LEAVE NO TRACE AMERICANA ARGUMENT
Un pare veterà de guerra (Ben Foster) i la seva filla (Thomasin McKenzie) viuen feliçment a la reserva natural de Forest Park a Oregon, aïllats, sense gairebé cap contacte amb el món exterior. El seu modus vivendi i la relació entre ells dos es veurà amenaçada quan, en un moment donat, es veuen obligats a connectar i conviure de nou amb la societat. FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MÚSICA MUNTATGE
EEUU 2018 108 minuts Debra Granik Debra Granik, Anne Rosellini Debra Granik Michael McDonough Dickon Hinchliffe Jane Rizzo
DIRECCIÓ DEBRA GRANIK FILMOGRAFIA 1997 - Snake Feed [Curtmetratge]
FITXA ARTÍSTICA Thomasin Mckenzie Ben Foster Jeff Kober Dale Dickey Isaiah Stone Ayanna Berkshire Nichael J. Prosser Art Hickman Peter James DeLuca
Tom Will Mr. Walter Dale Isaiah Dr. Berkshire James Camioner Patró dl'església
2004 - Down to the Bone 2010 - Winter's Bone 2014 - Stray Dog [Documental] 2018 - Leave no trace
DIUMENGE 17 DE MARÇ DE 2019 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
BIOGRAFIA Debra Granik va néixer el 6 de febrer de 1963 a Cambridge Massachusetts (EEUU). Es va formar a la Universitat de Brandeis, a Waltham, on es va graduar el 1985. Va continuar la seva formació a la Universitat de Nova York al Programa de Cinema per a postgraduats. Allí, el 1997, ja van premiar un dels seus primers treballs, el curt Snake Feed. Els premis van seguir l any següent per al mateix curt, al Festival de Sundance, i ja el 2004 arribaria el de Millor Direcció amb el seu primer llarg, Down to the Bone. Adaptant la novel·la homònima de Daniel Woodrell, va néixer la seva segona pel·lícula, Winter s Bone, amb la qual aconseguí el Gran Premi del Jurat en el Sundance Film Festival del 2010; va obtenir 7 nominacions als Independent Spirit Awards de 2011 i 4 nominacions als Òscars, entre elles, el de Millor Pel·lícula. Vuit anys després, signa el seu següent llarg de ficció, Leave FILMOGRAFIA no trace, estrenat a casa nostra al Festival Americana. Inicialment, el paper del pare l havien adjudicat a Casey Affleck. Entre aquests dos darrers títols, el 2014 dirigí el documental Stray Dog, sobre la figura del veterà de Vietnam i motard Ron Hall.
COMENTARI
'LA JOIA INDI DE L'ANY
Per sort, alguns directors semblen més interessats en el revers de la moneda que en la brillantor de l anvers de la medalla. Com el protagonista del clàssic de Douglas Sirk, Interludio de amor (1957), el tenebrós director d orquestra que prefereix la noia que l observa discretament entre bambolines, que la seva dona, asseguda a la primera fila de la llotja per aplaudirlo, i també per lluir com a esposa legítima del mestre (abans de tornar-se boja). Aquests cineastes, com Debra Granik, prefereixen el malson del somni americà o, en el seu cas, les nits agitades que se n deriven, lluny de la imatge oficial d un mite, ja reconegut unànimement, com a inexistent. La directora, en la seva tercera pel·lícula en vint anys, torna a adaptar una novel·la, en aquest cas de Peter Rock. És la història verídica d un pare i una filla que, allunyats del sistema de vida oficial, van viure quatre anys en una reserva natural propera a Portland. Opció personal que no va impedir que ambdós estiguessin perfectament bé de salut i que la nena estigués per sobre de la mitjana del nivell Versió original en anglès amb subtítols educatiu corresponent a la seva en castellà. edat. Com en el seu anterior i magnífic film, també una adaptació d una novel·la de Daniel Woodrell, repeteix rodatge en espais Sony oberts. CrawfordWinDuane ter s Bone (2010) era Jackson el retrat Jacy Farrow d una Amèrica sense jardins perfecSam the Lion tes, cotxes fabulosos ni vestits Ruth Popper d alta Loiscontemporani, Farrow costura. Un Missouri Lester Marlow travessat per la mítica Ruta 66, que ha perdut el seu antic esplendor. Avui, terra dels desheretats, ple de caravanes i tuguris, en plena naturalesa, més infern que paradís, DISSABTE 15 on dormen 21: 00 Ha les portes d aquestes míseres llars, les restes d un ÚLTIMA SESSIÓ A LApassat pròsper que ja ningú no recorda: SALA CIUTAT eines que ja no funcionen, ferralla acumulada i alguna joguina desapareguda, de fa temps, dels catàlegs comercials. En aquest lloc, el conill ha sortit disparat del món d Alícia al País de les Meravelles, mort de por, per no acabar escorxat, com els esquirols que habiten aquest
bosc sense fi. A Leave no trace, les preses a capturar són els mateixos protagonistes, perseguits pels serveis d assistència social, que no poden permetre que ningú no surti de les estructures establertes. ARGUMENT Com a Winter s Bone, en què la protagonista de 17 anys no es pot arriscar a perdre la llar on sobreviu amb la seva mare, anestesiada pels medicaments, i els seus dos germans petits (son pare la va hipotecar per pagar-se la fiança i sortir de la presó, però no s ha presentat al control judicial i, si en una setmana no regularitza la situació, la família la faran fora de casa), la protagonista de Leave no trace defensa el seu campament al parc natural (filmat a Oregon i als voltants de Washington). Li agrada aquest estil de vida i viu molt feliç amb el seu pare. Els serveis socials, però, aconsegueixen obligar-los a seguir el model establert. Els busquen una granja on hauran de viure. En aquest moment, la vida de la jove donarà un tomb inesperat. Comença a conèixer gent de la seva edat, a sociabilitzar-se i arriba el moment de plantejar-se si l opció del seu pare és la mateixa que la seva.
Debra Granik és un geni en la direcció d intèrprets i en el descobriment o llançament d actors i actrius. A Winter s Bone, aquest particular Twin Peaks actualitzat, Sheryl Lee, l actriu que interpretà Laura Palmer, apareixia en un paper esglaiador, COMENTARI immers en una atmosfera de suspens que es podia tallar amb un ganivet; una càmera numèrica RED i un objectiu de 35 mm rodaven unes imatges al·lucinants; un genial John Hawkes mereixia el premi al Millor Actor Secundari als Independent Spirit Awards; i Jennifer Lawrence, enmig d un guió perfecte, es confirmava com una actriu extraordinària. Leave no trace suposarà la consagració d aquesta talentosa cineasta i s emportarà tots els possibles de l any, haguts i per haver. Sense oblidar, de nou, un càsting impecable: Ben Foster, en el paper de pare i, sobretot, Thomasin McKenzie, senzillament, espectacular. Recordem que el 2010 gairebé ningú no coneixia Jennifer Lawrence. Recordeu aquest nom: Thomasin McKenzie. Carlos Loureda Fotogramas [28/11/2018]