GIMME DANGER ARGUMENT Gimme Danger narra l'epopeia de The Stooges, la banda de rock d'Iggy Pop als 60-70, a través de les seves aventures i desgràcies, evocant les seves fonts d'inspiració i les raons dels seus primers reptes comercials, fins a la seva arribada al Panteó de la música.
DIRECTOR
JIM JARMUSCH FILMOGRAFIA
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
EUA 2016 108 minuts Jim Jarmusch Jim Jarmusch José Ibáñez Carter Logan Fernando Sulichin FOTOGRAFIA Tom Krueger MUNTATGE Affonso Gonçalves Adam Kurnitz MÚSICA The Stooges
1982 Permanent Vacation 1984 Stranger Than Paradise (Extraños en el paraíso) 1986 Down by Law (Bajo el peso de la Ley) 1989 Mystery Train 1991 Night on Earth (Noche en la Tierra) 1995 Dead Man 1997 Year of the Horse 1999 Ghost Dog: The Way of the Samurai (Ghost Dog: El camino del samurai) 2003 Coffee & Cigarrettes 2005 Broken Flowers (Flores rotas) 2009 The Limits of Control (Los límites del control) 2013 Only Lovers Left Alive (Sólo los amantes sobreviven) 2015 Paterson 2016 Gimme Danger
BIOGRAFIA
DIUMENGE 19 DE MARÇ DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
Nascut a Ohio l'any 1953, sorgeix de la mateixa escena contemporània de Susan Seidelman i Spike Lee, a l'East Village de la Universitat de Nova York. El 1971, es matricula al programa de Literatura Anglesa de la Universitat de Columbia. Uns mesos abans de la seva graduació, durant una visita a París, descobreix els tresors de la Cinematheque Francaise i, aquest descobriment, el fa romandre a França durant un any. Torna a Nova York i es matricula al programa “de la pel·lícula de graduat” de la Universitat de Nova York, on es converteix en assistent de Nicholas Ray, que en aquell moment impartia classes allà.
Gràcies als esforços de Ray, Jarmusch entra com assistent de producció al tribut de Win Wenders a Nicholas Ray, Lightning over water (1980). Després de completar el seu projecte per a la universitat, Permanent vacation, comença a treballar en un curt, rodat en un cap de setmana, que dos anys més tard es converteix en el llarg Stranger than paradise, un film renovador que sorprèn els cinèfils pel seu singular to, fresc i còmic, guanyant la Camera D'Or en Cannes i el premi al millor film concedit per la Societat Nacional de Crítics de Cinema. Jarmusch s'ha referit a aquesta pel·lícula com la primera d'una trilogia que quedaria completada amb Down by law i Mistery Train i el nexe d'unió entre elles són uns personatges que duen existències de robots, incapaços de relacionar-se o comunicar-se, i l'aparició en aquesta atmosfera d'un tercer punt de vista que deixa al descobert la superficialitat de la seva existència. Amb el western Dead Man obra una genial etapa dins la seva filmografia composta principalment per fascinants exercicis cinèfilo-existencials com Ghost Dog, The Limits of Control o la romàntica cinta de vampirs Sólo los amantes sobreviven. Autor icònic del cinema independent nord-americà, insubornable i autèntic outsider, Jarmusch beu de referències multiculturals que van del cinema de Fuller al de Ozu, de la poesia de Blake a la de William Carlos Williams o de la música afroamericana (del jazz al hip hop) a la de Neil Young o Iggy Pop, als qui ha dedicat dos documentals. El cinema de Jarmusch, però, no s'ha limitat a honrar aquests referents a partir de cites explícites o clares al·lusions. Les mateixes pel·lícules del cineasta responen a la reivindicació d'un art que no s'ajusta a les regles preestablertes a través d'estructures no subjectes a la linealitat narrativa, de ritmes que evoquen la musicalitat del jazz, de rimes internes que connecten uns títols amb altres des de el vers lliure, de tempos definits des de la modernitat cinematogràfica, o d'inspiracions plàstiques inesperades.
COMENTARI A PIT DESCOBERT L' empenta, la desmesura i el caos dels Stooges no podien llegar una pel·lícula polida, convencional, ordenada i didàctica sobre la seva trajectòria musical i vital. Més aviat el que demandava el seu torrent de puresa descontrolada, garatgera i adrenalínica, era un xut de violència musical i sonora, creativa i espontània. I, sobretot, personal. I aquí Iggy Pop, líder de la banda de Detroit, i Jim Jarmusch, veterà creador de demostrada intuïció i saviesa musical, director de Gimme Danger, documental sobre la banda, semblen formar la parella perfecta. Dos tipus amb infinit estil. La paraula anglesa cool, sense traducció fixa en català, encara que s'hagi vist des de "elegant" fins a "guai", és una de les més pronunciades en el Versió original de en anglès amb subtítols documental Jarmusch. I no en castellà. per casualitat: probablement sigui el terme que millor defineix a Iggy Pop i The Stooges. També el director de Down by Law i Sony SóloCrawford los Duane Jackson amantes sobreviven, que ha Jacy Farrow Sam the Lion compost una pel·lícula amb Ruth Popper documentació de tipus Loistot Farrow Lester Marlow (televisiva, de premsa, entrevistes del passat, actuacions ...), i material rodat expressament per Gimme Danger ( sobretot DISSABTE 15 dues llargues 21: 00 H amb Iggy, que converses ÚLTIMA SESSIÓ A LA serveixen de fil conductor amb SALA CIUTAT no poques desviacions narratives), però en la qual la música mai deixa de ser la seva motivació principal. Per molt que s'acompanyi fins i tot de nombrosos moments animats,
senzills, gairebé toscs però demoniacamente enèrgics, com les cançons dels Stooges, en una línia de retallades i stop-motion semblant a South ARGUMENT Park. Amb un demolidor sentit de l'humor i un reflexiu anàlisi de les seves influències musicals i lisèrgiques, que el mateix els permet riure's de Bob Dylan i Crosby, Stills & Nash que traçar un sincera radiografia de l'important paper jugat per les drogues en les seves cançons,
Gimme Danger culmina a més amb un últim acte d'imponent esperit psicodèlic en el muntatge, so i imatge. L'esperit rabiós i punk d'una pel·lícula COMENTARI a pit descobert.
Javier Ocaña El Pais 24/11/16