SAURA(S) ARGUMENT Carlos Saura, una llegenda viva. Félix Viscarret, un director que vol fer un retrat fílmic del gran mestre. Té un pla. Li sembla brillant. Mostrarà el Saura més íntim a través de converses del geni aragonès amb els seus set fills. Tots accepten la proposta. Però, a Saura no li agrada gaire parlar del passat. Viscarret hi insisteix. A Saura li agrada pintar. I la fotografia. Viscarret no es rendeix. Ho intenta. A Saura li agrada pintar. I la fotografia. FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA EDICIÓ MÚSICA GÈNERE
Espanya 2017 85 minuts Félix Viscarret Félix Viscarret Pedro J. Márquez Antonio i Javi Frutos Mikel Salas Documental
FITXA ARTÍSTICA Carlos Saura Atarés Eulàlia Ramon Estruch Anna Saura Ramon Diego Saura Pérez Adrián Saura Pérez Manuel Saura Pérez Antonio Saura Medrano Carlos Saura Medrano Shane Saura Chaplin
DIUMENGE 22 D'ABRIL DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
DIRECTOR FÉLIX VISCARRET
BIOGRAFIA Félix Viscarret (Pamplona, 1975) va debutar en la direcció de llargmetratges amb Bajo las estrellas (2007), que va obtenir un aplaudiment de crítica i de públic unànime. La pel•lícula va rebre el Goya al Millor Actor i al Millor Guió Adaptat i va ser la guanyadora del Festival de Màlaga. Anteriorment Viscarret havia dirigit curtmetratges com Soñadores, Canciones de invierno i El álbum blanco, premiats en festivals de tot el món. El 2016 va estrenar al Festival de Sant Sebastià la sèrie Cuatro estaciones en La Habana i la pel•lícula Vientos de La Habana, basades en textos de Leonardo Padura.
FILMOGRAFIA 2017 - Saura(s) (Documental) - Cuatro estaciones de La Habana (Sèrie TV) 2016 - Vientos de La Habana 2011 - Marco (Sèrie TV) 2008 - El canto del loco Personas: las película (Documental) 2007 - Bajo las estrellas 2005 - Los que sueñan despiertos (curt) - El álbum blanco (curt) 2004 - Canciones de invierno 1999 - Dreamers (curt)
FILMOGRAFIA
COMENTARIS
'
SAURA (S): EL MESTRE DISCRET Inspirada en la sèrie francesa Cinéastes de notre temps, on directors joves homenatgen grans mestres, Cineastas contados agrupa diversos projectes en què es retrata (i reivindica, si cal) rellevants artistes del nostre cinema. Després de Basilio Martín Patino i La decima carta, de Virginia García del Pino, arriba aquest segon lliurament, amb Félix Viscarret (Bajo las es-trellas) als comandaments, que intenta rascar el costat més humà de Carlos Saura. Ho aconsegueix a mitges: tot un expert en llançar pilotes fora davant qüestions incòmo-des sense perdre el seu aire sorneguer, el realitzador aragonès s'enfronta als seus fills en llargues xerrades sobre el seu cinema ("he fet més de 40 pel•lícules i les oblido, perquè intento no veureles. No hi tinc cap interès, formen part del passat i no m'interessa tornar-hi", afirma Saura), però també sobre les seves relacions sentimentals o sobre la seva Versió original en anglès de ambla subtítols particular concepció en castellà. paternitat. Viscarret sua, però és prou hàbil per posar el seu patiment al servei de la pel·lícula, abundant en la comèdia que es crea entre tots dos. arribat Sony"He Crawford Jackson a la conclusió queDuane aquesta és una Jacy Farrow pel•lícula de ficció on tot és Sam the Lion Ruth que Popper mentida. Hi ha algú Farrow s'assembla a un Lois tal Saura, però Lester Marlow no sóc jo. Vegeu-la així ... és molt millor idea”, expressa Saura, entre rialles: “hi ha alguna cosa que diu Fèlix que em faig meu ... les preguntes sense DISSABTE 15 contestar són 21: 00 Hrespostes". Hi afegeix preguntes ÚLTIMA SESSIÓ A LA Viscarret: "No és tan important SALA CIUTAT que no sigui explícit. Adquireix un magnetisme superior". La idea sobre la família de Saura es situa com a eix del film. "Uns es fixaran en uns aspectes de la seva feina, altres en l'equilibri que ha aconseguit entre el cinema i no mirar el passat, o com viu la
paternitat. Aquesta va ser una de les coses que més em va atreure d'a-questa aventura: el mestre que s'ha dedicat a la seva vocació intensament i com l'ha compaARGUMENT ginat amb aquesta unitat familiar gens convencional”, remata Viscarret. Àlex Montoya, Fotogramas
PER A APASSIONATS DELS RETRATS INCOMPLETS Encara que en un primer instant a aquest crític li pogués passar per la imaginació definir aquest documental? que conversa (o intenta fer-ho) amb Carlos Saura, l'home i el cineasta, a través dels seus silencis i dels seus set fills, com un desencantat (i sí molt irònic) El desencant cinèfil, la veritat és que Saura(s) transita per altres camins molt més estimulants. En aquest laberint casolà on l'entrevistador, el també director Félix Viscarret, va buscant Sota les estrelles l'home en el geni aragonès i veient com se li escapa amb gràcia humil, el que de veritat hi ha és una pel•lícula de Carlos Saura ... o potser totes les pel•lícules de Carlos Saura. De vegades l'amnèsic, envoltat d'una família que no sap interpretar-lo, de El jardín de les delícias, en altres l'home-nen que
confon present i passat, de La prima Angélica, i la majoria de vegades el voyeur marcat per les successives dones que, en realitat, com en aquesta excepcional COMENTARI variació de Vértigo que és Peppermint Frappé, són sempre la mateixa. L'autor d’ Ana y los lobos observa, amb la seva càmera fotogràfica com a apèndix (arma defensiva?) d'ell mateix, els que pretenen dibuixar el seu perfil. Ens porta d'una banda a una altra, resta importància a la seva filmografia igual que els marginats de Los golfos i Deprisa, deprisa feien amb la vida, i somriu davant la impossibilitat dels seus plançons per desxifrar els seus enigmes. Com el professor d'interpretació, de Los ojos vendados, actor i director, espectador i protagonista, els rols es confonen i Viscarret acaba adonant-se que el seu particular Charles Foster Kane segueix sent una endevinalla a la vida real, però un apassionant Rosebud en els diorames musicals, femenins i cinematogràfics del seu llegat com a artista, com un dels més interessants i influents directors del nostre cinema. Fausto Fernández, Fotogramas