MÁS ALLÁ DE LAS MONTAÑAS ARGUMENT Un melodrama de pares i fills, de rics i pobres, de separacions i retrobaments, que comença a Xina l'any 1999 amb dos joves enamorats de la mateixa noia, i segueix a Australia l'any 2014 i finalitza el 2025. DIRECTOR
JIA ZHANG-KE FILMOGRAFIA
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
Xina - França - Japó 2015 131 minuts Jia Zhang-Ke Jia Zhang-Ke Jia Zhang-Ke Nathanaël Karmitz Shiyu Liu Ren Zhong-Lun FOTOGRAFIA Yu Lik-Wai MUNTATGE Matthieu Lacau
FITXA ARTÍSTICA Tao Zhao Zhang Yi Liang Jin-Dong Dong Zijian Sylvia Chang
Shen Tao Zhang Jinsheng Liangzi Dollar Mia
DIUMENGE 13 DE NOVEMBRE DE 2016 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
1995 Xiaoshan Huijia (Xiao Shan Going Home) 1997 Xiao Wu (Pickpocket) 2000 Zhantai (Platform) 2001 Gou de zhuangkuang (The Condition of Dogs) (Curt) Gong gong chang suo (In Public) 2002 Ren xiao yao (Placeres desconocidos) 2004 Shijie (El mundo) 2006 Dong Sanxia haoren (Naturaleza muerta) 2007 Wuyong (Useless) 2008 Heshang aiqing (Cry Me A River) (Curt) Er shi si cheng ji (Ciudad 24) 2010 Hai shang chuan qi(Historias de Shangai) 2013 Tian zhu ding (Un toque de violencia) 2015 Shan he gu ren (Más allá de las montañas)
BIOGRAFIA Nascut l'any 1970 a Fanyang, a la provincia de Shanxi, Xina, es llicencia a l'Acadèmia de Cinema de Pequín i, amb el temps, es converteix en un dels cineastes més prestigiosos de la Sisena Generació del cinema xinès. Autor de films com Naturaleza muerta (Lleó d'Or a Venècia) o Un toque de violencia (censurada al seu país pero guanyadora del premi al Millor Guió a Canes), Zhangke ha fet de la seva carrera una meditació contínua sobre la immersió del seu país al sistema capitalista i l'impacte que això té en els individus, les famílies i la societat. Tan les seves ficcions com documentals han aprofundit molt en matèries com el pas del temps i la memòria, tan de les persones com dels llocs. Amb Más allá de las montañas, el cineasta continua explorant nous camins expressius en el gènere melodramàtic, una recerca que va iniciar diversos anys enrere. El seu cinema ha de situar-se ja en l'estela dels grans, en aquest tipus de combinació entre èpica i lírica que només han aconseguit uns pocs com Dovzhenko, Ford, Visconti o Straub-Huillet.
COMENTARI Quan el temps es mou Potser m'equivoco, però m'atreviria a dir que des de la seva pel·lícula anterior, Un toque de violencia, s'ha produït un desplaçament essencial en el cinema de Jia Zhang-ke: el paisatge ha cedit el seu lloc preeminent al personatge. Tant aquesta pel·lícula com Más allá de las montañas, la que ara ens ocupa, continuen explorant les brutals mutacions que està experimentant la Xina, des d'una economia socialista fins aquesta estranya variant del neocapitalisme en la qual a poc a poc es va endinsant. Però ara, al contrari que a The world o Naturaleza muerta, en lloc de seguir obrint el pla a aquells amplis espais en els que pul·lulaven homes i dones, de vegades filmats amb moviments de càmera el trajecte la la qual es dedicava ja a captar subtilment aquestes variacions, Jia Zhang-ke Versió original anglès amb prefereix queensiguin elssubtítols cossos en castellà. els que parlin de canvis històrics. I en aquest sentit, Más allá de las montañas és un èxit absolut, una pel·lícula Crawford privilegiada en Sony la qual la vida Duane Jackson sentimental i les ferides Jacy Farrow del Sam the Lion al temps corren en paral·lel Ruth Popper decurs dolorós Lois d'un país en Farrow Marlow estat de trànsitLester permanent. (...) En la seva constant depuració de formes, Jia DISSABTE 15s'acosta a un 21: 00cada H cinema vegada més ÚLTIMA SESSIÓ A LA essencial, que desborda les SALA CIUTAT emocions per convertir-les en el centre del relat sense perdre el nord de l'anàlisi històric i polític. Es tracta d'un equilibri miraculós que acaba convertint la Xina en un mite
sorprenentment emmotllable, a mig camí entre la realitat i la llegenda, situat sempre en un vetllat rerefons d'intensitat constantment remodulada: en el primer bloc, l'home ric es mou com peix a l'aigua pels ARGUMENT nous paisatges econòmics, entra i surt al seu antull del pla i de l'escena, desplaçant a tots els altres; en el segon, queda fora de camp, com si no anèssim a saber res més d'ell; en el tercer, la seva figura solitària i dolguda, tancada en una casa per la que passeja sense rumb, s'erigeix en metàfora perfecta d'un país hipnotitzat i somnàmbul. I tant ell mateix com els altres personatges acaben encarnantse en un temps màgic en el que alhora viuen com ens reals i suren com arquetips, cosa que permet al cineasta
llicències poètiques de enlluernador poder emotiu. Les cançons, posem per cas, actuen a manera de ritornelli que obren i clausuren tant la pròpia pel·lícula com algunes de les seves línies argumentals, COMENTARI una de Pet Shop Boys a manera d'etern retorn sempre pletòric, una altra de Sally Yeh en forma de malenconiós recordatori del pas del temps i de la pèrdua. I el joc entre el cos de l'actor i la seva desaparició domina tan la composició dels plànols com l'estructura del relat, que comença com una crònica col·lectiva i acaba com un poema elegíac. (...) Carlos Losilla Caimán. Cuadernos de Cine Nº 49 Maig 2016