GERTRUD
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA
Dinamarca 1964 116 minuts Carl Theodor Dreyer Carl Theodor Dreyer Hjälmar Söderberg (obra) Jørgen Jersild Henning Bendtsen Edith Schlüssel Jørgen Jersild
ARGUMENT Gertrud és una dona madura i idealista que busca l'amor absolut, amb majúscules, però les seves experiències sentimentals es veuen sempre abocades al fracàs. Decideix separar-se del seu marit, un eminent polític, perquè ell anteposa el treball a l'amor. S'enamora d'un jove músic que comença a collir els seus primers èxits, però ell només pensa en si mateix, Gertrud no és més que una aventura passatgera. D'altra banda, un antic nuvi poeta reapareix en la seva vida amb la pretensió que reprenguin la seva antiga relació.
DIRECTOR
CARL THEODOR DREYER FILMOGRAFIA
FITXA ARTÍSTICA Nina Pens Rode Bendt Rothe Ebbe Rode Baard Owe Axel Strobye
Gertrud Kanning Gustav Kanning Gabriel Lidman Erland Jansson Axel Nygen
DIJOUS 18 D'OCTUBRE DE 2012 21:00 H LA PEIXERA CAFÈ-TEATRE
1964 Gertrud 1955 Ordet (La palabra) 1945 Dos personas 1932 Vampyr 1928 La pasión de Juana de Arco 1926 La novia de Glomdal 1925 El amo de la casa 1924 Michael (Deseo del corazón) 1922 Los estigmatizados 1922 Érase una vez 1921 Las páginas del libro de Satán 1920 La viuda del párroco 1919 El presidente
BIOGRAFIA Dreyer va ser un fill il•legítim nascut a Copenhaguen, Dinamarca, i aviat va quedar orfe. Els seus pares adoptius eren luterans estrictes, i l'educació rebuda segurament va ser molt influent en els temes de molts dels seus films. El seu debut com a director va tenir un èxit limitat. La fama li va arribar amb el film (Honraràs la teva esposa), el 1925. El film, La passió de Joana d'Arc es va convertir en el seu primer gran clàssic. El 1955 va rodar Ordet (La paraula) el film combina una història d'amor del tipus Romeu i Julieta amb un examen de la fe. La seva última obra va ser Gertrud el 1964. Tot i que probablement és inferior als films anteriors, el resultat ens mostra una espècie de testament artístic.
COMENTARI Gertrud (1964), l'última de les pel·lícules del danès Carl T. Dreyer (1889-1968) és una de les seves grans obres de maduresa. Guanyadora del premi de la Crítica al Festival de Venècia. Va arribar amb ella a una estilització formal extrema. La sobrietat imposa la seva llei: en la decoració, en les paraules, en els gestos dels actors ...; fins a la vida!, Ja que aquesta lentitud en els moviments dels cossos sembla indicar que estan els ànims dels seus amos oprimits, aixafats, encadenats... I sí que ho estan: per la tristesa. No n'hi ha prou per explicar aquesta cerimònia de la "desesperació tranquil·la" amb assenyalar que es parla a ella, de la mort, del desamor, del temps que passa..., sinó que cal afegir que manca el sentit de la mort, el temps no construeix la felicitat de l'home..., no hi ha Amor. Versió original en anglès amb subtítols en castellà.
Quan es diu que aquest drama de Gertrud no és un melodrama gairebé es diu que no hi ha vida, que no hi ha Crawford sentiments -elsSony alegres, no-, i Duane Jackson és així: es presenta una tal Jacy Farrow Samque the Lion amargor d'ànima si es Ruth Popper tractés de la seva cap Loisascensió Farrow Lester Marlow a Déu en el gairebé últim estadi es podria dir que aquesta ànima està patint una terrible nit fosca, però aquí, en Dreyer, no hi ha una 15 ascensió a Déu, DISSABTE H sinó21: un00desorientat caminar ÚLTIMA SESSIÓ A LA de cors i desolats. No hi SALAàrids CIUTAT ha més sentiments que aquests. ¿Bellíssima? Bellíssima, sí, com el terror. Cal veure la grandesa i sublimitat d'una ànima,
gairebé morta. És un rar teatre cinematogràfic l'obra de Dreyer. És cinema perquè en la seva obra la imatge ho és tot, o gairebé tot. IARGUMENT és cultura nòrdica, l'obra de Dreyer és d'ànima nòrdica. Solitud i nuesa. Jo no diria tampoc ascetisme, doncs l'asceta es priva del que li destorba per així espiritualitzarse cada vegada més. Si en Gertrud hi ha recerca de l'espiritualitat de l'amor, es busca tan malament que sembla un impossible. Gertrud és un buit enorme, un abisme d'angoixa, un fracàs humà fet silenci. És un cinema on la densa i exacta paraula cau com una pedra a l'aigua de la cisterna: sona i ressona, i aixeca ecos d'ecos ... Bellíssima. Sí, com la mort, que diu tot, i res. Un món d'antiguitat nòrdica, d'una religiositat torturadora, d'una fredor de cor tan fred que només s'obre a la calor del sexe. En Gertrud es parla
d'aventures sexuals, no es veuen, el lent ballet de l'angoixa n'hi ha. No hi ha sexe enamorat, però sí que hi ha tèrbol alleujament sexual, l’animalitat de l'home. COMENTARI No és el buit de la humanitat en aquella primera meitat del segle XX. No és tampoc l'odi de les nacions en aquella primera meitat del segle XX. Carl Theodor Dreyer no és un sociòleg ni un profeta. És un poeta de si mateix, del seu propi món buit, mancat d'amor, tant, que ni sap buscar. La bellesa, indubtablement és la de la mort. Pedro Antonio Urbina Filasiete.com