LA MORT DE LLUÍS XIV ARGUMENT Relat, l’agost de 1715, de l’agonia del rei de França Lluís XIV (Jean-Pierre Léaud), el Rei Sol, postrat al llit i envoltat de metges i fidels.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT Espanya, França i Portugal ANY 2016 DURADA 115 minuts DIRECCIÓ Albert Serra GUIÓ Albert Serra Thierry Lounas PRODUCCIÓ Thierry Lounas FOTOGRAFIA Jonathan Ricquebourg MUNTATGE Ariadna Ribas Albert Serra Artur Tort
FITXA ARTÍSTICA Jean-Pierre Léaud Patrick d'Assumçao Marc Susini Bernard Belin Vicenç Altaió
Lluís XIV Fagon Blouin Maréchal Le Brun
DIUMENGE 26 DE MARÇ DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
“És una reflexió sobre com s'enfronta a l'ocàs de la seva existència un personatge que ha arribat a la cúspide del poder. La mirada vol expressar la dualitat entre el vessant públic del declivi i el sentir més íntim. També hi ha una certa ironia, un punt gairebé divertit en l'actitud d'aquest home totpoderós que no vol morir” (Albert Serra)
DIRECTOR
ALBERT SERRA FILMOGRAFIA Crespià, the film not the village (2003) Honor de cavalleria (2006) El cant dels ocells (2008) El senyor ha fet en mi meravelles (2011) Els tres porquets (2013) Història de la meva mort (2013) La mort de Louis XIV(2016)
BIOGRAFIA Llicenciat en Filologia Hispànica i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, Albert Serra és director, productor i guionista cinematogràfic. La revista Film Comment el va considerar un dels 15 directors de referència del decenni passat. Així mateix, també ha treballat molt en projectes artístics i museístics: el 2010 va presentar, dins el marc de l’exposició Esteu a punt per a la televisió? del MACBA, el projecte Els noms de Crist; i El Senyor ha fet en mi meravelles, per l’exposició Totes les cartes, del CCCB. Centres com el Pompidou de París o la Tate Modern de Londres han organitzat retrospectives de la seva obra. El 2014 l’Ajuntament de Barcelona li premia la productora Andergraun Films per la seva trajectòria i l’any següent representa a Catalunya a la Biennal d’Arts Visuals de Venècia amb el projecte La singularitat, comissariat per Chus Martínez. La seva darrera pel·lícula, La mort de Lluís XIV, es va estrenar a França amb 52 còpies i va aconseguir 30.000 espectadors en quinze dies. “A mi m’agrada fer bogeries i anar fins al límit, però aquÍ aquesta actitud excÈntrica simplement no hi cabia. Però estigueu tranquils, perquè si el que voleu és bogeria, la meva propera pel·lícula us deixarà servits. Tothom qui ha començat a respectar-me gràcies a aquesta pel·lícula em tornaran a odiar com feien abans”.
COMENTARI Guiada per un cert esperit lampedusià, La mort de Lluís XIV reformula alguns dels trets distintius de l'obra d'Albert Serra per refermar un clar objectiu de fons: la dissecció de figures mítiques de la literatura i la història que davant la mirada del director català emergeixen fulgurants, tangibles, vives. Paradoxalment, aquest vitalisme inherent al cinema corpori de Serra ha situat els seus protagonistes –el Quixot, els Reis d'Orient o Casanova– davant del mirall del temps, una idea que batega subterràniament en unes pel·lícules itinerants, abocades a un moviment que semblava refermar una certa fugida de la mort. Una fi ineludible que passa a ocupar el centre de la representació en el fascinant rèquiem fílmic que Serra dedica al Rei Sol: acorralada per la mort, la pel·lícula no pot fer altra cosa que abocar-se al quietisme, l’estasi. Tancats durant la major part del film en l'ombrívola cambra d'un rei que agonitza, els espectadors assisteixen a una crònica mortuòria que Serra trosseja com si es tractés d'una autòpsia fílmica: la trajectòria, el context i el llegat de Lluís XIV es revelen en un conjunt de gestos fugaços o eloqüents, així com en frases caçades al vol. Un magma expressiu en què la mort es presenta com una figura concreta i alhora abstracta. D'una banda, Serra ressegueix amb detall la progressiva putrefacció del cos gangrenat del monarca, que, com en la Lliçó d'anatomia del Dr. NicolaesTulp de Rembrandt, apareix envoltat per uns metges s'aferren als amb ideals de la Versióque original en anglès subtítols ciència i la raó, les llums i ombres de la en castellà. Il·lustració. D'altra banda, el film sublima l'eterna i infructuosa batalla contra la mort, en què l'ésser humà exhibeix la seva cara més desesperada i absurda, un crua realitat que la pel·lícula aborda Sony Crawford amb to irònic. Duane Jackson
Més enllà del tema iJacy l'escenari, Farrow La mort de Lluís XIV incorporaSam unathe poderosa eina Lion Popper al repertori de Serra: Ruth el treball amb actors professionals. EstiratLois en Farrow un llit, JeanLester Marlow Pierre Léaud, mite vivent del cinema francès, construeix un personatge d'una complexitat psicològica impensable en l'obra anterior del director de Banyoles. L'empremta deixada per Lluís Carbó i Lluís DISSABTE Serrat a Honor 15 de cavalleria i El cant 21: dels00 ocells H serà difícilment igualada, però ÚLTIMA Léaud reivindica el valor d'un actor SESSIÓ A LA capaç de desdoblar un personatge: SALA CIUTAT el seu Lluís XIV és ingenu i tendre quan juga alegrement amb els seus gossos; arrogant quan mira a càmera, desafiant, al so de la Gran missa en do menor de Mozart; altiu i vanitós en saber-se protegit per la força dels rituals; impotent davant l'actitud complaent dels que l'envolten i la imminència de la fi. Manu Yáñez a Ara.cat [25/11/2016]
Albert Serra. Mori el rei Lluís XIV Albert Serra va presentar la seva darrera obra cinematogràfica, La Mort de Louis XIV (Andergraun Films, 2016) al cinema Truffaut de Girona, juntament amb els professors de la Universitat de Girona Imma Merino i Àngel ARGUMENT Quintana. Guardonada amb el premi francès de cinema Jean Vigo, amb aquesta pel·lícula Serra accedeix a un reconeixement internacional indubtable. Tot i que en un principi l’acte, també organitzat pel festival Temporada Alta, havia de comptar amb la incorporació de l’intèrpret principal, Jean-Pierre Léaud, es va informar els espectadors que no podria assistir a la sessió, que fou multitudinària. Semblava impossible, però contra tot pronòstic el cineasta Albert Serra ha tornat a colpir inequívocament l’autosuperació. Estilísticament i formalment, La Mort de Louis XIV produeix un orgasme audiovisual. Ofereix uns plans genuïns i hipnòtics, que es concentren sovint en unes mirades i uns rostres de tanta profunditat que sembla que es puguin palpar amb només estirar el braç. El film reprodueix els últims moments del monarca Lluís XIV, al qual se’l va endur una gangrena detectada tardanament. Amb un background existencialista, es tracta la impassibilitat d’allò infranquejable. El Rei Sol, un dels homes més poderosos de la història, va morir llastimosament en un llit, passant els seus darrers instants manant, maleint i vomitant. Serra, doncs, combina la tragèdia amb la vulgaritat; l’èpica amb la banalitat; la vanitat amb la feblesa. Afegint, sempre, un contrapunt humorístic. Com va resumir el director, “podria esdevenir perfectament un fet narrat en primera persona, ja que amb excepció d’una escena, el rei Lluís apareix constantment”. El guió tampoc suposa una decepció. És cert que es basa estrictament en memòries i anotacions històriques provinents de la cort més propera al sobirà; segons el mateix director, s’han seguit de manera fidedigna les acotacions de la documentació recollida. Tot i així, hi ha hagut relativament espai per a la improvisació i la creativitat dels diferents actors. Un exemple és el del poeta Vicenç Altaió, també present a l’estrena, que es posa a la pell del metge esperpèntic provinent de Marsella, Le Brun, i inspirat en Arnau de Vilanova. Solament dos paisatges apareixen en tota l’obra. El primer, al principi, com a títol d’entrada o preludi de l’obra. El segon, a l’equador de la pel·lícula, i simbolitza, aparentment, un entreacte,
un descans per a l’espectador desesperat en una cambra infausta. L’atmosfera, brillantment aconseguida, transmet aquella sensació de càrrega, claustrofòbica i barroca, i produeix un efecte d’asfíxia del tot asmàtic.
COMENTARI I és que, rodada al majestuós castell d’Hautefort (Dordonya), Albert Serra ha recreat una ambientació naturalista, seguint amb la seva exquisida i acurada tècnica hiperrealista. Cal destacar l’encert pel que fa al vestuari. De fet, el públic pot arribar a dubtar, en determinades escenes, si està veient una pel·lícula o contemplant un quadre d’època. Tot, sense perdre les particularitats del seu cinema: àcid, contradictori, xocant i amb espurnes d’humor. El riure en el drama. Considerin la sorpresa final. L’espectacle ha de continuar Per altra banda, dirigir el mite de la Nouvelle Vague, Jean-Pierre Léaud, ha suposat un repte per al director banyolí. Després de la projecció al Truffaut, Serra va confessar que “a Léaud li feia por filmar, per la trajectòria que carrega a la seva esquena”. No volia que fallés la seva condició de llegenda cinematogràfica. Al llarg del rodatge, el veterà actor es trobava “recelós, sobirà, autoritari”. Explica que no consentia que cap altre figurant li fes ombra, de tal manera que es comportava exactament com si fos el rei. Després, afegia: “exposava certa fragilitat, i això es canalitzava en el personatge que interpretava Léaud”. La gestualitat del francès profereix una força interpretativa única, inequívoca i absolutament creïble. Durant la presentació, altrament, el quixotesc Lluís Carbó va ser l’homenatjat de la vetllada. Serra va dedicar-li unes paraules, tot al·legant: “ens deixa un personatge molt estimat per mi, però the show mustgo on”. El director, així, agafa embranzida i confessa en primícia que ja es troba capficat en el seu pròxim llargmetratge, que es titularà I aman Artist i que narrarà la història d’un jove talentós que haurà de fer front als entrebancs i a les condicions adverses del món de l’art contemporani. La Mort de Louis XIV acaba amb la frase proferida pel metge de confiança del rei, i que diu: “La pròxima vegada ho farem millor”. Com sospita la catedràtica Imma Merino, aquesta podria ser una picada d’ullet del cineasta. Irònic, lacònic i, a la vegada, més autèntic i sincer que mai. Agus Izquierdo. Temporada Alta, Girona, a Núvol Pantalles [23.11.2016]