalar amb el dit just abans de morir, i encara moren 1.500 persones més arribades a Moscou a retre homenatge al difunt , per la descoordinació i les contraordres dels diversos departaments que deixen a les forces de seguretat amb el gallet fàcil, segons els interessos egoistes dels seus responsables, en ple desenvolupament dels funerals del dictador. Beria queda retratat com una espècie de John Edgar Hoover a la russa que amenaça sense escrúpols els altres col·legues, en tenir informació de tothom, entre indirectes, bromes i fals col·leguisme, a més de fer amb els blacklistet el que li dóna la gana, impunement. Kruschev esdevé una guineu astuta amb agenda oculta; i Molotov ha decidit humiliar-se fins al punt de considerar una traïdora, repetidament i en veu alta, la seva pròpia dona, a pesar seu, proclamant una fidelitat
incondicional a Stalin i al Partit només per por a ser eliminat, tal i com suposadament ho ha estat la seva parella. La població viu en un estat d alerta permanent, d inseguretat i de pànic, com es reflecteix a la seqüència inicial, fidel al còmic, durant el concert que s emet a la Casa de la Ràdio del Poble, a Moscou. Stalin en vol la gravació i els tècnics s adonen masCOMENTARI sa tard que no s ha enregistrat. Com que temen per la seva vida, obliguen els músics i el públic assistent a repetir la vetllada, amb l únic propòsit de satisfer el Camarada Secretari General. El terror està estès per tot el sistema. Ningú es fia de ningú i això genera situacions d un patetisme hilarant que reforcen uns diàlegs brillants. La inoperància d uns i altres davant el cos ajagut d Stalin, ja que, segons sembla, és cert que van dilatar tant com van poder el moment de recórrer als metges (la majoria havien estat represaliats i es desconfiava d ells com a col·lectiu) o tota la intensa seqüència del funeral, una autèntica proesa de bons diàlegs, ritme i contingut, esdevenen unes altres parts indelebles del film, amb un humor a vegades extremadament subtil, que sorgeix de la confrontació directa amb el drama. La demolidora mirada de Iannucci perdura fins al final, quan un jove Leonid Brézhnev mira atent la nuca de Kruschev en allò que sembla una reflexió sobre el poder, en aquest cas a Rússia. Amb tot, potser s ha d admetre que la naturalesa eminentment saxona del planter d actors no acaba de donar un ambient genuïnament soviètic al clima de la pel·lícula. Però si prescindim d aquesta observació, s han de lloar els excel·lents Kruschev de Steve Buscemi, Beria de Simon Russell Beale, Malenkov de Jeffrey Tambor, Molotov de Michael Palin i l Stalin d Adrian McLoughlin. I també destacar Andrea Riseborough com a Svetlana, la filla d Stalin, Rupert Friend com a Vasili Dzhugashvili, el seu desequilibrat germà i, sobretot, Jason Isaacs com l alleonat Mariscal Zhúkov, un paper que l actor, destre a l'hora d' interpretar malvats, converteix en una caricatura antològica. Finalment l ascendent Olga Kurylenko interpreta una pianista connectada amb l esfera de Kruschev. En definitiva, una cinta a punt d estrenarse que convé no perdre s. IGNASI JULIACHS La Vanguardia [08/03/2018]