TASTE OF CEMENT ARGUMENT Uns treballadors siris de la construcció aixequen un gratacels a Beirut mentre les seves pròpies cases són bombardejades a l'altre costat de la frontera. I és que, si bé la guerra del Líban ja s ha acabat, la de Síria és plenament activa. Aïllats de la seva llar i subjectes al toc de queda del govern sobre els refugiats, es reuneixen de nit per veure les notícies de Síria. Els turmenta l angoixa i els són negats els drets humans i laborals més bàsics, però mantenen l esperança en una nova vida. Aquest retrat d uns treballadors a l exili s acosta amb empatia a aquelles persones que han perdut el passat i el futur i estan atrapades en un present reiteratiu.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
Líban 2017 85 minuts Ziad Kalthoum Ziad Kalthoum, Ansgar Frerich, Talal Khoury FOTOGRAFIA Talal Khoury MÚSICA Sabastian Tesch MUNTATGE Alex Bakri, Frank Brummundt
DIRECCIÓ ZIAD KALTHOUM FILMOGRAFIA 2017 - Taste of cement
FITXA ARTÍSTICA
2013 - The Immortal Sergeant
DOCUMENTAL
2010 - Oh My Heart
DIUMENGE 27 DE GENER DE 2019 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
BIOGRAFIA Ziad Kalthoum va néixer a la ciutat d' Homs el 1981 i es va graduar després d'estudiar cinematografia a Síria. Ha treballat com a ajudant de direcció en diverses pel·lícules, sèries i programes de televisió. El 2010 va dirigir el seu primer documental curt, Oh My Heart, que va ser seleccionat per al Carthage Film Festival. El primer llargmetratge de Kalthoum, el documental The Immortal Sergeant del 2013, tracta de la vida quotidiana de l'esquizofrènia i troba experiències entre el seu servei militar obligatori a l'exèrcit sirià i el seu paper d'ajudant de direcció durant el rodatge de Ladder a Damasc . The Immortal Sergeant va ser projectat al Festival de Cinema de Locarno el 2014 i al Festival Internacional de Cinema de Friburg el 2015. El febrer del 2013 va desertar de l exèrcit sirià perquè no podia aguantar més un règim que assassinava el seu propi poble i va FILMOGRAFIA fugir a Beirut. Es va endur material filmat que després ha fet servir en la pel·lícula The immortal sergent.
COMENTARI
'
Ja en el primer tràveling aeri
de Taste of Cement anticipa de què ens parlarà la pel·lícula. De contrastos. De guerra i de pau, de ciment i de naturalesa, d esclavitud i de llibertat, d infància i de vida adulta. Tot plegat, girant al voltant de la metàfora i del marc en què s'enquadra, del mar en un pòster simbolitzant llibertat i del mar a l'aire lliure, vist des d'una presó laboral de ciment. La llibertat, doncs, ja no és tant el que es palpa o es viu. La llibertat és un estat mental, és la infància i la innocència perduda i també un somni que sembla irrealitzable quan un és adult, fugitiu de guerra, sirià a Beirut, esclau del ciment amb què construeix un edifici on es realitzaran somnis aliens. El film de Ziad Kalthoum es mou en els paràmetres del documental, buscant un eix narratiu entre els pensaments del seu protagonista i la seva corVersió original enen anglès amb subtítols respondència imatges. Un en castellà. discurs mental que, mitjançant la focalització en diversos dels individus que habiten en l'obra, deixa de ser individualitzat per Sonyespècie Crawford de formar part d'una Duane Jackson ment tipus rusc,Jacy com si cada Farrow Sam the Lion un d'ells compartís, a través Ruth Popper Lois Farrowi del de la mateixa vivència Lester Marlow mateix espai, el mateix dolor. Un format que, a poc a poc, va deixant pas a una certa abstracció, al joc comparatiu DISSABTE 15 a través d'imatges i de sons, 21: 00 H del que és una obra i del que ÚLTIMA SESSIÓ A LA és una guerra, del que és el SALA CIUTAT mar com a símbol de llibertat amb un altre mar, en aquest cas de ciment, símbol d'esclavitud. És cert que, encara que hi ha plans de fort impacte, tant en bellesa com en signi-
ficat i certs jocs sonors, hi ha molts d'aquests moments que resulten d'una ingenuïtat i d una obvietat bastant naïf, restant així el seu possible impacte emocional o la capacitat de ARGUMENT generar un missatge altament potent. La progressiva abstracció del film aconsegueix possiblement l'efecte de desorientació vital que també pateixen els seus protagonistes, però narrativament crea un profund sotrac, entre el seu discurs inicial i el seu desenllaç on torna a retornar al discurs en off. La intencionalitat no deixa de ser observar com es desdibuixen les barreres de la racionalitat darrere del caos, el soroll i la confusió d'un dia a dia gairebé carcerari on la guerra s'ha quedat enrere, però el tractament inhumà
s'assembla més al d'un camp de refugiats que al d'un exili polític. En definitiva, Taste of Cement esdevé un producte ben intencionat en la seva exposició iCOMENTARI pretensions, però que finalment resulta irregular en el seu desenvolupament i obvi en el mecanisme narratiu. No obstant això, cal ressaltar la seva capacitat de generar imatges com a metàfores potents, potser no suficients per sostenir la bastida completa del film, però si per romandre en la retina de l'espectador durant el temps suficient per pensar-hi i reflexionar sobre les connotacions de l'exili, la guerra, la misèria, la soledat. ALEX P. LASCORT CINEMALDITO.COM