LE FILS DE JOSEPH ARGUMENT
Vicent, un adolescent, creix amb l amor de la seva mare, Maria, però ella sempre s ha negat a revelar el nom del seu pare. Un dia descobreix que aquest és un editor parisenc, egoista i cínic, anomenat Oscar Pormenor. El jove té un pla de venjança, però la seva trobada amb Joseph, un home una mica marginal, canviarà la seva vida i la de la seva mare.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA MÚSICA
MUNTATGE DIRECCIÓ 'ART SO PRODUCCIÓ
França / Bèlgica 2016 115 minutss Eugène Green Eugène Green Raphaël O'Byrne Adam Michna Z Otradovic, Emilio de Cavalieri, Domenico Mazzocchi Velérie Loiseleux Paul Roushop Benoit de Clerk Francine i Didier Jacob
DIRECCIÓ EUGÈNE GREEN FILMOGRAFIA 1999 - Toutes les nuits 2002 - Le nom du feu
FITXA ARTÍSTICA Victor Ezenfis Natacha Régnier Frabrizio Rongioni Mathieu Analric Maria de Medeiros Julia Gros de Gasquet Jacques Bonnaffé Christelle Prot Adrieu Michaux Louise Moaty Claire Lefilliatre Vincent Dumestre Patrice Tepasso
Vincent Marie Joseph Oscar Pormenor Violette Tréfouille Bernadette Pagès Philomêne Phillibert Comediant Cantant Tiorbista Convidat
2003 - Le monde vivant 2004 - Le pont des Arts 2005 - Els signes 2009 - A religiosa portuguesa 2015 -La sapienza
DIUMENGE 14 D'ABRIL DE 2019 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
2015 -Faire la parole 2016 - Le fils de Joseph
BIOGRAFIA Eugène Green va néixer l'any 1947 a Nova York, encara que ha viscut sempre a París. Als trenta anys funda el Théâtre de la Sapience, una companyia amb la qual tracta de reivindicar la modernitat del teatre barroc. Ha publicat assajos sobre cinema, a més de recopilacions de relats curts i poesies. El seu film Toutes els nuits (1999), inspirat per una obra de Flaubert, obté el Premi Delluc a la millor òpera prima. El Festival de Canes va incloure a La Quinzena dels Realitzadors el seu llargmetratge del 2003 Le monde vivant, i es converteix en un habitual de Locarno amb Le nom du feu (2002), Le pont des Arts (2004), Els signes (2005) i A religiosa portuguesa, del 2009. Serà al festival suís on rebrà el Premi Especial del JuFILMOGRAFIA rat per Correspondances, del film col·lectiu Memories (Jeonju Digital Project, 2007) en el qual també van col·laborar Pedro Costa i Harun Farocki.
COMENTARI
'
UN CINEMA FET DES DE LA RESISTÈNCIA Eugène Green és un cas únic i estrany en el panorama del cinema francès. Nascut als Estats Units, instal·lat a França, fidel a les formules del cinema de la modernitat i a l herència més racial de la Nouvelle Vague, no ha parat de rodar per diversos països europeus. Així, després de rodar a França una pel·lícula molt propera al món de Jacques Rivette, Le pont des Arts (2004), va filmar a Lisboa La religieuse portugaise (2008) i a Itàlia una bella pel·lícula sobre l arquitectura, La sapienza (2014). La seva darrera pel·lícula, El hijo de José /Le fils de Joseph (2016), representa el retorn a França a partir d una paràbola sobre la incomunicació en la societat actual, feta amb clars referents bíblics. Per poder gaudir del cinema d'Eugène Green cal partir d un seguit de premisses singulars, ja que és un cinema que parteix d una sòlida reflexió teòrica prèvia. La idea bàsica és que Green creu en l artifici com a element clau del cineVersió original en anglès amb subtítols maeni que la construcció de l artifici castellà. passa per l ús del llenguatge oral. Per això, no ha d estranyar que els actors siguin com estaquirots models segons el terme utilitzat Sony que Crawford per Robert Bressonreciten Jackson sofisticats diàlegsDuane que tenen poc Jacy Farrow a veure amb les formes habituals Sam the Lion Ruth Popper de la parla corrent. Un cop assiLois Farrow milat aquest codi,Lester podem veure Marlow com el cinema d Eugène Green vola tot sol i aconsegueix sorprendre. En aquest cas ens trobem amb una obra en la qual utilitza DISSABTE 15 l humor per ridiculitzar els ambi21: 00 H ents artístics, mentre ens planteja ÚLTIMA SESSIÓ A LA la recerca, en el sentit més mitoSALA CIUTAT lògic del terme, d una possible trobada. El protagonista de El hijo de Jose és Vincent, un adolescent que viu amb la seva mare anomenada Maria i que es caracteritza per un excés de bondat. La gran preocupació de Joseph
és la de retrobar les restes d un pare que no ha conegut i que un cop coneixerà es trobarà amb la impossibilitat de reconèixer-lo. La recerca el porta fins a un pare passat de voltes, que viu en el món editorial marcat per la vaniARGUMENT tat. El personatge, resolt amb eficàcia per Mathieu Almaric, s aixeca com a símbol de la buidor d efectes en el món intel·lectual. Per això, el seu fill Vincent intentarà venjar-se de la seva descoberta i durà a terme un camí cap a la troballa d un altre pare espiritual que li permeti agrupar la família. Els personatges de Josep i Maria tenen unes clares ressonàncies bíbliques i anuncien que ens trobem amb una faula, puntuada per quadres religiosos i madrigals renaixentistes, que explora
el llegat religiós cristià, per acabar parlant-nos amb sentit de l humor del paper que pot jugar la mística en el present. Eugène Green articula el seu joc a partir d un to delicat que juga amb allò caricaturesc, per COMENTARI tal de trobar i donar sentit a una certa idea d epifania, entesa com a troballa amb la revelació. Tot plegat envoltat d una clara erudició i d una ferma voluntat per recuperar les arrels d una modernitat cinematogràfica que el temps ha anat esborrant. Eugène Green roda des dels marges per certificar que, malgrat tot, en mig d aquests incerts temps globalitzats encara és possible dur a terme una certa resistència.
Àngel Quintana
Col·lectiu de crítics de cinema de Girona