LA COMUNIDAD DE LOS CORAZONES ROTOS
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA EDICIÓ MÚSICA
França 2015 100 minuts Samuel Benchetrit Samuel Benchetrit i Gábor Rassov Julien Madon, Marie Savare i Ivan Taieb Pierre Aïm Thomas Fernández Raphaël Versió original francesa/anglesa/àrab subtitulada a l'espanyol
FITXA ARTÍSTICA Isabelle Huppert Gustave Kerven Valeria Bruni Tedeschi Tassadit Mandi Jules Bechentrit Michael Pitt Mickäel Graehling Larouci Didi Abdelmajid Barja
Jeanne Meyer Sterkowitz La infermera Madame Hamida Charly John McKenzie Dédé Mouloud Majud
DIUMENGE 21 DE GENER DE 2018 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
ARGUMENT Un edifici atrotinat als suburbis d'una ciutat francesa qualsevol. Allà viuen un discapacitat i la seva infermera, una aspirant a actriu, una mare el fill de la qual és a la presó, un astronauta caigut del cel, a més del típic veí intractable. Tots ells tenen en comú una cosa: viuen en la més trista solitud. Quan l'ascensor de l'edifici comenci a fallar, alguns d'aquests peculiars personatges començaran a entaular converses, i s'establiran diverses parelles. DIRECTOR
SAMUEL BENCHETRIT FILMOGRAFIA
2003 - Janis et John (Janis y John) 2007 - J'ai toujours revé d'etre un gangster 2011 - Chez Gino 2014 - Un voyage 2015 - Asphalte (La comunidad de los corazones rotos)
BIOGRAFIA Samuel Benchetrit va néixer el 1973 al si d'una família modesta. Va deixar l'escola als quinze anys i va començar a guanyar-se la vida com a lampista, venedor de cotxes i repartidor. Més endavant va treballar d'assistent de fotografia i acomodador de cinema, de manera que va poder gaudir d'algunes pel·lícules de Fellini, Bergman i Scorsese. Fascinat per les lectures de Brautigan, Fante i Bukowski, es llança a escriure i el 2000 acaba Récit d'un branleur. Un any més tard Comédie sud un quai de gare, i el 2005 publica a França Crónicas del asfalto, la primera novel·la d'un futur cicle de de cinc en què narra els primers 30 anys de la seva vida. Debuta DIRECTOR com a director de cinema amb Janis y John, protagonitzada per Marie Trintignant i Sergi López, a la qual segueixen J'ai toujours rêve d'être un gangster, Chez Gino y Un voyage, no estrenades comercialment a l’estat espanyol.
COMENTARI PLANETA EXTRARADI Samuel Benchetrit construeix amb aparent fredor i sostingut gruix poètic el mosaic d'un barri proletari francès. Amb Crónicas del asfalto (Anagrama) l'escriptor i cineasta Samuel Benchetrit va obrir el projecte literari de compendiar els primers trenta anys de la seva vida en cinc volums. Aquest primer volum marcava les distàncies respecte dels habituals models de narrativa autobiogràfica: lluny de col·locar-se en el centre del discurs, Benchetrit narrava la seva infància i adolescència a partir d'històries mínimes protagonitzades pels veïns de l'edifici en el qual va créixer, situat en un barri de l’extraradi. El mercat editorial espanyol no va prosseguir amb l'edició d'aquest estimulant projecte del qual ja han aparegut dues Versió original anglès amb subtítols entregues alenmercat francès-, en castellà. de la mateixa manera que els circuits d'exhibició es van oblidar de la seva original mirada després de l'estrena de Sony Crawford la seva òpera prima, Janis & Duane Jackson John (2003), pel·lícula Jacy Farrow Sam the Lion embolicada en l'aurèola tràgica Ruth Popper de la mort recent la seva Lois de Farrow Lester Marlow protagonista, Marie Trintignant, esposa de Benchetrit, assassinada pel seu nou company sentimental Bertrand Cantat. DISSABTE 15 21: 00 H
ÚLTIMA SESSIÓ A LA TresSALA pel·lícules inèdites al CIUTAT nostre país separen Janis & John de La comunidad de los corazones rotos, el seu cinquè llargmetratge, una excèntrica adaptació de Crónicas del asfalto que obvia tot
component autobiogràfic per construir un tríptic que s'inspira -i transforma- en dues de les històries del llibre i n'inventa una de nova on Jules ARGUMENTfill del director, Benchetrit, encarna una possible versió del seu pare adolescent. Tancats en un format de 1:33 que funciona com a correlat formal de les estretors d'un pis en una ciutat dormitori, els personatges de La comunidad de los corazones rotos van construint un emotiu, tot i que marcadament antisentimental, entramat de connexions d'afecte, comprensió i empatia que desarticula l'opressiu clima d'alienació, aïllament i solitud que determina aquest univers d’anonimat urbà. Els infortunis sentimentals d'un veí garrepa obligat a dependre de l'ascensor que es
va escaquejar de pagar, el fràgil joc de compensació d'absències maternes i filials que es desenvolupa entre una actriu madura i un adolescent COMENTARI i l'experiència d'un astronauta americà al planeta més estrany de la seva carrera -un barri proletari francès- es van alternant en aquest elaborat mosaic que Benchetrit construeix amb aparent fredor, sostingut gruix poètic i imbatible habilitat per esquivar tot perill d'afectació. Cada personatge -entre ells, els que Isabelle Huppert i Valeria Bruni Tedeschi componen amb traços mínims o el que Gustave Kervern interpreta gairebé com a rebesnét d'Keaton- és un maó més en la construcció d'aquest peculiar edifici. Jordi Costa El País
9/3/17