LA HERIDA ARGUMENT Ana és una dona que treballa de conductora d’ambulàncies i que pateix un turment interior que condiciona negativament totes les facetes de la seva vida diària.
DIRECTOR
FERNANDO FRANCO FILMOGRAFIA
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA
Espanya 2013 98 minuts Fernando Franco Fernando Franco Enric Rufas Roberto Butragueño Manuel Calvo Fernando Franco Mario Madueño Samuel Martínez Santiago Racaj David Pinillos Ibon Aguirre Ibon Rodríguez
FITXA ARTÍSTICA Marian Álvarez Rosana Pastor Manuel Soto Andrés Gertrúdix Ramón Agirre
Ana Mare Ana Jaime Álex Pare Ana
DIUMENGE 9 DE FEBRER DE 2014 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
• 2013. La herida • 2010. Room (curt) • 2010. Les variations Dielman (curt) • 2009. Tu(a)mor (curt) • 2008. The end (curt) • 2007. Mensajes de voz (curt)
BIOGRAFIA Neix el 1976 a Sevilla. El 2001, comença a treballa com a muntador i col.labora amb realitzadors com Montxo Armendáriz (No tengas miedo, 2011), Pablo Berger (Blancanieves, 2012) i Santiago Zannou (Alacrán enamorado, 2013). El 2007, inicia una trajectòria paral.lela com a director, i assumeix projectes tan dispars com curts, videoclips i peces museístiques. El realitzador andalús dona el salt al camp del llargmetratge amb La herida, una de apostes més valentes i rodones de la darrera edició del Festival de Donostia; una òpera prima que és reconeguda amb dos guardons importants en el certament basc: premi especial del jurat i a la millor actriu principal (Marian Álvarez). D’altra banda, aquesta pel.lícula es candidata als Goya i ha estat valorada per la crítica com un dels títols més valuosos del 2013. Fernando Franco s’alça com una de les personalitats més que prometedores d’aquest nou cinema espanyol que creu en una expressivitat agosarada i heterodoxa.
COMENTARI La herida es presentà en la darrera edició de Donostia, on guanyà el premi especial del Jurat i a la millor actriu protagonista. Fernando Franco -un experimentat muntador que ha col.laborat en títols com Blancanieves- ha signat una de les òperes primes més admirables i estremidores del 2003. El realitzador sevillà transformà una proposta inicial -un projecte museístic centrat en el trastorn límit de la personalitat- en una pel.lícula de ficció que segueix la dolorosa quotidianitat d’Ana, una conductora d’ambulàncies totalment condicionada per una inestabilitat psicològica brutal. La herida es revela com una immersió despullada i desoladora en l’angoixa humana. La càmera sòbraia i incisiva de l’autor espanyol penetranta en les tempestats emocionals de l’antiheroïna amb una austeritat tan feridora com clarivident. L’espiral Versió original en anglès amb subtítols autodestructiva del personatge en castellà. central (una incommensurable composició de Maria Álvarez) està plasmada amb una sequedat expositiva que evita Sony Crawford qualsevol tipus de tremendisme Duane Jackson i complaença, i Jacy que, tot Farrow Sam the Lion defugint de l’empatia fàcil, Ruth Popper desprèn un to compassiu. Lois Farrow Lester Marlow Franco copsa amb una precisió i una honestedat desassossegants l’esquinçament d’un dona que voreja contínuament l’abisme, DISSABTE 15 21: 00 H de les experiències i signa una ÚLTIMA SESSIÓ A LA cinematogràfiques SALA CIUTAT més atrevides, dures, coherents i rotundes dels últims temps. Un cop de puny a l’estómac: tan difícil de veure com d’oblidar.
ARGUMENT
COMENTARI