HITCHCOCK / TRUFFAUT ARGUMENT Mig segle després de la publicació de El cinema segons Hitchcock de François Truffaut, el director Kent Jones convida a alguns dels millors directors del nostre temps per compartir els seus pensaments sobre el perdurable llegat i el geni del mestre Alfred Hitchcock. DIRECTOR
KENT JONES FILMOGRAFIA
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
França - EUA 2015 79 minuts Kent Jones Kent Jones Serge Toubiana PRODUCCIÓ Charles S. Cohen Olivier Mille FOTOGRAFIA Nick Bentgen Daniel Cowen Lisa Rinzler Eric Gautier Mihai Malaimare Jr. Genta Tamaki MUNTATGE Rachel Reichman
DIUMENGE 11 DE DESEMBRE DE 2016 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
2004 Lady by the Sea: The Statue of Liberty (TV) 2007 Val Lewton: The Man in the Shadows (Val Lewton: el hombre en la sombra) (TV) 2010 A Letter to Elia (Una carta a Elia) (Codirigida amb Martin Scorsese) 2015 Hitchcock/Truffaut
BIOGRAFIA Kent Jones (Missouri, 1964) és un crític de cinema de prestigi internacional. Autor de diversos llibres sobre cinema i crítica, ha contribuït de manera regular a la revista Film Comment durant molts anys i va ser escollit Guggenheim Fellow l'any 2012. Ha col·laborat amb Martin Scorsese en diversos documentals: va ser coredactor de l'estudi del director sobre el cinema italià, Mi viaje a Italia; guionista i director de Val Lewton: l'home a l'ombra, produïda i narrada per Scorsese; co-guionista i director amb Scorsese de Una carta a Elia, nominada als premis Emmy i guanyadora del Peabody 2010. Actualment estan treballant en una continuació de Mi viaje a Italia. Jones va ser co-guionista de Jimmy P., d'Arnaud Desplechin, protagonitzada per Benicio del Toro i Mathieu Amalric, que va participar al Festival internacional del cinema de Cannes el 2013. A l'actualitat és Director Artístic de la Fundació Internacional del Cinema i, des de novembre del 2012, director del Festival de Cinema de Nova York.
COMENTARI Cruïlla de camins Hi ha una cosa que ha de quedar clara des del principi: Hitchcock/Truffaut no és un documental a l'ús, no es limita a il·lustrar pulcrament una idea preconcebuda sinó que, molt al contrari, pren un grapat d'imatges com a punt de partida per reflexionar sobre el que signifiquen. En altres paraules, el llibre de François Truffaut que està a l'origen, aquest clàssic en què el cineasta francès entrevistava Alfred Hitchcock per intentar sostreure-li els seus secrets, es converteix en l'inici d'una recerca: com en les millors adaptacions d'obres literàries al cinema, es tracta de ser fidel a l'original i, alhora, construir un discurs propi. D'una banda, doncs, la pel·lícula de Kent Jones vol filmar el llibre com si es tractés d'una novel·la, o de vegades a la manera de Jean-Marie Straub i Danièlle Huillet quan es centraven en la materialitat de la paraula i de la pàgina per intentar transmetre-les al espectador. De l'altra, no es resigna a convertirVersió original en anglès amb subtítols se en encastellà. un fetitxe cinèfil, en una peça de museu, i centra tots els esforços a revertir aquesta situació per tal de parlar, per fi, de l'estat del cinema. Ara mateix. En l'actualitat. Sony Crawford Duane Jackson Jacy Farrow Com ho aconsegueix? Sam thePosem Lion Ruth Popper exemple. La pel·lícula fingeix Lois Farrow recórrer a l'estructura del Lester Marlow
un
documental convencional i, per això, convoca a uns quants testimonis que donen fe d'allò que es vol afirmar: Hitchcock no 15 del suspens, era DISSABTE només el mag 21: 00 H sinó sobretot un pensador que ÚLTIMA SESSIÓ A LA s'expressava en imatges. És aquí SALA CIUTAT quan intervenen David Fincher i Wes Anderson, James Gray i Paul Schrader, Olivier Assayas i Peter Bogdanovich, Martin Scorsese i Kiyoshi Kurosawa, Arnaud Desplechin i Richard Linklater. No obstant això, la participació de
cada un d'ells està curosament tractada i editada perquè no es quedi en si mateixa, perquè estableixi connexions amb certes qüestions bàsiques del cinema contemporani que també els concerneix. D'aquesta manera, ARGUMENT Hitchcock pot dialogar amb tots en assumptes com la versemblança, el tractament de l'espai i el temps, el paper de l'actor, la relació entre narració i experimentació o entre drama i poesia... Estem, doncs, davant d'una pel·lícula que a poc a poc es converteix en un exercici analític, fins i tot teòric. L'estructura és dinamita. Hi ha un pròleg que situa l'acció al 1963, quan Hitchcock es trobava a la recta final de la seva carrera i Truffaut tot just havia acabat tres pel·lícules decisives per al cinema modern, de Los 400 golpes a Jules et Jim. Després entrem al cos central, una fascinant espiral dialèctica en la qual es barregen, primer, sengles repassos a les carreres de tots dos cineastes i, després, una incursió intensiva en el que significa la seva trobada a propòsit del llibre que va idear Truffaut, just al moment en què la història del cinema estava canviant el seu rumb. Finalment, un breu epíleg situa el final de la història: la mort de tots dos, gairebé simultània,
i també la de tota una idea de cinema, que va sucumbir amb ells. (...) Heus aquí, doncs, com filmar un llibre d'entrevistes. Heus aquí també com filmar els diferents COMENTARI temps implicats, el passat en el qual van tenir lloc les converses, però també el present en què ressonen els seus ecos. I per aconseguir-ho és necessària una concepció visual que vagi més enllà de les paraules i fins i tot de les imatges seleccionades, que acabi nuant una relació dialèctica entre ambdues: Hitchcock/Truffaut no només mostra sinó que analitza el material que té entre mans, és capaç de convertir sengles escenes de Yo confieso o Topaz en una demostració del poder del pla a l'hora de dissenyar un univers propi. Dirigida per un crític, dedicada a un altre crític que es va proposar tenaçment estudiar al cineasta que admirava, la pel·lícula de Kent Jones torna el seu nom a la crítica de cinema i reivindica la que hauria de ser la seva tasca principal, avui potser oblidada: posar imatges en relació i plantejar les incomptables dubtes que suscita aquest contacte. Carlos Losilla Caimán. Cuadernos de Cine Nº 48 Abril 2016