LA CUEVA DE LOS SUEÑOS OLVIDADOS ARGUMENT L’equip de Werner Herzog aconseguí un permís especial per filmar una pel·lícula sobre les pintures datades amb més de 30.000 anys de la cova de Chauvet, al sud de França. El resultat és aquest documental, construït amb tecnologia 3-D i acompanyat d’entrevistes a especialistes sobre el tema, que retrata amb profunditat les creacions pictòriques més antigues conegudes fins ara per la humanitat.
DIRECTOR
WERNER HERZOG FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
França - Canadà - EUA 2010 89 minuts Werner Herzog Werner Herzog Erik Nelson Adrienne Ciuffo FOTOGRAFIA Peter Zeitlinger MUNTATGE Joe Bini Maya Hawke MÚSICA Ernst Reijseger
De formació autodidacta, Werner Herzog no va tenir coneixement de l’existència del cinema fins als dotze anys. Nascut a Munic el 5 de setembre de 1942, però criat en un poble als afores de Baviera, fins als tretze anys no va tornar a la seva ciutat natal per iniciar els seus estudis de secundària. A l’època de l’adolescència se sent fortament atret per la fe catòlica i neix la seva fal·lera pels viatges llargs a peu, que el dugueren a travessar Europa en diverses ocasions. Va iniciar estudis d’Història, Literatura i Teatre a Munic i el 1960 va aconseguir la beca Fullbright per al Seminari de Cinema de la Universitat de Duquesne, a Pittsburgh. Malgrat haver pres part en aquest i altres seminaris de cinema, mai no va
DIUMENGE 27 DE GENER DE 2012 18:30 H SALA PETITA DEL TEATRE KURSAAL
BIOGRAFIA estudiar aquesta disciplina en cap escola ni tampoc va treballar com a assistent de cap director de cine; la seva formació és completament autodidacta. El 1962, als vint anys, va fundar la seva productora de cine Herzogfilmproduktionen. Aquest mateix any comença la filmació del seu primer curtmetratge, seguit d’uns quants més. Després d´aquesta primera etapa de formació en el curtmetratge el 1968 va realitzar el seu primer llargmetratge, Lebenszeichen (Senyals de vida), subvencionat per l´Institut de Cinema Alemany que buscava promocionar nous cineastes. La pel·lícula va guanyar el Premi Alemany de Cinema. A partir d´aquí, Herzog va iniciar una carrera singular on ha combinat la filmació de llargmetratges, documentals, direcció d´òpera, actuació i redacció de guions. Fundador del Nou Cinema Alemany, juntament amb Rainer Werner Fassbinder, ja en els seus primers curts, com Herakles o Game in the sand, Werner Herzog deixa clara la seva preferència pels anti-herois: personatges de singular personalitat enfrontats a un món hostil; la lluita per la seva supervivència o per defensar les seves idees està sempre destinada al fracàs. Els seus personatges es rebel·len davant l´absurditat de les seves vides i la seva lluita contra aquesta situació els porta a la bogeria, l´anul·lació total o la mort.
FILMOGRAFIA
COMENTARI
Into the Abyss (2011)
Al bell mig de les ombres
My Son, my Son, What Have Ye Done (2010)
Gràcies sobretot a la deriva que pren la seva filmografia a partir de principis d’aquest segle, Werner Herzog ha esdevingut una icona per als amants del documental. No és una modalitat ARGUMENT nova en la seva carrera, ja que als 70 alternava les grans pel·lícules de ficció ('Aguirre, la còlera de Déu', 'L’enigma de Kaspar Hauser', 'Cor de vidre'...) amb una passió per l’intercanvi d’impressions amb allò real que ens va proporcionar joies com 'Fata Morgana' (1971) o 'La Soufrière' (1977). Però és amb 'The white diamond' (2004) o 'Grizzly man' (2005) quan comença la seva llegenda com a explorador incansable de terres incògnites, personatges més enllà del món i investigacions que se situen a mig camí entre la veritat i la ficció, de manera que sempre queda el dubte d’estar veient la realitat o els filtres que Herzog ens imposa per contemplar-la. 'La cueva de los sueños olvidados' no escapa d’aquests imperatius i presenta una reflexió entorn de la imatge amb l’excusa de filmar les coves de Chauvet i les seves pintures rupestres.
Bad Lieutenant: Port of Call of New Orleans (2009) Encounters at the end of the world (2007) Rescue Dawn (2006) White Diamond (2005) Invencible (2001) Crits de pedra (1991) Cobra verda (1988) On somien les verdes formigues (1984) Fitzcarraldo (1982) Woyzcek (1979) Nosferatu, fantasma de la nit (1979) Stroszek (1977) L’enigma de Gaspar Hauser (1974) Aguirre, la còlera de Déu (1973) Versió original en anglès amb subtítols en castellà. Fata Morgana (1971)
També els nans van començar petits (1970) Senyals de vida (1968) Sony Crawford Duane Jackson Jacy Farrow Sam the Lion Ruth Popper Lois Farrow Lester Marlow
DISSABTE 15 21: 00 H
ÚLTIMA SESSIÓ A LA SALA CIUTAT
Herzog s’endinsa en aquest territori amb la incertesa d’una veu en 'off' de vegades misteriosa, de vegades irònica, i les eines del 3D. Però el que aconsegueix no és un gran espectacle, sinó tot el contrari. És cert que, gràcies a les tres dimensions, és capaç de filmar els racons més amagats, els plecs de la pedra, la lluentor de la pintura, però també ho és que degut a això no és únicament l’objectiu de la càmera el que es mou. A partir del que acaba esdevenint alhora una experiència mística i una desmitificació del tema, la pel·lícula parla dels primers testimonis gràfics de l’home i de com allò ja era una mena de precedent del cinema.
Com en les millors pel·lícules d’aventures, hi ha un amagatall que amaga un tresor. Però ara la seva exhibició no significa el final de la pel·lícula, sinó el principi. El que de veritat importa és la passejada pel descobriment del que els científics COMENTARI volen presentar com una meravella i Herzog es mira, descregudament, com el simple inici d’una història molt més àmplia que sempre restarà entre ombres. L’enfrontament entre natura i civilització, com passa contínuament en el seu cinema, és un enigma indexifrable que transforma un encàrrec de History Channel en un fascinant assaig sobre les paradoxes de la història, la impossibilitat d’interpretar-la i els ridículs esforços de l’home, del mateix Herzog, per aconseguir-ho. Carlos Losilla Com el Martin Scorsese de La invención de Hugo (2011), Herzog ha entès que les tres dimensions serveixen per donar relleu al passat, per restituir-lo com a gloriós espectacle panoràmic. Podríem dir que La cueva de los sueños olvidados existeix per convertir la pintura rupestre en llanterna màgica, o el que ve a ser el mateix, per convertir allò real en ficció: gràcies a la tecnologia immersiva, els mamuts de les cavernes de Chauvet, tancades al públic, salten sobre l’espectador, es transformen en hologrames vinguts d’un altre planeta, l’art expressat en el més pur sentit de la meravella. És Herzog, i no la tècnica, el responsable de la fita: com ja passava a Encuentros en el fin del mundo (2007), la seva excursió per l’Antàrtida, el discurs del cineasta, lúcid i excèntric a la vegada, no només converteix una experiència privilegiada en una aventura de la percepció sinó que, animat per la seva curiositat infinita, ens presenta una galeria de personatges fascinant. Herzog cau en la temptació de forçar l’al·legoria amb un epíleg protagonitzat per cocodrils albins que sembla una concessió a la seva pròpia marca de fàbrica, però és la única relliscada d’una obra apassionant que demostra que, com a la Pina (2011) de Wim Wenders, el 3D pot ser un gran aliat del documental d’autor. Sergi Sánchez