SOSPITA DE FE ARGUMENT
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA Idioma Original SUBTÍTOLS
Catalunya 2018 79 minuts Enric Roca Enric Roca Enric Roca Enric Roca Diversos Català Castellà i Anglès
FILMOGRAFIA 2018 - Sospita de fe (llargmetratge documental) 2017 - Portava moltes misses, però el cine em va distreure (curtmetratge documental) 2016 - Tots parlen del final (curtmetratge documental) 2011 - Cadenes, cadenes (docuficció) 2009 - Cròniques d eufòria per riquesa repentina (experimental)
DISSABTE 23 DE FEBRER DE 2019 18:00 H AUDITORI PLANA DE L'OM
L'estiu del 36, les esglésies estaven tancades pel clima anticlerical que es vivia al carrer. L'esquerra havia iniciat un procés revolucionari per acabar definitivament amb l'Església Catòlica. Consideraven que estava estretament associada a la classe dominant, lluny dels problemes reals. Si es volia una nova societat, havia de ser eliminada. Els últims testimonis i la recerca dels historiadors reconstrueixen una autèntica crònica negra de la persecució religiosa viscuda a Manresa aquells dies. Un episodi poc divulgat de la Guerra Civil Espanyola, considerat com un veritable crim de guerra que debilità internacionalment la República.
DIRECCIÓ ENRIC ROCA Testimonis i Historiadors TESTIMONIS: Concepció Angla Providència Bastardes Rosa Bonfills Josep Esquius Salvador Farrés Antoni Garriga Víctor López Joaquima March Lluís Mestres Jaume Navarro Maria Prat Dolors Punsà Joan Sanpera M. Pilar Selga Teresa Sellarès Lluís Soldevila Joan Ubiergo HISTORIADORS: Joaquim Aloy Josep M. Gasol Pere Gasol Miguel Gómez Carles Puigferrat Jordi Sardans
BIOGRAFIA Enric Roca Carrió (Manresa, 1957) és llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Artista multidisciplinari format en llenguatge cinematogràfic dins del context del cinema no professional dels anys setanta. Entre 1975 i 1981 freqüentà els cercles de cinema amateur local, exercint com a crític al diari Regió 7 i mantenint una fructífera activitat en la realització de curtmetratges en Super 8. Entre 2003 i 2006 cursà estudis d experimentació pictòrica a l Escola d Art de Manresa, formació que li ha permès traçar un itinerari creatiu obert que alterna l'activitat pictòrica amb l'experimentació visual. Durant els darrers anys, s ha centrat a donar continuïtat a FILMOGRAFIA una producció cinematogràfica de caire independent, dins del món del curtmetratge. Sospita de fe significa el seu primer treball en el camp del llargmetratge.
COMENTARI
'
La persecució religiosa viscuda a Manresa entre el 17 de juliol i el 19 d'octubre del 1936, amb la crema d'esglésies i els assassinats de persones considerades contràries al nou règim revolucionari pel Comitè Revolucionari i Antifeixista local, centra Sospita de fe, el primer llargmetratge documental del cineasta manresà Enric Roca (1957). Un treball que se sustenta en el record «d'un grup de persones nonagenàries que ho van viure i en la investigació realitzada pels historiadors locals». La intenció és explicar les raons, explica Roca, que van conduir a aquells «mesos de terror», que van seguir a la repressió provocada pel cop d'estat militar del general Franco. Sospita de fe comença ara el seu periple per festivals i, a Manresa, és previst que s'estreni l'any que ve, coincidint amb les festes de la Llum. El realitzador, membre de Cineclub Manresa, va arribar a Sospita de fe per culpa de l'enderroc de la Sala Ciutat, que va plasmar al curtmetratge documental Tots parlen del final, que es va projectar en la commemoració del 60è aniversari de l'entitat cinèfila manresana. Les petjades de l'antiga església de Sant Ignasi enderrocada el 36 , que havia precedit la Sala Ciutat, van plantar-li Versió original en anglès amb subtítols unaenllavor que va créixer amb una castellà. visita ciutadana, l'agost de fa dos anys, als temples destruïts durant la guerra civil: «La història és sabuda però em va deixar impactat, tot i conèixer els treballs de recerca publicats Sony Crawford anteriorment», com les memòries Duane Jackson de Lluís Rubiralta sobre el salvament Jacy Farrow the Lion del patrimoni artísticSam durant la guerra, Ruth Popper publicades a Regió7 el 1981, o les Lois Farrow investigacions de l'Associació Memòria Lester Marlow i Història de Manresa a memoria.cat. La «connexió» de Roca amb la desapareguda església de Sant Ignasi es va traslladar al curt documental Portava moltes DISSABTE 15misses, però el cine21: em00va H distreure, on prenia com ÚLTIMA a punt deSESSIÓ partida l'empremta A LA del temple va quedar al descoSALA que CIUTAT bert amb l'enderroc de la Sala Ciutat per explicar la història de l'edifici. Un treball on reelaborava les imatges utilitzades a Tots parlen del final i que li va fer merèixer el 1r premi del Concurs Internacional de Documentals sobre Patrimoni celebrat a Toledo l'any passat.
El següent pas el tenia clar: «Abordar l'enderroc d'esglésies a tota la ciutat aprofitant les valuoses fotografies dels fons Rosal i Rubiralta» que, explica, «mostren molt bé els treballs de demolició». Però Sospita de fe no es limita a inventariar el patrimoni destruït durant la Guerra Civil, sinó ARGUMENT que deriva en «la violenta persecució religiosa i la pèrdua de vides humanes» que es va produir del juliol a l'octubre del 1936. Per buscar el qui i el perquè. Roca avisa: «No he volgut fer cinema històric, tampoc sóc documentalista». El realitzador se situa, explica, «en plantejaments experimentals» amb imatges de videocreació «fonamentades en aquesta història real». Ho fa «amb una elecció temàtica que suposa», subratlla, «un atreviment artístic». I que pot no resultar còmode perquè «les històries no estan tancades del tot». Roca ha parlat amb prop d'una vintena de testimonis, com Antoni Garriga, Dolors Punsà, Joan Sampera, Providència Bastardes, Teresa Sellarés o Víctor López. I amb els historiadors Carles Puigferrat, Joaquim Aloy, Josep M. Gasol, Jordi
Sardans, Miguel Gómez i Pere Gasol. Per al crític d'aquest diari, Jordi Bordas, amb Sospita de fe, Roca «ha estat valent tocant una qüestió de la nostra memòria històrica que encara és políticament incorrecta en determinats cercles. La seva reflexió s'aferma en una visió equànime i riCOMENTARI gorosa». És, diu, «un documental de recerca potent i necessari». Susana Paz Regió 7 (01/06/2018)