THE SQUARE ARGUMENT En Christian és un pare de família respectable, acabat de divorciar, defensor de causes sostenibles i humanitàries, que treballa de comissari d exposcions en un museu d art modern. Rep l encàrrec de preparar l exposició The Square, instal lació que convida al respecte cap als altres i a exercir l altruisme. Però tot un seguit d incidents revertiran tot aquest seu discurs i tarannà humanista.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT Suècia, Alemanya, França i Dinamarca ANY 2017 DURADA 142 minuts DIRECCIÓ Ruben Östlund GUIÓ Ruben Östlund PRODUCCIÓ Erik Hemmendorff, Plattform Produktion FOTOGRAFIA Fredrik Wenzel MUNTATGE Jacob Secher Schulsinger
FITXA ARTÍSTICA Claes Bang Elisabeth Moss Dominik West Terry Notary Christopher Laesso Annica Liljeblad Sofie Hamilton Jan Lindwall Marina Schiptjenko Elijandro Edouard Daniel Hallberg Martin Sööder Linda Anborg Emelie Beckius Peter Diaz
Christian Anne Julian Oleg Michael Sanja Robber Crític d'art
DIUMENGE 6 DE MAIG DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
DIRECTOR RUBEN ÖSTLUND FILMOGRAFIA 2017 - The Square 2014 - Fuerza Mayor (Turist) 2011 - Play 2008 - Involuntaris (De ofrivilliga) 2005 -Autobiographical Scene Number 6882 (Curt) 2004 -The Guitar Mongoloid 2002 - Family again (Doc) 2000 - Lät dom andra sköta kärleken (Doc) 1998 - Free Radicals 2 (Esquí) 1997 - Free Radicals (Esquí) 1993 - Addicted (Esquí)
BIOGRAFIA Va néixer el 1974 a Styrsö, Suècia. Apassionat de l esquí, Ruben Östlund va començar dirigint pel lícules a l entorn d aquest esport, en les quals ja es manifestava la seva preferència per les seqüències llargues. Més tard, va estudiar cinema a la Universitat de Göteborg, on va continuar desenvolupant els seus cone-ixements de seqüències estructurades. Va ser acceptat a l'escola gràcies a les seves pellícules d'esquí. Es va llicenciar l any 2001. Juntament amb el productor cinematogràfic Erik Hemmendorff, a qui va conèixer a la universitat, és el cofundador de la productora Plattform Produktion, que produeix les seves pel lícules. Ambdós han aconseguit reunir un grup de cineastes innova-dors, coneguts com l Escola de Göteborg. La seva feina, impregnada d un gran interès per la sociologia, es caracteritza per l humor i l observació dels comportaments huFILMOGRAFIA mans. Els seus tres últims llargmetratges s han presentat al Festival de Canes i la seva darrera pel·lícula Fuerza mayor (Snow Therapy) va guanyar el Premi del Jurat d Un Certain Regard el 2014. El film es va distribuir a més de 75 països i va tenir molt bona acollida. Ruben Östlund és també professor de cinema a l Acadèmia de Belles Arts de Göteborg.
COMENTARI
' 'THE SQUARE' DE RUBEN ÖSTLUND: ART VERSUS CONSCIÈNCIA El cineasta suec Ruben Östlund presenta The Square, pel lícula guanyadora del Festival de Canes 2017, després de la sacsejada que havia significat la seva carta de presentació Fuerza Mayor/Turist el 2014. El títol original respon a un concepte espacial i geomètric, el quadrat, que és la nova instal lació que prepara el programador d un museu d art contemporani, Christian (interpretat per Claes Bang), per simular l espai simbòlic de la plaça, l àgora. Una idea que vol estimular la reflexió sobre la condició humana a través del valor de l ajuda desinteressada envers els altres. Les bones intencions artístiques, però, xoquen amb la realitat quan en una entrevista inicial es posa contra les cordes el personatge principal, confrontat a les seves pròpies declaracions, de subtítols veta Versió original entirant anglès amb en castellà. d un seguit de paraules buides, sense sentit, definicions incomprensibles, críptiques, inintelligibles, com passa sovint amb el mateix art abstracte. La Sony Crawford Duane Jackson voluntat de Christian de cara Jacy Farrow al nou muntatge museístic és Sam the Lion Ruth Popper posat en qüestió,Lois també a nivell Farrow Marlow al personal, quanLester és atracat mig del carrer després de caure en un parany per ajudar, precisament, els altres. TheDISSABTE Square 15 és un film contro21:i00 H vertit incisiu, i ho fa sovint ÚLTIMA SESSIÓ A LA des de la comèdia, emprant SALA CIUTAT un to paròdic i corrosiu. Aquesta orientació crítica i sarcàstica es fa palesa, també, en una escena de sexe entre l entrevistadora, Anne (interpretada per Elisabeth Moss), i en Christian, una situació que deixa l home,
pare divorciat amb dues nenes, com un egòlatra, i que confirma l autèntica dimensió mesquina d un personatge tant cèlebre com reputat. El film planteja un dels gran ARGUMENT temes de la contemporaneïtat europea: els valors de la solidaritat en comunitat, els drets personals, l altruisme. I busca la conscienciació i la marca dels prejudicis des del perímetre d una forma buida, essència de l art abstracte. Una proposta que planteja els mateixos límits de l art contemporani, qüestionant la utilitat de l art no figuratiu. Així, els dards d Östlund posen l èmfasi en l abast limitat de l art conceptual per plantejar problemes d ètica i de compromís. El plantejament cinematogràfic és tan obert i agosarat que aconsegueix posar contra les cordes l espectador. El discurs provocador i gens retòric apareix carregat d ambigüitat
i contribueix enormement a l'empenta que conté aquesta proposta cinematogràfica, tant temerària com satisfactòria. Ens trobem davant d un film que interpel la directament COMENTARIi l aboca a la inl espectador certesa i al dubte, igual que el públic que es troba confrontat a la contemplació de l art modern, que es pot moure entre l atracció o el rebuig, la mateixa reacció que cerca el director suec Ruben Östlund en el públic, fascinat o incomodat davant d unes imatges del film sovint en sentit al lusiu. El millor: la desimboltura, la rauxa i la valentia sense complexos que demostra el cineasta suec. El pitjor: que l espectador pugui pensar que es tracta només d una comèdia càustica. Joan Millaret El Cinèfil (novembre 2017)