LA MARQUESA DE O... ARGUMENT La marquesa és una vídua amb dos fills que viu amb els seus pares al nord d’Itàlia. Durant la guerra uns soldats russos la volen violar, però és salvada per un comte rus, que s’enamora d’ella; al cap de poc, ella descobreix que està embarassada, però no sap com ha pogut ser. És repudiada pels pares, però acceptada pel comte.
DIRECTOR
ÉRIC ROHMER FILMOGRAFIA
FITXA TÈCNICA França - Alemanya 1976 102 minuts Éric Rohmer Éric Rohmer Klaus Hellwig Barbet Schroeder FOTOGRAFIA Néstor Almendros MUNTATGE Cécile Decugis
NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
FITXA ARTÍSTICA Edith Clever Bruno Ganz Peter Lühr Edda Seippel
La marquesa El comte El pare de la marquesa La mare de la marquesa
DIUMENGE 17 DE SETEMBRE DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
Journal d'un scélérat (1950) Présentationou Charlotte et són steak (1951) Les Petites filles modèles (1952) Bérénice (1954) La Sonate à Kreutzer (1956) Véronique et són cancre (1958) Le Signe du lion (1959) La Carrière de Suzanne (1963) La Boulangère de Monceau (1963) Nadja à Paris (1964) Place de l'Étoile (1965) Une Étudiante d'aujourd'hui (1966) Fermière à Montfauçon (1967) La Collectionneuse (1967) Ma nuit chez Maud (1969) Le Genou de Claire (1970) L'Amour l'après-midi (1972) La Marquise d'O... (1976) Perceval le Gallois (1978) La Femme de l'aviateur (1980) Le Beau mariage (1982) Pauline à la plage (1983) Les nuits de la pleine lune (1984) Le Rayon vert (1986) Quatre aventures de Reinette et Mirabelle (1987) L'Ami de mon amie (1987) Conte de printemps (1990) Conte d'hiver (1992) L'Arbre, le maire et la médiathèque (1993) Les Rendez-vous de Paris (1995) Conte d'été (1996) Conte d'automne (1998) L'Anglaise et le duc (2000) Triple Agent (2004)
BIOGRAFIA Nancy 04-04/1920/ Paris 11/01/2010 Es deia Jean-Maire Maurice Scherer, però va adoptar el nom d’Éric Rohmer, que eren el nom i cognom respectivament de dos artistes, Erich Von Stroheim i Sax Rohmer. Va ser cap de redacció de “Cahiers de Cinema”. Va fundar,juntament amb Jean-Luc Godard i Jacques Rivette, la revista “Gazette du cinema” i amb Barbet Schroeder i Margaret Menegoz van crear la productora “Les films du Losange”. La seva carrera cinematogràfica es podria dividir en tres etapes: la primera a la dècada dels seixanta amb “Els sis contes morals”, etapa caracteritzada per les pel.lícules d’amors i desamors i pels diàlegs dels seus personatges, per tal de definir la seva personalitat. Rohmer deia: “Jo no dic coses a les meves pel·lícules, jo mostro gent que parla i es mou com els paisatges, les cares, els gestos i els seus comportaments”. La segona etapa va ser “Comèdies i proverbis”, amb set pel.lícules, entre els que destaca la seva pel·lícula mes personal, “Le Rayon Vert”. En aquesta etapa és més optimista. El 1990 comença l’ última saga, “Contes de les quatre estacions”, en què l’amor és el principal protagonista.
COMENTARI “La Marquesa d’O” és una pel.lícula lluminósa, amb grans finestrals, amb sol i tons blancs a l’escenografia i al vestuari; els blancs no eren purs, sinó robes crues passades, de vegades, per banys de te. El castell estava forçadeteriorat; només vam pintar les parets descrostades de color gris. En l’apartat de la il·luminació, la meva tasca va ser mínima, ja que el castell, que havia estat concebut de forma molt intel·ligent pel seu arquitecte, estava orientat de tal manera que la llum del sol, en penetrar pels finestrals, repetia un dibuix, de formes meravelloses,sobre el terra. Vam estudiar les diferents posicions de la llum solar fins a descobrir el moment adequat,tant estèticament com dramàticament. Rohmer assajava tot el dia amb els actors i, en arribar l’hora elegida, es rodava ràpidament. original enhianglès amb subtítols DeVersió vegades, afegia alguns en castellà. soft-lights i miralls, per compensar els contrastos. Com deia Picasso, “no invento res, només ho trobo”. Sony Per mi, l’equilibri deCrawford Duane Jackson l’enquadramentJacy eraFarrow una Sam the LionPenso preocupació fonamental. Ruth Popper que en una pel·lícula d’època Lois Farrow Lester Marlow les composicions han de ser perfectes; ensvam inspirar en elspintors romàntics alemanys ien particular en “Fuseli”. Rohmer és un15 home amb grans DISSABTE 21: 00 H coneixements de pintura i, per ÚLTIMA SESSIÓ A LA tant, em permet SALA CIUTATdialogar amb ell amb la seguretat que entendrà qualsevol referència. Malgrat que som diferents de formació i de caràcter, en algunes coses som quasi idèntics. Tenim un gust una
mica ascètic, quasi calvinista, per la decoració. Allò superflu ens molesta; la brillantor en excés, també; ens agrada la simplificació. ARGUMENT Els actors evolucionaven dins l’enquadrament segons els desplaçaments estudiats. A cada segon es produïa una nova composició. Unes vegades es movien en profunditat, apropant-se a la càmera i d’altres, allunyantse d’ella cap al fons. Probablement és una de les meves millors pel·lícules. (Néstor Almendros - “Días de una camara”) NÈSTOR ALMENDROS Premis i reconeixements Oscar a la millor fotografia (1978) per “Días de cielo”. Cèsar a la millor fotografia (1981) per “El último metro”. Nominat a l’Òscar per “Kramer contra Kramer” (1979), “El lago azul” (1980) i “La decisión de Sophie” (1982). La Film Society del Lincoln Center i l’Human Rights Watch van crear el Néstor Almendros Prize. L’Istituto Cinematográfico dell’Aquila i la AIC van crear el Néstor Almendros Award I.E.S Néstor Almendros a Tomares (Sevilla)
Filmografia 1967: La coleccionista 1968: Competición salvaje 1969: More, Mi noche con Maud, The Gunrunner COMENTARI 1970: El pequeño salvaje, Domicilio conyugal, La rodilla de Claire 1971: Las dos inglesas y el amor 1972: El valle, El amor después del mediodía 1973: L’oiseaurare, Poil de carotte, Mujeres al sol 1974: La boca abierta, Diario íntimo de Adela H., Gallos de pelea, Général Idi Amin Dada 1975: Maitresse 1976: La marquesa de O, Des journéesentièresdans les arbres 1977: El amante del amor, Cambio de sexo, Madame Rosa 1978: Días de cielo, La Habitación verde, Camino del sur, Perceval Le Gallois 1979: El amor en fuga, Kramer contra Kramer 1980: El lago azul, El último metro 1982: Bajo sospecha, La decisión de Sophie 1983: Pauline en la playa, Vivamente el domingo 1984: En un lugar del corazón 1986: Se acabo el pastel 1987: Nadine 1988: Imagine: John Lennon 1981: Billy Bathgate